CELOBERT
Misc 05/09/2019

L’entorn Increïble

i
Toni Sala
2 min

“GARANTEIXEN GAUDIR DEL MAR!”, anuncia, en majúscules, la web de l’empresa de lloguer de motos d’aigua que ha ensumat la degradació de Sant Feliu de Guíxols i s’ha afegit aquest any a la festa. Les frases són literals i aptes per al comentari de text: “Gaudiu del plaer de les motos d’aigua a St. Feliu i S’Agaró, en l’entorn increïble de la costa catalana, del plaer de les motos d’aigua a Sant Feliu de Guíxols i S’Agaró en l’entorn increïble que ofereix la Costa Brava”.

Gaudiu de l’“entorn increïble” travessant-lo amb la moto que el converteix en un infern increïble per als altres. Aquestes motos fan el soroll de tres o quatre embarcacions i, a la velocitat que van, tenen temps de passar uns quants cops. Esguerrar d’un dia per l’altre la tranquil·litat del bany és un pas més del model turístic cap on s’esllavissa l’“entorn increïble que ofereix la Costa Brava”. Com amb l’edificació de xalets nous a primera línia, uns quants fan el merda i els altres s’ho empassen -sovint, per cert, ben de gust: aquest és el mal-. Ja podem esperar una llei que reguli aquest descontrol. Al contrari, encara s’incentiva.

Les motos passen per sota la famosa via ferrata de Sant Feliu, tan massificada que ja sembla l’Everest, amb els seus escaladors clavats en una fila aturada a la roca al pic del migdia, de tant en tant rescatats per l’helicòpter.

Fa gràcia el neguit dels turistes buscant un racó d’“entorn increïble” per retratar-s’hi sense que hi surti altra gent. Per contorsions que facin, no hi ha manera, però ells arrisquen la vida al límit del penya-segat per fer-se la foto solitària que no es creurà ningú. Intenten preservar una mica d’excepcionalitat. Per això la massificació s’acarnissa amb els llocs que eren solitaris: el pic de la muntanya, l’horitzó marí, la cala amagada.

Sortir de casa tenia prestigi perquè es lligava a la descoberta i el coneixement. Però ¿com pots descobrir res, a part del desengany, enmig d’un formiguer d’individus que ho inunden tot i que hi són exactament pels mateixos motius que tu?

Quedar-se a casa tampoc resol el problema, perquè en aquest país els turistes arriben fins a la mateixa porta de casa. Ja no se surt buscant res, sinó fugint de. No pas buscant-se un mateix, sinó fugint d’un mateix. Per acabar trobant la moto aquàtica, la borratxera o el menjar dolent, o sigui la pura degradació d’un mateix. La paradoxa és tan insalvable com divertida. Anar a un lloc remot vol dir portar-hi la degradació, i així s’escampa aquest fenomen interessant: que la vergonya es va fent la companya inseparable del turista.

stats