La síndrome del segon

Esquerra Republicana (ERC) necessita imperiosament guanyar unes eleccions. Fa massa temps que ocupa la centralitat política sense deslliurar-se de l’etiqueta d’etern segon. Malgrat les enquestes favorables, sempre hi ha alguna altra força política que li passa al davant a l’últim moment, ja siguin els comuns, Junts per Catalunya o Ciutadans. De cara al dia 28, els dirigents republicans estan nerviosos perquè la història es pot repetir, ara per culpa d’un PSC ressuscitat per obra i gràcia de Pedro Sánchez. Tot i que té opcions molt reals de fer un resultat històric, i de superar folgadament els seus rivals en el camp sobiranista, ERC tem que l’etiqueta d’etern segon se li arrapi a la pell com un tatuatge i li impedeixi fer un salt simbòlic que li donaria una embranzida decisiva en les pròximes cites electorals. I és que, en política, aquí i arreu, són els guanyadors els que atreuen el vot. No hi ha res com una victòria per eixamplar la base.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF