Publicitat
Publicitat

FORA DE TEST

El país dels cabdills

Molta gent d'esquerres va quedar consternada en llegir l'editorial d' El País que alertava del perill de caudillismo a Catalunya i qualificava Artur Mas de "perill per a la democràcia". Encara ara expressions que en la premsa de dretes considerem tristament normals, ens resulten malsonants a les pàgines del -fins ara- principal portaveu del progressisme espanyol. La qual cosa és d'una tremenda ingenuïtat, perquè quan es tracta del valor suprem de la unitat d'Espanya els mitjans de comunicació de Madrid es posen d'acord amb una rapidesa i una disposició que ja la voldríem per a la premsa d'aquí. Curiosament, El País fa l'anàlisi contrària, diu que els diaris catalans i el gruix de la societat civil no només no toleren la dissidència, sinó que s'han posat al servei d'Artur Mas després de rebre'n sucoses subvencions. Tot previst, tot controlat, tot teledirigit i transmès en directe per TV3.

És molt madrileny atribuir-ho tot a la política. Madrid és la cort i allà les coses importants passen o deixen de passar per decret llei. Per això els costa d'assumir l'horitzontalitat catalana, la vivacitat dels moviments de base, la lenta però inexorable progressió d'un sobiranisme que ha amarat el país a base de pluja fina, que no només no ha seguit el compàs del govern sinó que va créixer mentre castigava durament l'ERC de Carod i Puigcercós quan va tocar poder. Artur Mas no és la causa de tot això, sinó la conseqüència. Parlar de caudillismo és una manera de simplificar i deslegitimar un procés que genera disgust precisament perquè és popular i perquè les seves formes democràtiques són irreprotxables.

Camí cap a la consulta

Malauradament, el cartell de campanya de CiU i certes actituds hagiogràfiques en l'entorn del president Mas afavoreixen aquestes lectures personalitzades. Per tal d'assegurar-se un resultat òptim, els convergents s'han esforçat a presentar la independència com l'epopeia personal d'un líder que encarna per si sol la voluntat popular. Negant la transversalitat d'un moviment que s'ha passat anys picant pedra, mentre el pujolisme i els seus hereus es dedicaven al peix al cove. Generant al voltant de Mas l'aurèola d'un líder que s'enfronta tot sol als embats de l'enemic. No té res d'estrany que al debat organitzat per 8TV hi convidin només Mas, Navarro i Sánchez-Camacho: aquesta és la visió de la contesa que més interessa a CiU.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF