Toni Vall

Toni Vall

Vila-Matas, escriptor, sípia i fantasma

Dublinesca comença així: “Pertenece a la cada vez ya más rara estirpe de los editores cultos, literarios”. I Aire de Dylan: “Algunos entran muy tarde en el teatro de la vida”. El d’El mal de Montano és dels...

La nit que els polítics són cunyats ben avinguts

Un no pot sinó ser optimista si la primera persona que veu en arribar als premis Gaudí és Aida Folch baixant per les escales mecàniques del mastodòntic Auditori del Fòrum. Duu un abric desbotonat que li...

image-alt

Si no és necessari per què fer-ho?

La informació és un tresor i poder-hi accedir -no sempre resulta fàcil- encara ho és més. Hi ha dades que fan pensar. Molt. Depèn de com, són capaces de fer-te canviar de vida. A la Cristina li va passar....

image-alt

Espanya, país “d’alt voltatge”, segons Gabriel Magalhães

Un títol arriscat. El mateix autor, l’escriptor i professor de literatura portuguès Gabriel Magalhães, admet que titular Los españoles un assaig sobre la personalitat de les gents d’Espanya ha sigut una...

image-alt

Rita Noutel: Ballar és sentir-se viva

És bonic descobrir que la vida ha tornat a indrets que havien mort. No puc comptar amb els dits de deu mans les pel·lícules que vaig veure al cinema Renoir les Corts. Dotzenes entre el 1995 i el 2012, quan...

image-alt

Eixamplar base, variar itinerari

Ala pel·lícula argentina Relatos salvajes hi ha un episodi en què el conductor d’un turisme rep una colossal batussa d’un camioner amb qui s’ha molestat durant un incident viari de gallets. El camioner li...

Espert, madona, tràgica i Monument Nacional

“Una madona del teatre”, com es defineix ella mateixa. “Un MNV, Monument Nacional Vivent”, com la qualifica Lluís Pasqual. Núria Espert admet adjectivació grandiloqüent. S’ho ha guanyat. Als vuitanta anys...

Espert, madona, tràgica i Monument Nacional

“Una madona del teatre”, com es defineix ella mateixa. “Un MNV, Monument Nacional Vivent”, com la qualifica Lluís Pasqual. Núria Espert admet adjectivació grandiloqüent. S’ho ha guanyat. Als vuitanta anys...

image-alt

Sempre serà ‘jutge’

Els Setze Jutges, setze cantants, setze veus d’un moviment fonamental. Cadascun té el seu número, per rigorós ordre d’entrada al grup. L’u és Miquel Porter i Moix. El cinc Quico Pi de la Serra. El vuit...

El paradigma de la solidaritat i de l’agraïment

“Necessito tres bosses de sang cada tres setmanes. Em faria molt feliç un dia poder ser donant com tu. Laura”. És el missatge que hi ha dins d’una de les galetes de la sort que els donants de sang obren...

image-alt

La chica danesa

Tom Hooper està convençut que tot és un musical encara que la música i les fanfàrries no sonin. En el seu cinema tot és ampul·lós, no sap filmar sense utilitzar la grua i l’apassiona la grandiloqüència. Si...

image-alt

“Tot queda en molt bones mans”

Hi va haver un temps -cap a mitjans del 2013- en què el gran projecte econòmic de país que tenia Catalunya es deia BCN World. Una faraònica construcció dedicada al joc havia d’arrelar en terres...

image-alt

“No es pot pujar a l’Everest amb espardenyes”

“Allò que les urnes no ens van donar directament s’ha corregit amb la negociació”. És la frase d’Artur Mas que escoltem els periodistes per televisió mentre esperem davant la seu de Convergència, al carrer...

image-alt

Nascut de la terra

A la república independent de Vallvidrera hi ha indrets, carrers i camins amb noms com camí del Pantà, torrent del Rovelló, camí del Fredolic i Parc de la Budellera. En aquest darrer, seguint un camí de...

Algú vol aixecar les lletres d’‘independència’?

“Necessitem voluntaris entre els assistents que vulguin aixecar les lletres d’independència ”, diu un dels organitzadors per megafonia. No se m’acudeix requeriment amb més poder metafòric que aquest. Esclar...

image-alt

“Conseller, presidenta, president, se sap alguna cosa?”

Pere Gimferrer porta les ulleres d’Òscar Dalmau des de molts anys abans que nasqués l’Òscar Dalmau. Quan jo era petit ell passejava sovint pel meu barri, segurament perquè la seu de Planeta era llavors a...

image-alt

Benvinguts al taller CUP de negociar sense trencar

El recepcionista del Centre Cívic Pere Quart de les Corts m’informa que la reunió de la CUP ja ha començat i que no s’ha habilitat cap sala de premsa perquè els periodistes esperem mentre ells deliberen. La...

image-alt

Ivan Telefunken: El passejant dels dies

Des de la bonica i prosaica acció de passejar l’Ivan ha construït la seva manera d’entendre el món, l’actitud amb la qual li agrada contemplar el pas dels dies. No ha pensat mai a tenir una carrera...

El seu somni és una cançó

Sergio Makaroff està enamorat, té bona salut, treballa del que li agrada i viu a Vallvidrera. Són les quatre circumstàncies del seu present que m’enumera per justificar la resposta afirmativa a la meva...

El desafío

A la vida i, per tant, també al cinema, és fàcil que les peces encaixin. Té tot el sentit que en l’any del trentè aniversari del seu Retorn al futur, Robert Zemeckis estreni un d’aquells films retro pels...

image-alt

Sense pista de gel però amb un bosc dels somnis

“Són temps d’il·lusió, d’alegria, de somnis i de fer fotografies amb el mòbil. Al Bosc dels Desitjos ho farem tot realitat. Ens adrecem també als més incrèduls, pragmàtics i seriosos. Aquí donem corda a una...

image-alt

A veure, a qui han de votar els votants de Convergència?

“Però, a veure, a qui hem de votar?”, és la pregunta que un votant de Convergència li va fer ahir al matí a un militant amic seu. Aquest segon és a la seu electoral de Democràcia i Llibertat i li explica...

image-alt

Records que travessen ‘La granja’

El senyor Gassiot era un home d’ordre. Cregut, fatxenda i pagat de si mateix, mirava els altres per sobre de l’espatlla. Creia que posseïa la superioritat moral suficient per jutjar els comportaments aliens...

image-alt

De dormir al ras a dalt de l’escenari

En una nau industrial de la Sagrera hi ha el Centre Cultural Espronceda, un espai ampli i diàfan dedicat a les exposicions d’art. Dimarts passat al vespre es va omplir de cadires, escenografia i projector...

image-alt

Teoria general de la remuntada

Les remuntades són èpiques, emocionants, fan afició i encenen els ànims del públic. Però tenen també un matís de negativitat que a causa de l’eufòria generada acostuma a passar desapercebut. Si has de...

image-alt

La modernitat són els dos whiskys de l’immens Bohigas

Visito un botiguer de vell del carrer Elisabets. Sempre em guarda llibres estranys, pel·lícules introbables i tota mena de papers i rampoines que sap que m’agraden. Li explico que em dirigeixo a un acte...

L’home tranquil i la faula del colibrí

La faula del colibrí explica la història d’un d’aquests petits ocells que intenta apagar l’incendi d’un bosc amb l’aigua que porta emmagatzemada al seu bec diminut. Quan algú li fa notar que la seva...

image-alt

‘Rufianesca’

“Donde se creó la primera luz germinó la semilla del cielo azul, volveré a ese lugar donde nací ”. Entro al Pavelló Italià de Fira de Barcelona i em sembla que estic somiant. ¿Una cançó d’Antonio Vega en un...

image-alt

Marcelo és nom d’àngel de la guarda aparcacotxes

Immersos en la campanya electoral més llauna que es recorda però en la qual els polítics malden per mostrar la seva part més campechana a Bertín Osborne i Pablo Motos, té tota la lògica del món haver-nos...

image-alt

Dalt del ring sense KO Javi Zarca

Al gimnàs Puro Impacto hi fa olor de dutxa, de suor, de peus i de goma apallissada. De pneumàtic nou i de testosterona. Aquella olor d’humanitat que fan els indrets viscuts, aquells llocs en què l’esport,...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 9 | 10 | 11 | ... | 13 | 14 | 15 | Següent >