COM QUE AMB EL PERIODISME espanyol és impossible saber què passa, demano a una amiga que me’n parli. Filla d’exiliats republicans, va néixer a Veneçuela i hi ha viscut tota la vida.
“Igual que presenten els catalans com una colla de violents i colpistes, els mitjans espanyols presenten Guaidó com un pacifista i un demòcrata. És tot al revés. És el mateix joc de miralls. S’aprofiten que ens costa entendre l’esperit caribeny, però precisament nosaltres ho hauríem d’entendre molt bé, tal com ells entenen molt bé què ens passa a nosaltres. Veneçuela està en una situació de quasi colònia, sotmesa a un poder extractiu que no dona res a canvi. Com aquí. De Rajoy me’n deien « vuestro pequeño Trump ». Per a Espanya, Veneçuela són els seus interessos: és Repsol, el Banc de Sabadell, el BBVA... És com un Congo, plena de recursos naturals. El país està en un context internacional de bloqueig. Els comptes, l’or, el petroli, tot bloquejat, les medecines no arriben, ni el menjar... Un bloqueig com el de Cuba. ¿Que hi ha corrupció i no funciona? Segur, però són al costat bo de la història. Chávez va fer molt per recuperar el país, era un líder a la manera sud-americana, un militar que aconsegueix coses bones, com a la Revolució dels Clavells portuguesa. Venia del poble, estava arrelat a la cultura nacional, a un bolivarisme essencialment antiimperialista, per això per a ells autodeterminació i sobirania nacional són claus. Ja van alliberar-se dels Borbons. Hi ha una situació de guerra, la gent està en un bàndol o l’altre, tinc familiars que no em parlen. Els descendents d’exiliats com jo han anat marxant per la inseguretat, per la criminalitat i sobretot per la inflació, que és inassumible. Veneçuela és un país en estat de setge, és Stalingrad, la gent està desesperada, llavors venen els americans i diuen: eleccions ja. Igual que va fer Espanya amb el 155 aquí, imposar unes eleccions. I, com aquí, l’oposició està dividida, hi ha els que volen continuar pel procediment democràtic i els que volen, per dir-ho així, aplicar un 155 a tot gas. Volen desmuntar el teixit associatiu i com que no poden es dediquen a asfixiar el país. Potser sí que finalment caldrà anar a eleccions, que Maduro pot guanyar perfectament, com va passar aquí. Colòmbia, Bolsonaro i el Grup de Lima, a l’ hora de la chiquita [l’hora de la veritat], no s’han vist capaços d’una invasió militar. Potser acabaran contractant mercenaris, però Veneçuela pot aguantar un embat, té un exèrcit popular disposat a defensar-se, com aquí va passar amb la República. Aquí no tenim exèrcit, allà sí”.
