DISSABTE EL VAM ANAR A VEURE, amb el vidre i el telèfon, a la cabina. Mitja hora i de cop tallen la comunicació. L’acusen de terrorisme, resistència a l’autoritat... Li demanen deu anys.
No ens ho hauríem pensat mai que hauríem d’anar a la presó a veure un amic, saps. Jo en ma vida m’hauria pensat que trepitjaria una presó per dins, i amb 23 anys, que no sé ni com funcionen els tipus d’interès ni com va la declaració de renda. Quan m’ho van dir vaig pensar: bueno, el tindran al calabosso, al màxim 48 hores. Passa amb actes pitjors, que et troben in fraganti. La presó preventiva és molt i molt exagerat. Gent de carrer. Gent de carrer que... Mira.
Era el dia que hi havia una vaga general o alguna història, ara farà tres setmanes. Va dir: vaig a fer un volt, anava sol, es va trobar les càrregues primer dels Mossos, el van registrar i el van deixar anar... En Pau porta arrecades i va amb els cabells llargs. Això hi fa. Els nacionals van anar per ell. El van apallissar, tenia talls, encara se li veu a la cara. Cops de puny contra el cap, ell a terra. Les ulleres trencades, no s’hi veu, sense ulleres. Se’l van endur, el van tenir de genolls contra la paret amb altra gent, amb menors detinguts.
Ell estava molt emotiu quan parlava amb nosaltres, algun cop se’l veia que flaquejava, però en Pau és superalegre, és molt: eeei... Pot aixafar-li la mà un cotxe i pot dir eh, tranqui, no, només m’he fet una rascada, sempre treu molt de ferro, en Pau mai te dirà res perquè et preocupis d’ell. Jo el conec des dels 6 anys, d’anar a casal, fer obres de teatre, Pastorets, activitats al poble... Aquí a Llagostera tothom el coneix.
No és independentista, en Pau és en Pau, treballar, anar fent la seva vida, ara anar a buscar bolets, ara no sé què, no estava implicat en res... En Pau anava a la seva, tot això no... Pots trobar gent per parlar de política, però amb en Pau no...
Ens preocupa què li pot passar a dintre la presó i com la gent el vegi quan surti de presó. S’ha difós la seva foto. No és el mateix si et detenen per robatori que per terrorisme, és com més gros, saps? No pots saber mai qui et pots trobar, ni què pot pensar d’això. Ara mateix mentres estic a casa fent el dinar, mentres estic fent una cervesa amb els meus amics, mentres estic per aquí, o de vegades que me’n vaig en un lloc i dic: jo què sé, això a en Pau li agradaria, i saber que ell en aquell moment està a la presó, i que té 23 anys, i que, tio, és que fa 5 anys estàvem a l’institut... T’agafen i se te’n va tot a norris... I, bueno, estem lluitant, esperant que surti.
