Bugades i llençols
La gent que ahir va tornar a sortir al carrer en defensa del català, tot just l'endemà de la Diada, i després de tantes i tantes concentracions de caire similar, mereix el reconeixement de tots, però no seria sobrer advertir que, en això de les mobilitzacions, a cada bugada se sol perdre un llençol; que la lluita sense resultats tangibles fatiga molt; que si la gent que cridava "Volem l'Estatut" el 1977 hagués hagut de seguir cridant 10 anys més, potser s'hauria acabat oblidant del tema. Comença a fer massa temps que demanem un canvi de cicle, que ens queixem de les mateixes coses, que aspirem a un horitzó que no acaba d'acostar-se. I l'única resposta possible és sortir al carrer, esbravar-nos; aquest testimonialisme tan digne com -a la llarga- estèril. Comença a ser urgent que les respostes als nostres grans reptes provinguin de la política.
