Publicitat
Publicitat

De l’Empordà a la Lliga dels 100 punts

Vilanova va formar part de la ‘colla dels golafres’ de La Masia, on va formar-se com a jugador

Pep Guardiola, Tito Vilanova, Aureli Altimira, Jordi Roura, Francesc Xavier Sánchez Jara i Jaume Torras eren coneguts a La Masia com els golafres. Eren un grup de nanos de comarques que havien estat descoberts pel futbol base blaugrana durant els anys 80. Amb el seu accent de poble i un munt de somnis, vivien a La Masia, on havien fet colla. El sobrenom els venia del costum de tornar dels seus pobles cada dilluns amb un munt de menjar que els donaven els pares. Després donaven el menjar a Avelino Blasco, cuiner de La Masia. I tots els nanos del futbol base en disfrutaven.

El destí va unir aquest grup de nois a l’edifici de la vella Masia i els va portar a tocar el cel a pocs metres, al Camp Nou, quan Guardiola, Vilanova, Altimira i Roura van formar part del cos tècnic d’aquell Barça que va guanyar sis títols. Per a Vilanova, la culminació del camí que va iniciar quan va ser fitxat pel Barça amb 13 anys va ser arribar a ser el tècnic del primer equip i guanyar el títol de Lliga assolint la xifra màgica dels 100 punts. I això que, inicialment, les portes d’aquell Camp Nou que el va estimar amb aquell mosaic en què li donava tota la seva força se li van tancar. Conegut per la seva categoria com el Marquès, Vilanova va jugar dos anys al filial del Barça, però va haver de marxar. I això que havia debutat al primer equip blaugrana, precisament en un amistós a Banyoles en què va ocupar el lloc de Guardiola. El Barça va guanyar per 2-6 i Vilanova va quedar-se a un pas de fer-se un lloc al primer equip. Però Cruyff no va confiar en ell i l’empordanès va tornar a la seva terra, per jugar a la Unió Esportiva Figueres.

Tito va tornar a l’Empordà, on havia nascut. Fill de Bellcaire, una vila de 700 habitants, Vilanova va començar a xutar pilotes sota la mirada del seu pare, Joaquim, un home que havia arribat a ser l’alcalde de la vila per CiU entre el 1991 i el 2003. El petit Francesc era el fill ideal: bon estudiant i apassionat, va marxar de casa per triomfar al Barça i va tornar per començar de nou. Al Figueres, jugant al costat d’Aureli Altimira i a les ordres de Jorge D’Alessandro, va jugar la promoció d’ascens a Primera Divisió contra el Cadis la temporada 1991-1992. Migcampista de toc, amb visió de joc i bon xut, Vilanova va fer el salt a Primera el 1992 quan va fitxar pel Celta de Vigo, on jugaria tres temporades. Aquell mateix any es va casar amb la Montse, una dissenyadora gràfica amb la qual va tenir dos fills, la Carlota i l’Adrià, una de les joves promeses dels cadets del Barça. Després de jugar al Celta, Vilanova va defensar la samarreta del Badajoz, el Mallorca, la Unió Esportiva Lleida -on va fer un gol al Barça a la Copa Catalunya-, l’Elx i finalment la Gramenet, equip amb el qual va intentar sense èxit pujar a Segona A. La seva etapa a l’equip colomenc va ser curta, ja que una lesió el va obligar a retirar-se abans d’hora. El desembre del 2001 va decidir penjar les botes i començar una nova etapa a les banquetes.

Un cop retirat, Vilanova es va dedicar a entrenar. No havia passat ni una setmana de la seva retirada que ja va tornar al Barça per ser l’ajudant d’Albert Benaiges al cadet B, on jugaven Messi, Piqué i Cesc. L’any següent Benaiges va pujar al juvenil B i ell es va quedar sol al cadet B (2002-2003). El 2003, però, Joan Laporta va guanyar les eleccions al Barça i va canviar el futbol base. El vicepresident esportiu, Sandro Rosell, va prescindir d’ell i, després d’uns mesos sense feina, va aparèixer l’oferta del Palafrugell de Tercera Divisió, però no va poder evitar el descens a Primera Catalana.

Retorn al Barça

Després va marxar per entrenar el Figueres i ser director esportiu del Terrassa. La temporada 2007-2008 va començar com a segon entrenador de Josep Guardiola al Barça B, l’equip amb què va aconseguir l’ascens a Segona Divisió B. La temporada següent (2008-2009) Guardiola va passar a entrenar el primer equip del Barça ocupant el lloc de Rijkaard, i Tito el va acompanyar fent d’ajudant fins a la temporada 2011-2012. Van ser anys de títols, de rècords i també de polèmiques, com aquella nit del partit de tornada de la Supercopa d’Espanya del 2011, en què José Mourinho li va ficar el dit a l’ull i després va dir que no sabia qui era aquell tal “Pito Vilanova”.

Guardiola buscava amb el Tito un amic que fos sincer, que li digués les errades. Un home de futbol que dissenyava jugades d’estratègia com la del gol de cap de Puyol al Bernabéu el dia del 2-6. Un apassionat de la seva feina que tenia la capacitat de mantenir el cap fred i analitzar els partits sobre la marxa.

Però el somni va conviure amb els problemes. El 2011, just abans d’un Milan-Barça, Vilanova va haver de ser operat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on se li va intervenir la glàndula paròtide. L’empordanès, però, va lluitar per tornar als estadis i, quan Guardiola va decidir plegar, va ser l’escollit per entrenar el primer equip. Era el 27 d’abril del 2012 quan Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta van fer públic que aquest gironí de posat seriós seria l’entrenador del Barça. Amb la seva lluita i visió del futbol, Vilanova s’havia guanyat el respecte d’un vestidor que va haver de patir a la vegada la malaltia del tècnic i la d’Éric Abidal.

Recaigudes

En el seu únic any com a tècnic del primer equip, va guanyar la Lliga arribant als 100 punts, i va firmar de passada el millor inici en la història de la competició. Vilanova es va convertir en el quart tècnic del Barça que guanyava la Lliga l’any del seu debut, juntament amb Pep Guardiola, Louis van Gaal i Josep Samitier. El seu Barça, però, va perdre la Supercopa d’Espanya i va caure eliminat a les semifinals de la Lliga de Campions contra el Bayern. Quan els bavaresos van golejar l’equip català, Vilanova ja havia tornat de Nova York, on va passar una temporada després de recaure del càncer el desembre del 2012. Durant els mesos que no va poder ser al Camp Nou, ja que s’estava tractant en terres americanes, va ser el seu ajudant i amic Jordi Roura qui va ocupar el càrrec. Un altre golafre.

La malaltia li va permetre acabar aquella temporada, però no començar la pròxima. El 19 de juliol del 2013 Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta van convocar una roda de premsa a la Ciutat Esportiva del Barça per anunciar que Vilanova havia patit una nova recaiguda i deixava el Barça. L’entrenador es va acomiadar amb una carta en què afirmava: “Després de cinc anys meravellosos formant part d’un equip que ha fet realitat els somnis de qualsevol entrenador, ha arribat el moment d’afrontar un canvi en la meva vida professional per dedicar forces i energies a continuar el procés de la malaltia que em van diagnosticar fa un any i mig”.

5 Partits per al record amb Vilanova

Barça, 5 - Reial Societat, 1 (19 d’agost del 2012)

Tito va debutar en partit oficial al Camp Nou. Amb dos gols de Messi, l’equip va golejar la Reial Societat posant la primera pedra en un inici de campionat que va acabar sent el millor de la història de la competició. L’equip no va abandonar mai el lideratge.

Sevilla, 2 - Barça, 3 (29 de setembre del 2012)

El Barça va aixecar un partit que tenia perdut, ja que als 52 minuts de joc el Sevilla guanyava per 2-0. Vilanova va saber fer els canvis justos i l’equip es va endur els tres punts amb un gol de David Villa en els últims minuts. Amb aquest triomf, aquell Barça va arribar als 18 punts de 18 possibles en les primeres jornades de Lliga, una fita història. A més, l’equip va traslladar la pressió al Reial Madrid, que la següent jornada va empatar al Camp Nou (2-2). Després d’aquell empat, el Barça va seguir guanyant partits de Lliga.

Reial Madrid, 1 - Barça, 1 (30 de gener del 2013)

El Barça havia perdut contra el Madrid la Supercopa durant les primeres setmanes de la temporada, però l’equip de Vilanova va aturar els madridistes empatant contra els deixebles de José Mourinho al Santiago Bernabéu en un partit clau per mantenir el lideratge. Cesc Fàbregas va fer el 0-1 i el Barça va tenir oportunitats per guanyar el partit. El francès Varane, però, va empatar el partit en els últims minuts i va evitar que el tècnic de Bellcaire d’Empordà aconseguís endur-se els tres punts del feu de l’etern rival.

Barça, 4 - Milan, 0 (12 de març del 2013)

El Barça havia perdut el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions per 2-0, però en una nit màgica va escombrar de la gespa els italians amb dos gols de Messi, un de Villa i un últim de Jordi Alba. Els blaugranes es van classificar per als quarts de final.

Barça, 4 - Màlaga, 1 (1 de juny del 2013)

L’última festa al Camp Nou va arribar en l’última jornada de Lliga, quan l’equip va golejar els andalusos del Màlaga gràcies als gols de David Villa, Cesc Fàbregas, Martín Montoya i David Villa. Amb aquesta golejada, el Barça va aconseguir arribar per primer cop en la seva història als 100 punts en un campionat de Lliga, i igualava, de passada, la fita que havia aconseguit el Madrid de Mourinho la temporada anterior. Vilanova va poder notar l’escalf dels aficionats en la festa que es va fer per celebrar aquest títol.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF