Toni Soler

Toni Soler

Periodista i productor de televisió

Sempre he escrit per guanyar-me la vida. Cròniques, articles, guions i llibres. També faig programes de televisió, però a la TV la feina és d'equip; aquí, quan escric, només responc de mi, perquè dic el que penso. M'agrada escriure de pressa i, sovint, una mica emprenyat (passo massa hores del dia envoltat d'humoristes).

Teatre o pòquer

Comença l'enèsima funció al nostre teatre electoral: el PP s'oblida de la immersió lingüística, el PSOE reivindica l'Estatut aprovat en referèndum, CiU ajorna el drama dels pressupostos, ERC i Iniciativa...

La foto maleïda

Convergència i Unió ja ha assumit el handicap que suposa iniciar la cursa cap al 20-N amb l'anunci d'uns comptes públics per al 2012 marcats per l'austeritat (ho ha avisat el president Mas en diverses...

image-alt

Si guanya el PP

OPTIMISME. En cercles catalanistes hi ha molta gent delerosa d'una àmplia victòria del PP en les pròximes eleccions generals. Ho resumeixen amb una típica expressió castellana que diu " cuanto peor, mejor...

Primàries amb risc

Esquerra se la juga en aquestes eleccions primàries. Més enllà de Ridao o Bosch, la militància ha de fer una tria estratègica que de ben segur es llegirà com a revàlida o patacada per al lideratge d'Oriol...

Mal poli bo

Després d'un parell de dècades excel·lint en la pràctica del doble discurs, CiU va donar dimarts una lliçó de sinceritat amb el discurs d'Artur Mas a Madrid: va ser un parlament dur, sense concessions,...

Tenir veu, tenir influència

Tan sovint hem retret al PSC la seva renúncia a tenir veu pròpia al Congrés dels Diputats que avui és de justícia reconèixer-li la seva part de mèrit en aquesta victòria -més simbòlica que real- que suposa...

Bugades i llençols

La gent que ahir va tornar a sortir al carrer en defensa del català, tot just l'endemà de la Diada, i després de tantes i tantes concentracions de caire similar, mereix el reconeixement de tots, però no...

Els nous portaveus

Es cronifica el divorci entre política i societat: hi ha una resposta social, que simbolitzen els indignats , i una contestació nacional que explica el sobiranisme vaporós que creix en totes les enquestes....

image-alt

La pinça

Un mal dia. Divendres es va saber que Xavier García Albiol, l'alcalde democràtic de Badalona, havia decidit descafeïnar i finalment anul·lar els actes institucionals de la Diada a la ciutat. El mateix matí...

Els límits de la realitat

Els recels de Duran i Lleida cap al sobiranisme no es deuen a cap qüestió identitària, sinó a la seva propensió al realisme, a una visió de la política com a gestió de la realitat. Duran és dels que pensa...

Una majoria visible

Sense el PP català, CiU no estaria al mig de l'escena política, no podria dur a terme una part del seu programa i la seva majoria estaria en mans dels antics membres del tripartit. És normal, doncs, que...

El català, una nosa

Tot i l'agilitat amb què Enric Millo ha portat el tema a debat al Parlament (ja se sap que els conversos sempre mostren un zel superior), gosaria dir que el PP català se sent importunat per la sentència del...

image-alt

Prenguem mal (si cal)

Angela Merkel. Calia la reforma constitucional? La crisi ha posat de moda el vell principi de no estirar més el braç que la màniga; no es cansen de repetir-ho gurus i catedràtics. Però augmentar la despesa...

La indignació que cal

El miratge. Algú sap què ha passat amb l'onada sobiranista que ens aixecava de terra i se'ns enduia al vol? El cicle electoral triomfant de CiU ho ha cobert tot d'un tel de conformitat, com si ara que hi...

Si trenquen amb el PSOE

Qüestionar els dogmes. És saludable i convenient parlar de política sense dogmatismes? Doncs bé, podríem dir que això que la unitat civil catalana depèn de l'acord estable entre el PSC i el PSOE potser...

Els riscos del pacte fiscal

Contradicció necessària. CiU ha fet santament evitant que prosperi la moció independentista presentada pels diputats de Solidaritat. Primer, perquè el Govern està obligat a complir el seu programa...

El bressol i la tomba

Zeljko Obradovic va dir que la Penya és una manera de viure. Avui dia aquesta afirmació és dubtosa, perquè vivint d'aquesta manera el club verd-i-negre no té el futur assegurat. El seu mal, però, és el de...

La temptació antipolítica

Arrels històriques. Encara que els sectors més de la ceba miren amb recel els indignats per la seva nul·la sensibilitat catalanista, el cert és que la genètica del moviment entronca amb una antiga...

image-alt

Sentís, Ridao

L' ESPECTADOR . Volia escriure alguna cosa sobre Carles Sentís, que ha mort amb un gran sentit de l'efemèride -el 19 de juliol, 75 anys després- i que resumeix prou bé les coses bones i dolentes que ens han...

Ho sento molt

Ho sento per Zaplana, que no pot exterioritzar el seu entusiasme ara que en té tants motius; per l'Alícia, que s'escarrassa a fer-se fotos amb les seves jaquetes blanques (que es paga ella mateixa) i sempre...

Campi qui pugui

Ara que ho diu l'editorial d' El País , podem establir que el setge sobre Zapatero comença a semblar un linxament; el personatge ha passat a convertir-se en una nosa, en una presència inadmissible. Més...

image-alt

En un país normal

ESPERPENT. Si Espanya fos un país normal -bé, quan dic normal, no sé quin país posar d'exemple- no estaríem patint l'actual esperpent polític, aquesta vergonya quotidiana que fa que el problema realment...

Carn de canó

En aquest país tan habituat a les suplències, Òmnium ha sabut actuar com a catalitzador del neguit popular. Va estar a punt de convertir-se en una relíquia, però Muriel Casals -i el seu predecessor, Jordi...

image-alt

El país que anticipa el 10-J

MOSAIC. Molts analistes coincideixen a dir que el 10-J, a falta de resultats pràctics, va tenir la virtut de situar l'independentisme al centre del debat polític català, i això és cert, però en un doble...

La Santa Aliança

Celles alçades. A partir del 2012, si no hi ha una sorpresa, el futur de l'economia espanyola estarà en mans del PP i de CiU, dues formacions de centre-dreta distanciades per raons d'antagonisme ...

La pela és la pela

Cal felicitar el ministre Blanco per parlar d'impostos en època electoral. I cal felicitar-lo, sobretot, per haver descobert la sopa d'all en matèria d'infrastructures: diu que el manteniment de les...

image-alt

L'etern trencaclosques

Insostenible. L'hegemonia electoral de CiU li dóna força i arguments per afrontar una tasca llargament ajornada, i que en l'actual festival de la tisorada sembla més oportuna que mai: la reforma de l'actual...

image-alt

A qui prenen el pèl?

Santa aliança? Encara que ho intenti -i a fe que ho intenta- a CiU li costarà molt esvair la impressió general d'una aliança estable amb el PP. Li està costant menys convèncer l'opinió pública que aquesta...

image-alt

La temptació antipolítica

Arrels històriques. Encara que els sectors més de la ceba miren amb recel els indignats per la seva nul·la sensibilitat catalanista, el cert és que la genètica del moviment entronca amb una antiga tradició...

Conviccions oblidades

Davant d'imatges tan llastimoses, humiliants i tercermundistes com les que ens van brindar certs indignats al voltant de la Ciutadella, la reacció de la majoria dels ciutadans -fins i tot dels més...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | Següent >