image-alt

CINEMA

TONI VALL

Lav Díaz, explicar com som requereix temps

Les pel·lícules de Lav Díaz són llargues, molt llargues. Norte dura 250 minuts; The woman who left, 226 minuts; From what is before, 338, i Melancholia, 450. Són exemples eloqüents del primer que crida...

El cine, els honors i l’empatia que necessitem

Joan Pera espera davant d’una de les portes d’accés al Palauet Albéniz de Montjuïc. Com jo, no sap exactament per on s’ha d’entrar a la ja indispensable Festa d’Estiu del Cinema Català. Finalment ho...

La censura, estructura d’estat

Hi ha diverses formes de censura, totes pernicioses, totes nocives. La censura religiosa, la censura política i la famosa i mai prou ben analitzada autocensura. Apassionant moment el que vivim a tomb de tan...

Salvar el Mesón del Café, salvar el Gòtic

Mil dos-cents cafès diaris i vuitanta quilos setmanals. Seixanta-cinc anys al peu del canó i una clientela fidel que estima El Mesón del Café i estima Antonio Peligros, una institució del carrer...

“Visca el barri dels llibres lliures!”

Visca el barri dels llibres lliures!”, exclama l’escriptor Miqui Otero en el pregó que dona per inaugurat el nou mercat dominical de Sant Antoni. Otero sempre explica que ho ha après tot en aquest indret...

L’olor de paper vell no se’n va de Sant Antoni

El senyor Albert ve cada dia a les 9 del matí, seu a la cadira i observa com la parada va prenent forma. Ni se sap els anys que fa que compleix amb el mateix ritual. Col·lecciona tota mena de paperassa de...

Eugenio, la llum i la penombra

Eugeni Jofra Bofarull (1941-2001), Eugenio per a l’eternitat. Amb “El saben aquel que diu...?” per bandera va colonitzar el subconscient d’unes quantes generacions, potser el més genuí dels humoristes...

“Ha fet fred a Estremera aquest hivern”

El fred. Segurament no hi ha sensació més eficaç i eloqüent per descriure l’aïllament, la llunyania i l’enyor. La carta que Oriol Junqueras i Joaquim Forn han escrit des del seu captiveri d’Estremera està...

Resistència sota plàstics i cartrons mullats (i altres històries)

Dins d’un estret portal comercial, a la cantonada de plaça Urquinaona amb Pau Claris, fa mesos que hi viu un matrimoni gran, d’uns setanta anys, potser més. Avui miren com van arribant els manifestants de...

Urnes que duraran anys, el duet Vila-Coscu i el xou de Tabàrnia

La part de baix de tot de la Rambla està plena de paradetes d’organitzacions polítiques i polititzades que aprofiten Sant Jordi per vendre llibres de la seva corda: Fundació Andreu Nin, el Partit Comunista...

“A Espanya, la veritat és escandalosa”

Tenia només 18 anys i va caure al buit des de la terrassa de casa seva, a Madrid, mentre regava les plantes a les tres de la matinada un dia d’agost de 1977. ¿Accident, suïcidi o assassinat? No hi ha...

Bosch: “Digues quina ciutat vols i et diré si ens podem posar d’acord”

Amb dos llargs aplaudiments dedicats a Oriol Junqueras i a la resta de presos i exiliats polítics. Així va començar ahir a la tarda, a l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial, l’acte La Barcelona que...

Maragallisme o l’apologia del vers lliure

“La ciutat és de la gent”, “Tots som Barcelona” o “Tot Barcelona és Barcelona”. Hi ha diverses maneres de dir-ho, diferents fórmules per construir l’eslògan, però la idea és clara, la idea que va resultar...

Què aplaudim quan aplaudim Messi?

Mirava dimecres el Barça-Roma i pensava: “Què deuen aplaudir?” Em fixava en els aficionats i els seguidors dempeus aplaudint els canvis que feia Ernesto Valverde i no podia evitar preguntar-me què devien...

La ciutat del llibreter comissari

Hi ha persones que construeixen la personalitat d’una ciutat. No és gens fàcil fer-ho, no t’ho pots proposar, simplement ho fas. Paco Camarasa, valencià sorneguer i temperamental, va viure diverses vides...

Bulevard Rosa, epíleg d’un barceloní històric

Buscar i rebuscar entre papers vells pot regalar-te sorpreses. Trobo un sobre mida foli amb un díptic a dins on veiem una espècie d’arlequí, un bufó carnavalesc, un pierrot armat amb una graella i unes...

L’infantilisme de ser un fanàtic

Al Líban d’avui dia, en un carrer qualsevol de la ciutat, una obra afecta la vida quotidiana. D’un dels balcons en sobresurt una petita canonada que quan plou o es reguen les plantes deixa anar aigua sobre...

Celebració d’un programa de ràdio

“Aquests només treballen quan volen”. La primera reacció per encertar l’Enigmàrius és etzibar “Polítics!” Però no, la resposta té sis lletres i és “Pilots”. Un arrauxament que ve molt a tomb si atenem a...

La Roser, que té 87 anys, surt a buscar el llaç lila

La senyora Roser ha trigat més del compte a arribar a la seva parada de fruites seques al mercat de l’Abaceria Central de Gràcia. Ve cada dia de Caldes de Montbui a primera hora del matí i a l’entrada de...

“Premi” es pronuncia “prèmit”

Antídot (ni que sigui momentani) contra el mal humor o l’estat depressiu: buscar a YouTube la dissertació de Quim Monzó a Buenafuente sobre la participació de Chikilicuatre a Eurovisió. Si te’l poses en...

D’on som? On pertanyem?

Divendres es va estrenar La última bandera, el nou film del gran director Richard Linklater, segurament un dels cineastes actuals amb més capacitat de penetració en l’ànima humana i amb més i millor...

Quins mitjans necessitem a Catalunya?

Quins mitjans de comunicació necessitem a Catalunya? Un punt de partida ambiciós, una pregunta rellevant i necessària formulada en el marc del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que durant unes...

La vida s’imposa a la Rambla

Hi ha pilones noves al llarg de la Rambla. Distribuïdes per tot el seu perímetre, les que criden més l’atenció són les de dalt de tot, les de l’extrem de la plaça Catalunya. N’hi ha dotze de cilíndriques i...

Què fem contra el triomf dels “fets alternatius”?

¿Ens hem de creure tot el que llegim? Sona a pregunta de resposta òbvia, oi? No, esclar, no tot el que llegim és cert. Per molt òbvia que sembli, els últims temps aquesta qüestió tan peregrina ha adquirit...

“Dijous vaig poder abraçar l’Oriol”

Roger Torrent, Marta Rovira, Carme Forcadell, Gabriel Rufián, Joan Tardà, Raül Romeva, Carles Mundó, Marta Vilalta, Eduardo Reyes, Pere Aragonès, Lluís Salvadó, Anna Simó, Fabián Mohedano i Joan Ignasi...

La responsabilitat d’educar des del periodisme

'Adoctrinar', la paraula que tant serveix als que volen desacreditar el funcionament de les institucions educatives i comunicatives i la seva incidència sobre els infants i els joves. És una qüestió...

“No em puc ni imaginar com deu ser treballar cada dia als informatius de TVE”

Guillermo Fesser va ser una de les potes de Gomaespuma, ha escrit guions de cinema i ha dirigit la pel·lícula Cándida. Des del 2008 viu als Estats Units, on fa de periodista per a Onda Cero i El intermedio...

Seran els Gaudí el regne de l’excepcionalitat?

Un gos rastrejador ensuma per darrere l’estand d’Enrique Tomás. Suposo que no busca pas pernil sinó algun rastre de cosa sospitosa. Els desens premis Gaudí seran “molt canyeros ”, ha assegurat Isona...

Contra el masclisme, caces de bruixes?

Vivim en un món masclista. És així, diguem-ho sense embuts ni mitges tintes. Els homes ocupen els llocs de poder polític, econòmic i empresarial, que és com dir, sense por d’equivocar-se, que els homes...

Les noves vides d’‘El sopar’ de Pere Portabella

Impactant i colpidor. Són els dos adjectius que més reflecteixen més bé les sensacions experimentades durant la projecció d’ El sopar, de Pere Portabella, dijous a la nit als Cinemes Texas de Barcelona. Per...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >