CADA DIA AL MATÍ, OBRO LA FINESTRA, trec el nas al carrer i veig zombis. Cada dia més. Pot ser un començament de guilladura, per això ho comparteixo aquí, potser no estic sol i, en tot cas, ara que encara puc, intento deixar-ne constància i demanar ajut abans que se’m prengui per boig o que el zombi sigui jo. Surto al carrer i trobo zombis. Poso la ràdio i sento zombis. Parlo amb la família, més zombis.
Com els distingeixo? Com sempre s’han distingit els zombis, per la mirada buida, la veu mecànica i els arguments morts, que ells es creuen sense creure-se’ls, que diuen sense consciència. “Jo soc racista -m’anuncia, de cop, un parent-, i no em fa res dir-t’ho”. Va amb americana i corbata però ja no s’arregla, deambula pel món amb la roba bruta i plena d’estrips i per comptes d’ulls té boles de vidre. A mi no m’enganya.
Quan va començar tot? Avui el cas Pujol em sembla una profecia, un pare fundador d’aquesta nació nova. De tant en tant em trobo el seu fantasma primigeni pel carrer. M’atura i se’m queixa, em diu que l’obliguem a viure en l’ostracisme, però la veritat és que fa molt bona cara per l’edat i les circumstàncies que té, i em sembla que ens enterrarà a tots -permeteu-me la broma-. Tal com jo ho veig, hi va haver un moment d’eclosió zombi l’endemà de l’1 d’Octubre, quan Pedro Sánchez va donar suport a l’apallissament, i després ja va ser com un castell de cartes que s’enfonsa, recordo la imatge inquietant d’un zombi ballant sobre les tombes, però en el meu cap l’expansió ha arribat a tots els partits polítics, a tota la política -és a dir, la moral-. Només trobo zombis. No hi ha diferència entre vida i mort, entre veritat i mentida. Quan es fan promeses que després no es compleixen, quan s’abandonen els valors, es produeix la mutació a zombi, a despulles que caminen tortes i desorientades, amb dificultats per parlar, de fet s’estimen molt més no fer-ho. Hi ha institucions zombi, cultures zombi, eleccions zombi, programes zombi i populismes zombi. Com encaixa, aquí al mig, que vulguin desenterrar un dictador!
En la meva neurosi, el trasllat dels presos i el judici reforçarà molt la situació, en contra del que diuen els zombis d’aquí, sense creure-s’ho. Tot això que, en la meva paranoia, veig en els ulls de la gent, tindrà uns efectes més enllà d’avui. Una apocalipsi zombi té efectes històrics i no necessàriament guanyen els bons. Com a les pel·lícules, els zombis no tenen fronteres. No en tenen ni d’espacials ni de temporals. La internacional zombi, l’estic veient per la finestra, us he de deixar, molta sort, fins aviat!
