Misc 13/07/2011

Carn de canó

i
Toni Soler
1 min

En aquest país tan habituat a les suplències, Òmnium ha sabut actuar com a catalitzador del neguit popular. Va estar a punt de convertir-se en una relíquia, però Muriel Casals -i el seu predecessor, Jordi Porta- n'han fet una entitat rejovenida, respectada per tothom com una referència cívica, cultural i fins i tot política -atesa la falta d'esma dels partits tradicionals-. És un exemple més del voluntarisme de la societat civil. Aquesta virtut, sorgida de la necessitat, explica que Òmnium defensi l'objecció fiscal. És una opció resistencialista, prepolítica, i està condemnada al fracàs. La lluita contra l'espoli fiscal l'ha d'encapçalar la Generalitat; els contribuents no podem ser carn de canó davant d'una Hisenda espanyola que té mitjans de sobres per avortar i castigar qualsevol rebel·lió fiscal. És a dir: si cal que algú es planti, que ho faci el Govern.

stats