Publicitat
Publicitat
image-alt

EL GRAN CARNAVAL

TONI VALL

Nadal, Scrooge i els nostres fantasmes

Arriba Nadal. Sí, arriba el moment de l’any en què els mecanismes de la repetició potser són més evidents i flagrants que en cap altre. Arriba aquell moment en què quan un no sap sobre què ha d’escriure el...

ARA, set anys de periodisme en positiu i de servei a la societat

Fer vell periodisme, o clàssic, amb eines noves. O dit a la manera poètica de J.V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. Així precisa Esther Vera, la directora de l’ARA, l’esperit periodístic del...

Ningú destruirà la família

La família, la institució més gran i més important de la humanitat, la que mai passa de moda, la que potser pot retorçar-se i corrompre’s però a la qual mai ningú farà mal veritable. Quan sento que algú la...

Viatges a enlloc, edificis sense plànols i Santi Vila

Pocs metres abans d’arribar a Foment del Treball, pujant per la Via Laietana, passo per davant del departament de Governació. Hi ha llaços grocs i fotos de Meritxell Borràs, que fa dies que és a...

“Tenim vides fastigosament confortables”

“Estem acostumats a viure de manera fastigosament confortable”. És la frase de Josep Cuní que fa fortuna al llarg de la conversa que manté amb Mònica Terribas sobre les experiències que els dos periodistes...

Els llibres i el plaer de no entendre

“Entendre-ho tot converteix la ment humana en mandra”, és la frase més memorable de La librería, la pel·lícula d’Isabel Coixet que divendres es va estrenar als cinemes. Es tracta, sens dubte, d’una de les...

Adeu al gran Higgins, etern company de fatigues de Magnum

“Zeus, Apol·lo, patrulleu”. Impossible oblidar aquesta frase que el majordom Higgins adreçava tan sovint als seus dos immensos gossos dòberman, encarregats de vigilar i vetllar per mantenir l’ordre a la...

Barcelona: ciutat en xoc, ciutat estressada

Ada Colau ho té clar i no li reca dir-ho: “Avui Barcelona és una ciutat estressada”. Ho diu en el transcurs de la seva conversa Fer front a les polítiques de la confusió i la por. La justícia social com a...

El retorn d’un llibre maleït que va ser saldat a vint duros

“Aquest llibre va ser un fracàs. Es va saldar a El Corte Inglés a vint duros”. Amb aquesta eloqüència resumeix Gregorio Morán la vida i la personalitat del seu llibre Miseria y grandeza del Partido...

Federico Luppi, força i fragilitat d’un actor

“ Permanece a mi lado cuando a mi frágil cuerpo le atormenten dolores y alcance la verdad, y el tiempo maníaco siga esparciendo el polvo, y la vida furiosa siga arrojando llamas. Permanece a mi lado y...

La revolució de cuidar-nos els uns als altres

“La revolució no ens portarà a l’home nou, ni a la victòria, ni al final de res. Haurem d’estar tota la vida cuidant els uns dels altres”, és la visió que David Fernàndez té del concepte de revolució, posat...

¿No serà aquesta, oi, la nit de l’últim sopar?

Tot està més revoltat. Han canviat de lloc el photocall. Ja no es fa a l’aire lliure, sinó que l’han traslladat a l’interior, al vestíbul del Palau de Congressos, on es lliura el premi Planeta 2017. El pas...

Celebrar cada dia que les lletres encara es posen dempeus

“Espero meravelles a cada cantonada”. Se li acudeix a un que potser és aquest vers de Montserrat Abelló, cantat aquest dissabte per Mirna Vilasís, una bona manera de resumir i condensar les essències...

Al bosc hi cap la vida sencera

El Xicu, quan era petit, volia tenir un bosc. Com el de casa seva, a Serinyà (Pla de l’Estany), on s’amagava, jugava, pescava i somiava. On agafava petits trossos de fusta i amb un ganivet en treia una...

Jean Rochefort, cavaller Don Quixot del cinema

Dues imatges, escollides entre moltíssimes de possibles -el marit d’una perruquera, per exemple- romandran per sempre en la memòria del cinèfil quan pensi en la figura elegant i sinuosa de Jean Rochefort,...

Es busca sentit crític i criteri propi

Si a l’escola hem après les taules de multiplicar i de dividir, ¿com és que hem d’agafar sempre la calculadora per saber quant ens toca pagar a cadascú en un sopar? Què és més útil, saber qui és l’autor...

Un univers fatalista i molt cinematogràfic

No oblidaré mai la impressió que em va provocar la primera visió d’ El que queda del dia al vell i desaparegut cinema Bailén de Barcelona. Hi vaig anar el dia de l’estrena, que va ser a finals del febrer...

“Tenim un pla A, i també un pla B, C, D, E, F...”

L’ 1-O. I ara què? Amb aquesta premissa, convocats per l’ARA a l’auditori de la Pedrera, Jordi Turull, Alba Vergés i Joan Josep Nuet van debatre aquest dilluns durant una hora i mitja sobre l’actualitat...

Ensenyar per millorar el món

El 31 d’agost va ser el primer dia de classe del nou curs d’estudis catalans a la Universitat de Harvard. A pesar de l’experiència acumulada, dels anys de docència i de rodatge, la Maria Dasca estava...

Ocells, bons actors de cinema

Hi ha un colom escoltant les paraules de Roy Batty agonitzant davant de Rick Deckard. “Tots aquests records es perdran en el temps com llàgrimes a la pluja”, diu Rutger Hauer a Harrison Ford al final de ...

Periodisme és mirar i escoltar, i després preguntar i explicar

“Periodisme és mirar i escoltar. Mai deixar de meravellar-se. És el privilegi d’escoltar les històries de les persones. Hi ha poques coses que les persones desitgin més que ser escoltades”. Ho escriu Martín...

Llegir Paul Auster o la sensació d’estar ballant

"Escriure frases llargues i després llegir-les em fa tenir la sensació d’estar ballant i giravoltant al ritme de la lectura", diu Paul Auster mentre mou un braç compassadament i amb l’altra mà subjecta 4 3...

Llarga vida a l’escumós

Pepe Carvalho bevia Gramona Tres Lustros. Entre les seves bombolles i el seu buquet s’esbargia dels maldecaps del dia a dia i cercava espais imaginats on reposar una estona. Quan li van explicar al Xavier...

I, mentrestant, la ciutat escolta, camina, estima

Sortir al carrer, caminar, amb el pas ràpid, observar. Intentar captar, potser entendre, què sent avui la gent a Barcelona. Per la rambla de Catalunya només veig pujar, de cara, rostres seriosos. Tothom...

Fermí Marimón i Marimón: El Capri, cinquanta anys no són res

La sala immensa del Capri, vuit-centes noranta-quatre localitats, l’olor de cine d’abans, aquella olor que costa tant de trobar i que només fan els cines d’abans. És l’olor de les butaques velles, de les...

Pa i Raïm, cuina i personalitat

Al menjador principal del Pa i Raïm, ampli i lluminós, hi ha un quadre que crida l’atenció. És apaïsat, no gaire gran però bastant vistós, col·locat amb bon ull perquè t’hi puguis fixar bé. És una escena...

Tots la volien

Fumant un cigarret, provocativa i sensual, travessant corrent per un pont amb el Jules i el Jim, assassinant els assassins del seu marit, filmada en primer pla, amb musica de jazz de fons, dient-li al seu...

Joan Botey Serra: Història d’una revelació de cine

Si un director de cinema s’enamora de tu és probable que la teva vida canviï. Li va passar, per exemple, a Enrique Irazoqui -com s’explica al retrat 26 d’aquesta sèrie- quan Pier Paolo Pasolini no va parar...

Homenatge als Jocs, homenatge a Maragall

Pasqual Maragall veient-se a ell mateix en una pantalla gegant que projecta imatges de fa exactament vint-i-cinc anys. Poderosa imatge el capvespre del 25 de juliol als jardins del Palauet Albéniz, a dues...

La felicitat del que ets

Si ets un 4 necessites tenir-ho sempre tot al seu lloc. Si ets un 5 segurament no t’agradarà que t’obliguin a res. Els 1 són el pur jo i els 2 sempre estareu pendents de l’altre, sou bastant enganxosos. Si...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >