Publicitat
Publicitat
image-alt

MUNICIPALISME

TONI VALL

“A Espanya, la veritat és escandalosa”

Tenia només 18 anys i va caure al buit des de la terrassa de casa seva, a Madrid, mentre regava les plantes a les tres de la matinada un dia d’agost de 1977. ¿Accident, suïcidi o assassinat? No hi ha...

Bosch: “Digues quina ciutat vols i et diré si ens podem posar d’acord”

Amb dos llargs aplaudiments dedicats a Oriol Junqueras i a la resta de presos i exiliats polítics. Així va començar ahir a la tarda, a l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial, l’acte La Barcelona que...

Maragallisme o l’apologia del vers lliure

“La ciutat és de la gent”, “Tots som Barcelona” o “Tot Barcelona és Barcelona”. Hi ha diverses maneres de dir-ho, diferents fórmules per construir l’eslògan, però la idea és clara, la idea que va resultar...

Què aplaudim quan aplaudim Messi?

Mirava dimecres el Barça-Roma i pensava: “Què deuen aplaudir?” Em fixava en els aficionats i els seguidors dempeus aplaudint els canvis que feia Ernesto Valverde i no podia evitar preguntar-me què devien...

La ciutat del llibreter comissari

Hi ha persones que construeixen la personalitat d’una ciutat. No és gens fàcil fer-ho, no t’ho pots proposar, simplement ho fas. Paco Camarasa, valencià sorneguer i temperamental, va viure diverses vides...

Bulevard Rosa, epíleg d’un barceloní històric

Buscar i rebuscar entre papers vells pot regalar-te sorpreses. Trobo un sobre mida foli amb un díptic a dins on veiem una espècie d’arlequí, un bufó carnavalesc, un pierrot armat amb una graella i unes...

L’infantilisme de ser un fanàtic

Al Líban d’avui dia, en un carrer qualsevol de la ciutat, una obra afecta la vida quotidiana. D’un dels balcons en sobresurt una petita canonada que quan plou o es reguen les plantes deixa anar aigua sobre...

Celebració d’un programa de ràdio

“Aquests només treballen quan volen”. La primera reacció per encertar l’Enigmàrius és etzibar “Polítics!” Però no, la resposta té sis lletres i és “Pilots”. Un arrauxament que ve molt a tomb si atenem a...

La Roser, que té 87 anys, surt a buscar el llaç lila

La senyora Roser ha trigat més del compte a arribar a la seva parada de fruites seques al mercat de l’Abaceria Central de Gràcia. Ve cada dia de Caldes de Montbui a primera hora del matí i a l’entrada de...

“Premi” es pronuncia “prèmit”

Antídot (ni que sigui momentani) contra el mal humor o l’estat depressiu: buscar a YouTube la dissertació de Quim Monzó a Buenafuente sobre la participació de Chikilicuatre a Eurovisió. Si te’l poses en...

D’on som? On pertanyem?

Divendres es va estrenar La última bandera, el nou film del gran director Richard Linklater, segurament un dels cineastes actuals amb més capacitat de penetració en l’ànima humana i amb més i millor...

Quins mitjans necessitem a Catalunya?

Quins mitjans de comunicació necessitem a Catalunya? Un punt de partida ambiciós, una pregunta rellevant i necessària formulada en el marc del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que durant unes...

La vida s’imposa a la Rambla

Hi ha pilones noves al llarg de la Rambla. Distribuïdes per tot el seu perímetre, les que criden més l’atenció són les de dalt de tot, les de l’extrem de la plaça Catalunya. N’hi ha dotze de cilíndriques i...

Què fem contra el triomf dels “fets alternatius”?

¿Ens hem de creure tot el que llegim? Sona a pregunta de resposta òbvia, oi? No, esclar, no tot el que llegim és cert. Per molt òbvia que sembli, els últims temps aquesta qüestió tan peregrina ha adquirit...

“Dijous vaig poder abraçar l’Oriol”

Roger Torrent, Marta Rovira, Carme Forcadell, Gabriel Rufián, Joan Tardà, Raül Romeva, Carles Mundó, Marta Vilalta, Eduardo Reyes, Pere Aragonès, Lluís Salvadó, Anna Simó, Fabián Mohedano i Joan Ignasi...

La responsabilitat d’educar des del periodisme

'Adoctrinar', la paraula que tant serveix als que volen desacreditar el funcionament de les institucions educatives i comunicatives i la seva incidència sobre els infants i els joves. És una qüestió...

“No em puc ni imaginar com deu ser treballar cada dia als informatius de TVE”

Guillermo Fesser va ser una de les potes de Gomaespuma, ha escrit guions de cinema i ha dirigit la pel·lícula Cándida. Des del 2008 viu als Estats Units, on fa de periodista per a Onda Cero i El intermedio...

Seran els Gaudí el regne de l’excepcionalitat?

Un gos rastrejador ensuma per darrere l’estand d’Enrique Tomás. Suposo que no busca pas pernil sinó algun rastre de cosa sospitosa. Els desens premis Gaudí seran “molt canyeros ”, ha assegurat Isona...

Contra el masclisme, caces de bruixes?

Vivim en un món masclista. És així, diguem-ho sense embuts ni mitges tintes. Els homes ocupen els llocs de poder polític, econòmic i empresarial, que és com dir, sense por d’equivocar-se, que els homes...

Les noves vides d’‘El sopar’ de Pere Portabella

Impactant i colpidor. Són els dos adjectius que més reflecteixen més bé les sensacions experimentades durant la projecció d’ El sopar, de Pere Portabella, dijous a la nit als Cinemes Texas de Barcelona. Per...

Els periodistes i les mentides dels polítics

Tinc una vella entrevista que Francisco G. Basterra li va fer a Ben Bradlee el 1996. Bradlee, potser ja ho saben, va ser director del Washington Post durant 23 anys. Sota la seva direcció, el diari va...

SOS Ciutat Meridiana

Aquarts de dotze del matí un Mercedes groc baixa com una exhalació per l’avinguda dels Rasos de Peguera, al cor de la part alta de Ciutat Meridiana. Resulta xocant la velocitat en un barri on tot sembla...

Desig, descoberta, amor, amistat... la fi de ‘Merlí’

El desig que formulen la Paula i la Cinta mentre esperen pacientment a la cua de les entrades per veure l’últim episodi de Merlí al Teatre Nacional de Catalunya: “L’ideal seria que el Bruno acabés amb el...

“I què? Què tal? Quin any, eh?”

És interessant i bonic alhora bussejar per la història dels nostres premis literaris. Llegir i investigar, entendre moments, guardons, oblits i distincions esdevinguts al llarg dels anys. Sempre intento...

Nostàlgia i èxit dels jocs que ens van marcar

Vint-i-cinc anys després. Tornar a la Planura del Donut del Super Mario World. Tornar a viatjar de l’Índia al Japó, de l’URSS a la Xina, per rebre i clavar mastegots gràcies a l’ Street Fighter II. Tornar...

Cap d’Any és humanitat

Hi ha poques pel·lícules com L’apartament (1960), de Billy Wilder. És una obra d’art que podria estar en un museu al costat d’un quadre de Hopper o una escultura de Giacometti. El cinema està fet per...

La ciutat dels somnis i sobretot de la paciència

El Saló de la Infància de tota la vida, un clàssic barceloní de les festes de Nadal, es diu ara la Ciutat dels Somnis, dura menys dies i té menys pressupost però es continua fent a la Fira de Montjuïc i...

Per què l’educació arracona les humanitats

Demà és Nadal i molts pensaments s’arremolinen en aquests dies en què suposo que per culpa de la fisiologia, la manera com estem fets i programats els humans, ens veiem empesos gairebé irremeiablement a...

Per Nadal, tornen els clàssics i s’obren als barris

Durant unes setmanes, les parades de llaminadures i de veces per als coloms abandonen el seu emplaçament clàssic, sobre les rajoles del centre de la plaça Catalunya, i ocupen un espai al límit de la...

Nadal, Scrooge i els nostres fantasmes

Arriba Nadal. Sí, arriba el moment de l’any en què els mecanismes de la repetició potser són més evidents i flagrants que en cap altre. Arriba aquell moment en què quan un no sap sobre què ha d’escriure el...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >