02/01/2011

Amb l'ajuda de Duran

3 min
Polifonia o afonia

fÓrmules.

Jo em pensava que les fórmules de presa de possessió eren tan sagrades com el parenostre o l'himne del Barça. Pensava que s'havien de llegir fil per randa, amb solemnitat, com ho feien els nobles aragonesos abans d'atorgar la corona al rei: " Nos, que somos como vos, y juntos somos más que vos, os hacemos rey...

". Recordo també quan als diputats batasunos els tocava prometre la Constitució: hi van voler afegir el matís " por imperativo legal " i es va organitzar un bon pollastre. A casa nostra la solemnitat és un valor relatiu i cadascú promet el càrrec com li dóna la gana. El primer va ser Artur Mas, que va dir la fórmula de prometença amb l'afegitó "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", cosa molt lloable, però que hauria de ser inherent al càrrec. En dir-ho, Artur Mas va voler singularitzar el seu compromís, i fins i tot contrastar-lo amb el dels seus predecessors. Si el que pretenia dir el president és que, amb el nou govern, la voluntat dels catalans pesarà més que l'ordenament constitucional vigent, hi estic a favor. Però ja em permetran que, de moment, m'hi mostri una mica escèptic.

déu.

Els consellers també van prometre el seu càrrec amb fórmules matisades a la carta. Boi Ruiz ho va fer "pel seu honor", una altra precisió innecessària, perquè dit així sembla que els altres consellers no en tinguin, d'honor, cosa que és legalment impossible, perquè a partir d'ara tots són Honorables, ho vulguin o no. Les conselleres Ortega i López Bozal van invocar "l'ajuda de Déu", la qual cosa és comprensible, tot i que Déu en la seva bondat hauria d'ajudar igual tots els consellers, i també els consellers del govern anterior (fins i tot els d'Iniciativa, que prou que ho necessitaven). Però també ho necessitarà Joan Ortega, la nova vicepresidenta, península democristiana envoltada de convergents per totes bandes excepte per una, on hi ha el seu cap de files, el seu valedor i -per dir-ho en paraules d'Artur Mas- el seu primo de Zumosol . A més del suport diví, Joana Ortega necessitarà des del primer dia l'ajuda de Duran.

pinyol.

Ortega ha assolit un rang inesperat gràcies als equilibris interns de CiU i també a alguna carambola. Però ara és la número dos del govern i haurà de fer servir tot el seu talent per evitar que en Mas i el cèlebre Pinyol facin i desfacin, controlin totes les despeses, els favors, els càstigs i els nomenaments. En Duran i Lleida té memòria, i sap que quan Miquel Roca era l'home de CiU a Madrid, els seus interessos eren torpedinats des de la secretaria general de presidència. Ara, però, en Duran tindrà un tallafocs, un antipinyol al rovell de l'ou del govern. Homs, Gordó i Ortega jugaran a Barcelona mentre Duran i Vilajoana ho faran a Madrid. El tauler és el mateix, i encara que les funcions d'uns i altres estan determinades per escrit (vegeu l'esquema que va publicar aquest diari dijous), hi ha prou terreny comú i prou intangibles perquè presidència i vicepresidència xoquin en la disputa del poder. Joana Ortega ho té més pelut, perquè Artur Mas no és un àrbitre neutral. Per això necessitarà l'ajuda de Déu i la de Duran. En política mana qui té més ganes de manar, qui mostra el necessari instint depredador. Em deia no fa gaire un convergent de pro: "Al principi d'un nou govern, tothom tendeix a acaparar tant de poder com pot, però després arriba la vida normal; i a la vida la selecció natural és implacable". La llei de la jungla política.

stats