Els límits de la realitat

Els recels de Duran i Lleida cap al sobiranisme no es deuen a cap qüestió identitària, sinó a la seva propensió al realisme, a una visió de la política com a gestió de la realitat. Duran és dels que pensa que la principal obligació d'un polític és tocar de peus a terra, i això el mena a la conclusió que ni Espanya pot negligir el perfil nacional de Catalunya, ni Catalunya pot abraçar el sobiranisme sense exposar-se a una fractura interna irrerversible. Però és sabut que, de la mateixa manera que els economistes són millors explicant les crisis passades que preveient les futures, els polítics tenen més traça gestionant els problemes d'avui que no pas les esperances de demà. El discurs de país de Duran ha canviat molt poc en els últims anys; acceptar que la realitat evoluciona constantment és l'exercici més realista de tots.