CELOBERT
Misc 18/07/2019

Ve l’agost, Parlem del clima

i
Toni Sala
2 min

CADA ANY, L’ÚLTIM ARTICLE abans de la pausa estival d’aquest suplement demana una mena d’estat de comptes, però aquests dies les informacions sobre els atemptats de la Rambla ens tenen encongits i ho fan difícil. No ha estat el millor curs de les nostres vides.

Fa poc, navegant pels mars foscos d’internet, plens de pirates, de contraban i de droga, vaig veure el vídeo d’una palmera cremant-se. Era a Kuwait, i semblava bíblic. El canvi climàtic fa que els arbres s’enceguin sols, deia la notícia. El vídeo es va tornar a perdre en les onades d’informació d’on havia emergit, però el vaig trobar molt inquietant, i me’l vaig creure. “El canvi climàtic és la manifestació exterior de la conducta humana, la nostra aportació a l’Univers. L’infern ha de ser un lloc molt calorós”, vaig dir a la meva dona. “Aquest vídeo té anys”, va contestar-me. “És un fake ”.

Haver-m’ho cregut va fer-me pensar com és de profunda la consciència del problema ecològic. Cada dia llegim una notícia o altra. Aquesta setmana hem sabut que el corall vermell de les Medes ha començat a morir-se per la calor. El Regne Unit, Finlàndia o Noruega han fet lleis per aturar les emissions de carboni abans del 2050, però les principals potències, els EUA, la Xina o el Brasil, no mouen ni un dit.

La llei del canvi climàtic catalana va ser tombada. Des de la Costa Brava no costa veure cap on anem i amb quines ganes. Alguna gent protesta, però guanyen els Amics del Progrés i el Cremem-ho Tot. Passat el segle vint, parlar de progrés és hipocresia. Si mai vam sortir-ne, hem tornat a la cultura depredadora del paleolític. Parlem de progrés però depredem com si s’hagués d’acabar el món, com en un festival apocalíptic. Ens concentrem en la immediatesa d’internet. Ja ningú pensa en els fills, l’educació s’ha abandonat, cada glop d’aigua és un plàstic, cada cafè un altre plàstic. Fins i tot les cases s’edifiquen amb obsolescència programada. Per què haurien de durar, les coses? Fabriquem pensant que no hi ha futur, com si ja estiguéssim fent les maletes.

Voldria pensar que els efectes del canvi climàtic ens faran reaccionar, que la possibilitat que tot peti ens portarà a canviar-ho tot, que ens tornarà més conscients, en tots els terrenys i en tots els països, començant pel nostre. Però, quants dels meus lectors confien que ens estimarem més arreglar-ho que continuar tirant avall? “No oblidem que quan els bàrbars van envair Roma, Roma ja era bàrbara”, va advertir Kertész fa més de vint anys, però sembla escrit ara i aquí.

Que un bon mes d’agost ens recarregui d’esperança.

stats