CELOBERT
Misc 26/09/2019

Ensenyar La mà

i
Toni Sala
2 min

AL MEU CARRER HI HA un jutjat. Quan tanca, un cotxe dels Mossos aparca al davant a fer-hi guàrdia. Passa des de febrer, quan els CDR van llençar fems a l’entrada per denunciar la parcialitat de la justícia espanyola. Representa que els Mossos hi són perquè no s’hi aboquin més fems, però el cost de l’operatiu fa difícil pensar que només sigui això, semblen més aviat una advertència.

He de confessar que hi passo per la vora compungit. Per comptes de segur, fan sentir-me vulnerable. Potser en temps de Trapero hauria estat diferent, però Trapero va ser destituït, i ara està pendent de judici.

És com si el jutjat exhibís la seva força física, allà mateix a la porta, i em pregunto per què. No hauria de ser absolutament discreta, la justícia? Les detencions dels independentistes es fan amb uns desplegaments desproporcionats i espectaculars, que es filmen i es passen en bucle per televisió obsessivament.

En poc temps, la justícia espanyola s’ha deslegitimat a si mateixa, i ho ha retransmès en directe. Ha estat com ensenyar la mà. Hi ha persones en risc de passar-se molts anys a presó per una violència que tothom sap que no van cometre. Com s’ha pogut permetre la justícia autoimmolar-se així? Per què? Quina necessitat en tenia? Per mi tot va canviar quan l’endemà de l’1 d’octubre els socialistes van posar-se del costat de la violència policial. Els va ofuscar el nacionalisme. Desemparar els uns i privilegiar els altres, allò que havíem vist tota la vida aplicat a les llengües, ara s’aplicava a les persones, depenent de la seva ideologia.

Em miro els mossos que s’estan dintre el cotxe. No entenc per què mantenen el motor engegat. Estan inclinats cadascun a sobre el seu mòbil, miren de matar l’avorriment de les hores de guàrdia. Inesperadament, un d’ells aixeca el cap i em veu. Si erròniament interpretés que el miro amb odi, podria detenir-me? Podria fer-ho preventivament, posem per cas, perquè no escrigui aquest article? Passaria tots els filtres, qualsevol article, si algú el llegís buscant-hi pegues? El policia i jo apartem la mirada. Què més voldria que confiar en tu, penso, i en aquest pensament hi ha tot el pes de la història.

De nit, quan trec les escombraries, veig els llums blaus de sobre el cotxe dels Mossos, i els fars il·luminant un bon tros de vorera. Em ve al cap una frase inquietant: “La violència és la partera de la història”. Va dir-la no fa gaire Borrell. Me’n vaig a dormir pensant que l’única violència justificada és la defensiva, i aquesta idea em fa trobar encara més sinistra la frase.

stats