Publicitat
Publicitat

Per evitar la revenja

RECOSIR. Crec que el sobiranisme guanyarà les eleccions, però no podem saber quin serà l’abast del triomf ni les seves conseqüències: el nom del president, el color del futur govern i el seu pla d’acció. Però que el sobiranisme mantingui el poder seria una bona notícia per al conjunt del país, per una raó bàsica: en els pròxims anys tocarà plantar cara a desafiaments molt grossos, plasmar -en la mesura del possible- les aspiracions dels votants i, al mateix temps, fer un esforç enorme de diàleg intern, de recosir i de curar ferides. I això no ho pot fer el bloc del 155. No pas perquè el seu ideari no sigui legítim, sinó perquè PP, Cs i el PSOE s’han beneficiat d’una situació irregular, per no dir il·legal, basada en la usurpació de les institucions democràtiques i la convocatòria d’unes eleccions en què ha desaparegut la igualtat d’oportunitats que la llei electoral empara. Que Oriol Junqueras, candidat de la possible llista més votada, continuï en presó provisional és una decisió que només es pot entendre per motius electoralistes. Que l’acompanyin en la desgràcia Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de dos moviments profundament pacífics i democràtics, no pot tenir altra explicació que la voluntat d’estendre la por entre una ciutadania que encara “no ha escarmentat”, segons Xavier García Albiol.

L’arbitrarietat de moltes decisions posteriors -la investigació d’alcaldes i ciutadans colpejats i intimidats l’1 d’octubre, la prohibició dels llaços grocs en record dels presos, la pressió sobre els mitjans públics- confirma aquesta decidida interferència judicial amb el clar objectiu de condicionar el vot dels catalans. Per no parlar de la humiliant intervenció de l’autonomia, que només ha servit per escapçar els Mossos d’Esquadra, traslladar els béns de Sixena i veure un ministre dictant des de Madrid l’anul·lació de mesures perfectament legals del govern cessat, sense donar-ne compte al Parlament. A Catalunya es governa per decret, i ho fa un partit que només té el 8% de suport electoral (i a la baixa). És una dictadura encoberta.

INFECCIONS. El bloc del 155 té com a objectiu liquidar l’independentisme per la via de l’amenaça i la coerció, i això és incompatible amb un autèntic esperit de reconciliació. Miquel Iceta ho ha comprovat en primera persona quan, després que se li escapés la paraula indult, ha hagut de rectificar pressionat pel PSOE. Divendres, a sobre, Iceta va fer un acte conjunt amb Josep Borrell, que va parlar de la necessitat de “desinfectar” el país, començant pels mitjans de comunicació. L’objectiu del bloc del 155, d’acord amb tot un regiment de jutges, grans empresaris i periodistes, és una revenja en tota regla, una causa general contra el sobiranisme; una neteja, per dir-ho en una altra expressió estimada per Albiol.

Aquesta gravíssima amenaça va molt més enllà de l’harmonia en els sopars familiars, perquè afecta les llibertats i els drets fonamentals, anuncia centenars d’imputacions i pot perpetuar una injusta situació de mort política i social per a Puigdemont, Junqueras i tot el govern cessat. Per això el sobiranisme ha de liderar la nova etapa institucional, amb l’orella parada cap als seus votants, com en qualsevol procés democràtic; però amb una ferma vocació de dialogar amb tots els ciutadans que, independentistes o no, se senten agredits per l’aplicació del 155 i volen respostes democràtiques per als reptes col·lectius. Aquest és el seu desafiament però, a més, pot ser el seu passaport cap a una victòria contundent.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF