Publicitat
Publicitat

FORA DE TEST

Operació neteja

CIMERA. S'ha d'agrair que el president Mas convoqui una cimera contra la corrupció -diversos grups de l'oposició ho havien demanat abans, i de manera reiterada-, però sincerament em costa reprimir el meu escepticisme, perquè els intents fallits fins ara formen una llista massa llarga i, a més, la situació judicial a la cúpula de CiU i en algunes institucions que governa pot restar al president bona part del seu marge de maniobra. Mentre els casos Palau, ITV i Clotilde no es resolguin, l'actual direcció de CDC tindrà davant de l'opinió pública un problema de credibilitat. El cas d'Unió Democràtica encara té pitjor solució, perquè ni Duran i Lleida ni el seu equip no han volgut assumir responsabilitats després que hagi quedat demostrat que el partit -segons sembla, amb el desconeixement de Duran- es va finançar amb diners públics que havien de servir, ai las, per a cursos de formació per a aturats.

RENOVACIÓ. CiU és la primera formació política de Catalunya i el seu líder té l'encàrrec de pilotar un procés sobiranista ben difícil, però inajornable, si es pretén fer cas del veredicte de les urnes. Els errors del passat més o menys recent, i les males pràctiques demostrades o per demostrar, obligaran Mas i els seus a simultaniejar aquesta operació política amb una severa regeneració interna, incloent-hi la renovació de polítiques i persones. La qual cosa, per cert, seria igualment necessària encara que no hi hagués processos judicials oberts. En contrast amb l'esbandida que el tripartit va provocar a les cúpules de PSC, ICV i ERC, la perdurabilitat dels màxims dirigents de CiU, que en molts casos es poden considerar epígons del pujolisme, resulta com a mínim anòmala.

REGENERACIÓ. La depuració de la vida política catalana és una necessitat peremptòria, ja que la corrupció soscava els fonaments del sistema i mina la confiança dels ciutadans en el moment en què més se'ls exigeix. Per tant, aquest objectiu no pot supeditar-se ni a la crisi econòmica ni al desenllaç de l'envit sobiranista. La redacció d'una llei electoral i l'adopció de mesures concretes per avortar les pràctiques corruptes en partits, organismes públics i ajuntaments han esdevingut una prioritat irrenunciable. Els partits tradicionals prou que ho saben, ja que totes les enquestes indiquen l'emergència de les formacions noves, siguin de dreta o d'esquerra. Però el país, en conjunt, també ha d'assumir aquest enorme repte. La causa de la sobirania de Catalunya no s'estendrà amb mars d'estelades, sinó amb exhibicions de porositat, intel·ligència i capacitat per establir lligams amb els valors i les urgències dels ciutadans. Ara mateix, una d'aquestes urgències és l'honestedat i la regeneració democràtica. I no pas amb l'infantil ànim de marcar distàncies amb una Espanya bruta , sinó amb la ferma determinació d'encarar la brutícia domèstica i col·laborar, així, a fer del nostre país un lloc més just, més pròsper, i més ben governat. No ens podem cansar de dir-ho: si el sobiranisme és (també) un procés de regeneració democràtica, ho tindrà tot a favor.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF