image-alt

RECERCA

TONI VALL

image-alt

Els “jo sempre dic” de l’exconseller

És ben sabut que els millors records polítics de Xavier Trias són de quan era conseller de Sanitat de Jordi Pujol. Durant la conversa amb Antoni Bassas ho rememora dues o tres vegades. Com aquell dia que...

image-alt

“Aquest diumenge voteu l’alcalde, no Déu!”

Al casal d’avis Montserrat de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) hi ha sessió de cine. Projecten Una canción para Marion, amb Terence Stamp i Vanessa Redgrave oficiant de jubilats amb moltes ganes de...

image-alt

Botifarrada popular al cor de la ciutat netejada

Botifarrada popular a cinc euros per barba. És l’acte central de campanya del PP de Badalona i té lloc a la plaça Trafalgar, al cor de Llefià, un barri popular de la ciutat. Tots els participants del bany...

image-alt

The City of Angels

Angels, sí ella ho escriu així, sense accent a la A. Escrit a l’americana i moltes vegades pronunciat a l’americana: Eingels. “ Hello, my name is Angels ” és la seva presentació preferida quan és als...

image-alt

Fernández i Guasch, amics i pericos

La pilota és blanc-i-blava per pura casualitat. Alberto Fernández Díaz està fent tocs, recorda “quan la tocava bé, quan repartia joc i feia passades de gol”. L’alcaldable del PP ens ha citat en un camp de...

image-alt

És possible tornar a néixer?

Tornar a néixer, així de clar, viure una vida nova. És possible? Es veu que sí. Hi ha qui torna a néixer perquè sobreviu miraculosament a un accident de cotxe, algú altre potser reviu quan aconsegueix...

Un ‘reset’, sisplau, reiniciem-nos, tornem a començar

L’últim cop que vaig ser a l’Aliança del Poblenou, per la celebració dels cinquanta anys de CCOO, uns afiliats del sindicat que havien sigut acomiadats es van enfrontar amb els organitzadors, que no els...

image-alt

A cambio de nada

Hi ha directors que es pensen que posar la càmera davant d’actors no professionals, donar-los quatre instruccions i un fil d’història perquè no sigui dit ja és prou perquè el resultat sigui una pel·lícula....

image-alt

“L’home que xiuxiuejava a Madiba a cau d’orella”

Al’entrada de l’Hotel Palace, Santiago Vidal parla amb Eduardo Reyes, el president de Súmate. Esperen per entrar a l’esmorzar informatiu del candidat a Barcelona d’ERC, Alfred Bosch, organitzat pel Fòrum...

image-alt

El miracle de les mans que curen

El seu pare és neurocirurgià i la mare infermera. Es van conèixer a l’hospital i han fet junts incomptables operacions. De fet, encara ara ella és la seva infermera ajudant cada vegada que entren al...

image-alt

Treballadors, alcaldables i una bandera de l’arc iris

La majoria de les persones que van a una manifestació com la de l’1 de Maig tenen ja molt poc a perdre. No em refereixo als polítics ni als sindicalistes afiliats. Els primers hi són perquè toca i els...

image-alt

Contemplació, veneració i disparar com més fotos millor

Ateneus, centres cívics, locals associatius, casinets, auditoris diversos... Els equipaments ciutadans no només haurien de viure de teatre, dansa, festes majors, funcions escolars i actes de l’ANC. Una...

image-alt

Ramon Miravitllas Pous: La carpeta de les notícies pendents

Quan ens trobem porta una carpeta sota el braç. Està plena de retalls de diari amb articles que li han agradat recentment o que té pendents de llegir i, vés a saber, com que la fracció lliure de temps...

image-alt

Els llibres a la pàtria de l’adolescència

“Llegiu més, cony!”, ens deia el professor de filosofia de tercer de BUP. Vaig intentar fer-li cas però he travessat períodes de colossals remordiments de consciència per no haver-n’hi fet prou, o no tant...

image-alt

Quan podrem escriure ‘làmpara’, ‘prous’ i ‘masses’?

“Posar-nos d’acord en tot era impossible”, ho diu ja d’entrada Enric Gomà, editor de Canvi d’agulles (RBA), el llibre amb l’eloqüent subtítol Per un català més ric, àgil i senzill, que es presenta a...

image-alt

La negra poètica del llibre

Darrere la seva taula el Paco Camarasa hi té un armariet de color negre. És el moble bar, element imprescindible per a una llibreria de gènere negre freqüentada pels escriptors de gènere negre. Hi ha la...

image-alt

Una noche para sobrevivir

Kirk Douglas i Anthony Quinn a L’últim tren de Gun Hill (John Sturges, 1959) i Joel McCrea i Randolph Scott a Duel a l’alta serra (Sam Peckinpah, 1962) van interpretar dues parelles d’amics íntims...

image-alt

La nit que el metro és la màquina del temps

Per què encara no és possible viatjar al passat? Mentre es resol aquesta enutjosa contrarietat, de tant en tant hi ha circumstàncies que a manera de succedani ens permeten somiar-hi. Un cop a l’any...

Val més no dir “immigrant” ni “integració”

Jorge Fernández Díaz va fer la setmana passada unes consideracions sobre la feina que Nous Catalans fa amb la població immigrada a Catalunya i dient però no dient -que quedés insinuat sense dir-ho del tot-...

image-alt

Diumenge: cursa, família, oci, ciutat... I també gossos atletes

I el setè dia va descansar. Des de les sagrades escriptures se’ns ve dient que el diumenge està reservat al repòs. En teoria, esclar. L’avorriment té mala premsa. No fer res no està gaire ben vist. Badar...

image-alt

Sentir l’esclat d’una riallada

“Podeu riure tant com vulgueu, però aplaudir ho teniu prohibit. No fos cas que us saltés pels aires la via que porteu al braç i tinguéssim un disgust”. I més d’una riallada es va sentir a la sala d’espera...

image-alt

El barista, la litúrgia creativa del cafè

Barcelona és una ciutat sense cambrers. O com a mínim costa molt trobar-ne. En canvi, és plena de persones que fan de cambrers. En aquesta ciutat és una feina provisional, sovint alimentària, marcada per...

image-alt

Felices 140

La crisi dels 40 dóna per molt, és un tema llaminer, de profund abast en l’esfera social i que afecta de ple un tipus de públic que entre els seus hàbits té el consum habitual de cinema. Gracia Querejeta ho...

image-alt

Junqueras i Molinero, primera persona del plural

A Oriol Junqueras, com a Fernando Alonso, li agrada utilitzar la primera persona del plural. Ho fa de manera automàtica, sense parar-hi atenció ni -suposo- donar-hi importància. T’hi trobes diverses vegades...

image-alt

La fe és parlar amb la gent

L’Enric Canet saluda tothom amb afecte i una certa vehemència. Quan arriba a algun lloc es nota. Li agrada sentir-se a prop d’allò que fa, de les persones que l’envolten. De fet, crec que el que més li...

image-alt

Viatgera de tot i a tot arreu

“Què et sembla si seiem en aquell bar i prenem una xocolata?” M’agrada que tingui tan clar què li ve de gust i que sigui precisament una xocolata desfeta. Acostumem a dir “¿Anem a prendre alguna cosa?”,...

image-alt

On ha de seure l’alcalde de la ciutat?

M oralitat, abnegació, constància, temprança, justícia, fortalesa, prudència i patriotisme. Són les paraules -escrites en castellà- que es poden llegir a dalt de tot de la paret frontal de la sala de plens...

image-alt

Focus

Amb Pickpocket Robert Bresson ens va explicar com era la vida quotidiana d’un carterista desguitarrat. Amb Atrapa a un ladrón Hitchock ens va instruir en l’art depuradíssim d’un lladre de guant blanc. I...

image-alt

Mítings dominicals a peu a tocar de la gandula

El cel està encapotat però sembla que al final no plourà. El plebiscit definitiu sobre si les noves rajoles de la Diagonal són relliscoses o no no es podrà fer el primer Diumenge dels Vianants....

image-alt

El diví do del bon gust

El 7 d’agost del 1998 la Victòria Ibars Pallàs era a Nairobi. Hi havia anat per enriquir i perfeccionar una de les seves especialitats: el disseny i la fabricació de botons. Els motius ètnics africans eren...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >