BARCELONAFranz Beckenbauer va créixer entre la runa dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial somiant jugar amb el Munic 1860. Amb 14 anys ja tenia fet fitxar per aquest club, però a la final d'un torneig va acabar esbatussant-se amb els seus jugadors i, enfadat, va decidir fitxar pel segon club de la ciutat, el Bayern. Pocs imaginaven llavors que la història estava canviant.
El Kàiser va arribar al Bayern provinent d'un modest equip anomenat SC Munic 06 el 1959, amb 14 anys. El 1966, amb 21, guanyava el primer títol amb el Bayern, una Copa. El 1976 alçava la Copa Intercontinental i tancava el cercle virtuós: el Bayern havia passat de ser un equip de segona a ser el club més fort del planeta gràcies a una fornada de jugadors increïble: els Gerd Müller, Sepp Maier, Uli Hoeness i, naturalment, Franz Beckenbauer.
El Bayern va canviar del tot gràcies a aquests jugadors. De fet, el lligam entre aquella generació i el club ha anat més enllà, i ara mateix són els protagonistes de velles victòries sobre la gespa els que controlen el club i han fet del Bayern una institució moderna i guanyadora. Quan Guardiola ha parlat amb el president del club ha parlat amb un home que va guanyar el Mundial, Hoeness. El Bayern és futbol, però també és el reflex de l'ambició d'aquells jugadors, que han aixecat un club estimat per mitja Alemanya i odiat per l'altra meitat.
El 1994 el Bayern tenia una estructura similar a la del Barça, perquè era una societat limitada propietat dels socis, que escollien directius que no podien cobrar un sou. Però aquell any Beckenbauer va deixar la banqueta i va ser escollit president. La seva proposta era modernitzar el club i convertir-lo en la punta de llança del futbol alemany. Malgrat que el 1996 va tornar breument a la banqueta, la idea del Kàiser era aconseguir modificar la legislació esportiva alemanya. Així, el 1998 el seu equip, format per dos exjugadors més com Karl-Heinz Rummenigge i Uli Hoeness, va revolucionar el congrés de la Federació Alemanya celebrat a Wiesbaden demanant oficialment que les lleis canviessin per permetre als clubs convertir-se en societats anònimes. Beckenbauer va ser escollit vicepresident de la Federació i va obrir el camí del canvi.
El president Beckenbauer
El 2002 el Bayern es convertir oficialment en una societat anònima i, al capdavant, els noms propis eren Beckenbauer, Rummenigge i Hoeness. Naixia un nou club en què els despatxos eren ocupats per exjugadors, que dirigien una empresa en què el 91% de les accions eren propietat del mateix Bayern i un 9% d'Adidas, un fet que garantia als socis encara cert marge de decisió i la sensació de poder escollir el president de l'entitat si calia. El 2009 el club va decidir vendre un altre 9% a la marca d'automòbils Audi, per acabar de tancar l'operació econòmica del nou estadi: l'Allianz Arena. Audi, Adidas i el FC Bayern, tres marques 100% bavareses.
Franz Beckenbauer, que va ser president del club fins al 2009, ara té un títol honorífic i ha cedit espai a Uli Hoeness, que presideix el club amb molt de caràcter. De fet, un dels reptes de Guardiola serà que qui va ser un jugador de mossegar la cama rival no aixequi la veu en aspectes esportius. Hoeness treballa per al club des del 1979, quan va ser escollit mànager general. Ell presideix el club i Rummenigge presideix un consell executiu format per exjugadors i mànagers de grans empreses que treballen amb el club.
Altres exjugadors, com Gerd Müller, han trobat feina al futbol base del club, encara que ara pateix problemes de salut i no exerceix. Va ser el Bayern qui li va trobar feina després de pagar-li un tractament per deixar l'alcohol. A l'estructura d'un dels clubs més forts econòmicament del continent no hi deixen d'aparèixer exjugadors. El Bayern és un club que uneix la força econòmica amb el llenguatge del futbol, i és aquest el motiu que ha seduït Guardiola, que parla amb el mateix llenguatge que els homes que miraran la seva feina des dels despatxos.
