TOTA REPRESSIÓ ES FA PER atemorir i els catalans ho tenim tan après que no va caldre ni un sol tret per aturar la independència. N’hi va haver prou amb l’amenaça, i potser ni això. Han tancat, exiliat, multat i inhabilitat els líders independentistes, i no hi ha hagut ni un sol votant de l’1-O que dels empresonaments ençà no s’hagi posat en la pell d’un pres polític. Tal com vol la repressió, dels càstigs humiliants que han rebut, tots hem imaginat quin ens faria patir més: si la separació de la família i els amics, la insalubritat, la incomunicació, la restricció física d’allò per què precisament lluitaven, la llibertat...
En el meu cas, si em tanquessin, un dels dolors més turmentosos seria la pèrdua de contacte amb la natura. Hi he estat pensant aquests dies de bon temps després de la tempesta, aquest febrer tan assolellat que semblava que ens hagués furtat l’hivern. Hi pensava en relació a la cultura dels humans. ¿No deu ser un mirall, la cultura, que ens serveix per aprendre a sobreviure fora de la naturalesa? ¿No deu ser la manera de poder tornar a la natura? ¿No pot ser la cadena que ens hi lliga? Ara mateix, amb els arbres sense fulles, amb l’aigua del temporal que encara baixa per les rieres, amb l’arribada de la puput, amb els núvols, tant o més que a través del que n’he après dels pares, m’hi relaciono pels quadres i escultures que m’han ensenyat a trobar-hi els volums i els colors. Potser és l’avió, que m’ensenya a entendre l’ocell. Potser els artistes són guies naturals. Els llibres posen ordre al cervell, hi munten estructures per encabir experiències que s’haurien perdut o s’haurien mantingut inhumanes. No hi ha escultura que superi l’harmonia dels arbres, ni grup escultòric que pugui guanyar l’harmonia d’un bosc. Quin sentit té entrar en un museu d’art si no és per entendre millor la natura? Quin sentit té llegir si no és per entendre millor la naturalesa dels homes?
Més de la meitat de la població humana viu en ciutats per sobre dels tres-cents mil habitants. Sòcrates deia que no sortia d’Atenes perquè els camps i els arbres no li volien ensenyar res, i en canvi els homes sí. Potser necessitava els homes com a intermediaris seus amb la natura. ¿Estic jo ara mateix parlant de la naturalesa o estic parlant dels homes? Portem el trànsit a l’ànima. Som pures sales d’espera, vinguts a fer temps per tornar a la terra d’on vam sortir, pols de la pols, per tornar a la natura.
