Una vella i desconeguda olor
La crisi econòmica ha accelerat el temps històric de tal manera que, ara com ara, ERC i ICV poden plantar-se davant dels seus electors com a noves i refrescants opcions de futur, ignorant el record -recent- dels dos tripartits de què van formar part. En el cas d'Iniciativa, això té un mèrit relatiu, perquè el seu votant no destaca precisament per la seva capacitat autocrítica (tendeix més aviat a pensar que el tripartit va anar bé, o que si no va anar prou bé va ser per culpa dels altres dos socis). I a més tindrà vots nous, indignats o decebuts pel PSC, que responen bé al discurs de classe de Joan Coscubiela. Pel que fa a ERC, és evident que l'esforç de renovació radical, que hem d'atribuir tant a Joan Puigcercós com a Oriol Junqueras, està donant el seu fruit. Amb el seu aire d'intel·lectual despistat, Alfred Bosch no sembla un polític, i això, tal com està el pati, esdevé una virtut. Esclar que una part de la feina li està fent Duran i Lleida, que és el candidat de CiU amb qui més clarament pot buscar el contrast.
