Publicitat
Publicitat

FORA DE TEST

La resta de les nostres vides

PLURALS. El primer fet diferencial de la política catalana és la pluralitat. Fins a vuit opcions polítiques diferents tenen possibilitats d'integrar el nou Parlament i reflecteixen el ventall d'accents, prioritats i arestes de la nostra vida col·lectiva. Això té avantatges i inconvenients, però en qualsevol cas forma part del nostre ADN i contrasta vivament amb el bipartidisme espanyol. Fenòmens com la CUP, Solidaritat i fins i tot Ciutadans no s'expliquen sense aquesta tendència autòctona, que si bé és una dificultat per al consens també actua com una eficaç vacuna contra el gregarisme. La qüestió, però, és que la pròxima legislatura serà decisiva perquè la majoria del nou Parlament, amb tota seguretat, estarà a favor d'iniciar un procés sobiranista. I hem de ser capaços, des d'aquesta pluralitat, de separar la controvèrsia interna de la unitat d'acció de cara enfora; d'articular, resumint, un projecte polític sòlid que no s'esquerdi a la primera ventada que arribi de ponent.

MAJORIES. Que CiU vinculi l'èxit d'aquest procés a la consecució de la majoria absoluta no passa de ser una argúcia electoral. Ho tindríem malament si tot un projecte de país i d'estat depengués d'un partit, d'un president, d'uns determinats postulats. Ben cert, Artur Mas necessita consolidar la seva posició al capdavant del govern català després d'haver fet l'aposta més valenta en els 38 anys de vida de CiU. Però Catalunya necessita sobiranistes de tots colors i tendències, necessita que l'objectiu de l'estat propi s'enlairi vigorosament per damunt de les sigles. Necessitem, a més, que l'esquerra majoritària d'aquest país es reinventi, desempallegant-se de l'enutjosa tutela del PSOE. La majoria absoluta de CiU és una fita important, però encara ho és més -i a més, és més probable- una majoria de qualitat amb més de dos terços del nou Parlament, diputats de centre, dreta i esquerra, a favor del dret a decidir. Esclar que demà la premsa espanyola i una part de l'europea posarà molt d'èmfasi en el resultat d'Artur Mas. Però avui no estem votant pensant en l'endemà, sinó en la resta de les nostres vides.

UNITAT. Espero no haver-me d'empassar aquest humil text d'aquí uns mesos. Espero que el caïnisme i la politiqueta que tant de mal ens ha fet al llarg de la nostra història no engeguin a rodar un procés que ha despertat tanta il·lusió en una ciutadania que viu moments especialment durs. Espero, per tant, que els partits que han promès defensar de manera taxativa el dret a decidir, malgrat les seves discrepàncies en tota mena de matèries, s'asseguin tan aviat com sigui possible i es comprometin a dialogar sempre, i a actuar junts davant dels atacs que vindran, davant de la porqueria, els xantatges i el joc brut; i que també sàpiguen estendre la mà a l'Espanya democràtica que potser tindrà ganes d'escoltar-nos. Parlar, parlar i parlar. Sense renúncies, sense por, sense retrets. ¿Serem dignes, tots plegats, d'exercir el nostre dret col·lectiu amb aquesta grandesa?

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF