CELOBERT
Misc 19/04/2018

Baronessa Thyssen, Repensi-s’ho

i
Toni Sala
2 min

Fa una setmana aquestes pàgines parlaven de la destrucció de patrimoni urbà que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols està duent a terme, en uns mesos sinistres per a la història d’aquesta ciutat. Només com a exemple, hem viscut la tala d’uns oms centenaris que el mateix Ajuntament tenia catalogats. Davant d’aquests oms hi havia un estany amb una escultura de Joan Rebull representant la Costa Brava. Era un conjunt preciós, molt semblant a l’estany d’ El desconsol de davant del Parlament de Catalunya. ¿Algú s’imagina portar-hi una excavadora i arrasar l’estany? Doncs això han fet aquí, absurdament i malgrat les al·legacions i les protestes dels veïns.

El més desolador és la supèrbia insensible amb què s’actua. Pobre Sant Feliu. Al pas que anem, serà irreconeixible. Els elements patrimonials de Joan Bordàs, configuradors de l’estètica refinada i peculiar de la ciutat, es van malmetent un per un sense miraments i, el que és pitjor, sense cap consciència del que es perd. A Sant Feliu hi ha un regidor de Cultura, hi ha uns responsables de patrimoni. De veritat, tant els és? A Les viles espirituals, Gaziel posa Sant Feliu com a mostra de vila “on hi ha vells records que es lliguen i s’enfilen al llarg de la troca del temps, com els grans d’un rosari”. Ara es construiran grades de formigó a la platja. Entre els veïns ja corre el nom de Sant Formigó de Guíxols, de Cala Formigonera.

Quanta tristesa, vergonya, impotència. La Diputació ha anunciat que participarà en el finançament del Museu Thyssen a Sant Feliu. És un projecte important, no per a Sant Feliu sinó per a tot Catalunya. Permetrà exposar una gran col·lecció de la millor pintura catalana. Semblava que, en coherència, el consistori ganxó protegiria més que mai el nostre ric patrimoni urbanístic. Està passant just el contrari. La mateixa baronessa Thyssen s’ha posicionat contra un altre d’aquests projectes degradants: la tala, ara, d’unes alzines a la Rambla del Portalet. Em temo que se segueix la mateixa política erràtica i segurament d’aparador que explica que, mentre les coses anaven de cara, l’Ajuntament plantés l’estelada davant de la porta, restaurés la senyera de Patxot i fes venir Puigdemont i Forcadell a celebrar-ho, però que després, perseguides i empresonades aquestes persones, el mateix Ajuntament hagi posat reticències a penjar un cartell de “Llibertat presos polítics” o incloure el Primer d’Octubre al nomenclàtor. Amb una incoherència semblant, podem acabar envoltant el Museu Thyssen d’una ciutat urbanísticament i espiritualment devastada.

stats