CELOBERT

Protesta al Col·legi Gaziel

TOTA LA VIDA ens sentim agraïts als mestres. Jo vaig tenir molta sort, de mitjans dels 70 a mitjans dels 80, amb els mestres. Anava al Gaziel, encara hi visc a la vora. Aquests dies, passant pel costat, veig enganxats a les finestres del parvulari uns cartells que diuen: PROU RETALLADES, MÉS RÀTIO = MENYS QUALITAT.

El Gaziel és una de les escoles que el curs que ve segurament perdran una línia de P3. No serà la primera que es perdi a Sant Feliu els últims anys. Per comptes d’aprofitar la baixada de natalitat per reduir el nombre d’alumnes per aula -un dels factors essencials per a un bon ensenyament-, el departament decideix tancar línies i redistribuir aquests alumnes, que faran créixer la ràtio de les altres aules. Em dius on retalles i et diré les teves prioritats.

Fa tres setmanes que una colla de pares conscients i cívics fan nit al Gaziel per protestar. M’expliquen què passa, se’m queixen, el moment de crisi ja ha passat, les retallades avui no estan justificades. Però topen amb la prepotència dels responsables d’Educació. “El director territorial ens va dir que volem ser com Noruega o Finlàndia, però que som un país pobre, i que una família pobra no es pot comprar un cotxe car”. Això va dir a uns pares que porten els fills a l’escola pública.

Divendres que ve acaben la tancada. Les queixes no canviaran gaire res. “Farem un manifest i una recollida de signatures a Change.org, en necessitarem 50.000. Hem intentat crear un imant per sensibilitzar la gent, però la gent... Més que desmobilitzada, està desmoralitzada”, diu un dels pares que dormen al gimnàs, on hi ha els matalassos. En aquest mateix gimnàs van dormir els defensors del referèndum la nit del 30 de setembre del 2017. Al final tot conflueix cap a l’ensenyament. És la base de la cultura occidental. Jaeger comença el seu estudi dient: “Tot poble que arribi a un cert grau de desenvolupament se sent naturalment inclinat a practicar l’educació”. L’ensenyament és la pedra de toc que indica la confiança d’una cultura en si mateixa. L’educació és l’única cosa certa que deixarem als fills. O educació o nihilisme. Com bé detecta aquest pare, vivim moments de desmoralització, de dèficit moral.

Faig una volta pel pati i les aules. Una mare se’m queixa de la falta d’inversió. L’edifici principal està intacte, tal com el van construir als anys trenta del segle passat. El menjador es conserva exactament com era fa 40 anys. Els nens fan servir les mateixes plates per menjar que vaig fer servir jo. Ni s’han renovat.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF