Ho sento molt

Ho sento per Zaplana, que no pot exterioritzar el seu entusiasme ara que en té tants motius; per l'Alícia, que s'escarrassa a fer-se fotos amb les seves jaquetes blanques (que es paga ella mateixa) i sempre algú li aixafa la guitarra; per Rajoy, que sabia que això tard o d'hora li acabaria petant als nassos; pels pringats que s'han declarat culpables pensant que el seu capo els seguiria; pels votants del Partit Popular que pensen, segurament, "pobre Paco, a ell l'han enxampat, i total per uns trajos".

Ho sento també per la institució de la Generalitat -la de baix- i pels ciutadans valencians de bona fe que avui estan contents però passen, vulguis que no, una mica de vergonya. Ho sento per la trista conclusió d'una manera de fer política del que el periodista Enric Juliana va anomenar la turboderecha valenciana. Per tota la resta, i deixant de banda la meteorologia, crec que ahir vam poder gaudir tots plegats d'un dia absolutament esplèndid. Que en vinguin més.