La comunitat científica de Barcelona, a punt per a la festa

La icona del Renaixement i de l’home total que és Leonardo da Vinci va morir fa 500 anys. Se’l recorda per fites com el somriure enigmàtic de la Gioconda i el seu profund i pioner coneixement de l’anatomia humana, obtingut gràcies a la dissecció il·legal de 19 cadàvers. També és recordat pels seus fracassos, el més notori dels quals és potser l’obsessió de volar. Els seus quaderns estan plens d’esquemes i plànols de ginys voladors que tenen, tots ells, dues coses en comú: són preciosos i no volen. L’escriptor William Faulkner ja deia que la vida d’una persona s’ha de mesurar més pels fracassos que no pels èxits, perquè és on es troba la veritable ambició i l’estímul cap a una superació que només pot quedar estroncada per l’abisme de la mort.

No deixa de ser curiós que aquest 2019 se celebri també l’efemèride d’un dels vols més cèlebres de la història, el que va portar Neil Armstrong i Buzz Aldrin a saltironejar sobre la Lluna mentre Michael Collins els esperava a bord de l’Apol·lo 11. A aquesta celebració s’hi afegeix que el científic que va determinar des de l’Oficina de Pesos i Mesures de Rússia que el vodka havia de tenir 40 graus d’alcohol també va descobrir, fa 150 anys, una manera d’endreçar els elements químics segons les seves propietats: Dimitri Mendeléiev va inventar així una icona cultural com la taula periòdica dels elements.

Si qualsevol d’aquestes tres efemèrides per si mateixa ja faria les delícies dels aficionats a la ciència, totes tres combinades són un autèntic banquet de coneixement i passió científica. Per això aquest 2019 s’han organitzat tota mena d’actes per poder-les celebrar. A través del programa Barcelona Ciència, l’Ajuntament de Barcelona aprofita aquestes tres ressenyes històriques per vertebrar la tretzena edició de la Festa de la Ciència, que se celebrarà el dissabte 26 i el diumenge 27 d’octubre al Moll de la Fusta.

#TotesSomGenis

Tal com estableix el lema de la festa, Totes som genis, un dels objectius principals de l’esdeveniment és deixar clar que el coneixement científic no és privilegi de ningú. Per aconseguir-ho s’han organitzat prop de 200 activitats divulgatives de ciència i tecnologia que es repartiran en 26 espais diferents, en l’organització de les quals s’han implicat més de 300 persones de 150 entitats. Centres de recerca, universitats, associacions, equipaments, professionals de la divulgació i altres entitats vinculades al món de la ciència sortiran dels seus laboratoris, centres de càlcul i despatxos -o, més ben dit, traslladaran una part dels seus laboratoris- per acostar la seva activitat a tothom. Si l’enfocament de “portes obertes”, és a dir, convidar gent als centres de recerca, és interessant, el de sortir i treure la ciència del laboratori per portar-la al centre de la ciutat també ho és. Permet arribar a un públic més ampli i, potser, aconseguir que gent que no sabia que li interessava la ciència la descobreixi i s’hi encurioseixi.

Un altre dels encerts de la Festa de la Ciència és convidar figures de referència en altres àmbits de la cultura perquè hi participin, i amb el seu magnetisme atreguin gent que no està tan avesada a consumir continguts culturals de caràcter científic. És el cas, per exemple, de l’escriptor i enigmista Màrius Serra, que, com ja va fer en l’edició passada, conduirà un concurs o quiz científic per posar a prova la cultura científica dels equips participants a través d’un telèfon mòbil. Serra també col·laborarà amb el divulgador científic Dani Jiménez, presentador del programa televisiu Dinàmiks, en l’espectacle Quimimàrius, en què es proposarà als assistents un recorregut històric per descobrir l’origen dels elements de la taula periòdica i d’on prové el nom, que acostuma a estar relacionat amb les seves propietats.

A més de Màrius Serra, una altra figura destacada (en aquest cas del món de l’art) que participarà en l’esdeveniment és Marcel·lí Antúnez, cofundador del col·lectiu La Fura dels Baus i, més tard, del col·lectiu Rinos. Antúnez participarà en la festa amb l’espectacle Sistematúrgia Variétés, una xerrada performativa en què l’art interacciona amb la tecnologia digital per configurar una dramatúrgia molt particular sobre els sistemes informàtics i els ginys tecnològics que governen el món.

Més enllà del públic familiar i infantil

Una de les novetats d’aquesta tretzena edició de la Festa de la Ciència són els tallers i demostracions dirigides al públic adult o més gran de 16 anys. Fins ara, els infants eren els que disposaven d’una oferta més àmplia de tallers i activitats participatives, però enguany els adults també tindran l’oportunitat d’acostar-se a la ciència no només a través de debats i microxerrades. En aquest sentit, destaquen activitats com els tallers Blockchain: cadenes virtuals per a una veritable llibertat, en què es podrà experimentar amb un cas pràctic l’impacte que aquesta tecnologia pot tenir en la societat del futur, i Estratègies de cerca en laberints virtuals, en què els participants s’hauran d’enfrontar a un laberint virtual que requerirà l’ús de la memòria per sortir-ne. A més d’això, aquest públic també podrà descobrir els fenòmens més sorprenents del món microscòpic, com l’efecte túnel i el principi d’incertesa de Heisenberg, en el taller Simulacions de mecànica quàntica. El taller Intel·ligència artificial: xarxes neuronals. El mal alumne proposarà als assistents un recorregut per algunes aplicacions de les anomenades xarxes neuronals d’aprenentatge profund, unes de les eines més utilitzades en el camp de l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial.

La festa, a més, no només tindrà en compte els infants més grans de 6 anys sinó que també comptarà amb propostes adreçades a infants més petits i, fins i tot, nadons. Amb el Niu de ciència del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els infants podran descobrir de manera bàsicament sensorial les característiques d’animals, vegetals, roques i minerals a través d’activitats espontànies i jocs lliures. I amb el taller Ciència sobre rodes, a càrrec de la Facultat de Ciències Socials de Manresa (FUB), podran començar a entrar en contacte amb conceptes científics senzills.

Més enllà de les efemèrides

Tot i que l’arribada a la Lluna, la figura de Leonardo da Vinci i la taula periòdica dels elements seran protagonistes de la festa, i tant els adults com els infants de menys de 6 anys hi trobaran activitats engrescadores, hi haurà propostes que cobriran un ampli ventall de temàtiques científiques per a un públic infantil, familiar i general. El Rodafonio, una gran roda amb cinc tripulants conduïda per la companyia Factoría Circular i que es mou gràcies a la combinació de fórmules matemàtiques i partitures musicals, circularà pel moll cridant l’atenció de gent de totes les edats. El col·lectiu Playmodes, una agrupació d’artistes audiovisuals formada per músics, dissenyadors i enginyers, posarà a disposició dels assistents la instal·lació calidoscòpica VJYourself!, en la qual es podrà ballar davant d’una càmera i viure la sensació de participar en una coreografia multitudinària amb un mateix. Per als que vulguin celebrar especialment l’arribada de l’home a la Lluna, el coet I-MAG 341 estarà preparat per simular un enlairament fins a més de 80.000 quilòmetres d’altura per poder contemplar la Terra des de la distància. Si amb aquesta visió de la Terra no es té encara prou poesia, els Enginys Eko-poètics sorprendran tothom amb tot un seguit de maletes que contenen una barreja de jocs i poemes compromesos amb la sostenibilitat del planeta.

Aquest esperit lúdic també és l’ànima del Museu de Matemàtiques de Catalunya, el lema del qual és “prohibit no tocar”. Reivindicant des de fa anys el caràcter divertit i creatiu, alhora que transcendent, de les matemàtiques, aquesta entitat proposa una aproximació a un dels àmbits del coneixement més castigat per la mala premsa amb el taller Matemàtica lúdica. Al museu sempre han dit que hi ha dos tipus de persones, aquelles a qui els agraden les matemàtiques i les que encara no saben que els agraden. Ja ho va dir Godfrey Hardy en aquest llibre meravellós que és Apologia d’un matemàtic : així com els poetes escriuen poemes amb paraules i els pintors pinten quadres amb colors, els matemàtics construeixen idees amb nombres i formes geomètriques.

Com no podia ser de cap altra manera, l’emergència climàtica també forma part del contingut de la festa. Ara bé, no hi ha res millor per conscienciar sobre aquest problema que l’exemple. Per aquest motiu la tretzena Festa de la Ciència serà més sostenible que les anteriors. Per una banda, s’ha reduït la utilització de paper en programes i elements de difusió en favor de la web de l’esdeveniment i la utilització de codis QR inclosos als panells de senyalització. A més, també es farà ús de la xarxa de distribució d’aigua potable mitjançant la instal·lació de fonts públiques en substitució de les ampolles de plàstic. Per poder agafar forces entre activitats, el públic també disposarà d’un espai amb food trucks i de zones de descans.

La cultura científica

Al cap i a la fi, aquest esdeveniment intenta posar-ho fàcil perquè tothom tingui l’oportunitat d’acostar-se a la ciència, que no només es compon d’idees i continguts, sinó també d’un mètode i uns valors. El famós mètode científic, basat en la refutació d’hipòtesis mitjançant experiments, és la millor manera que hem trobat els humans d’obtenir coneixement objectiu i fiable del món que ens envolta. Quan es posa aquest mètode a treballar, a més, emergeixen valors com l’esforç, la perseverança, el treball en equip, la humilitat i l’optimisme. Tot aquest conjunt és el que es podria anomenar cultura científica, un bagatge que serà clau a l’hora de configurar el futur d’una societat cada vegada més modelada per la ciència.