Josep Maria Bartomeu té via lliure per treballar. Contra l’Athletic el públic va centrar els debats en Messi i, en un acte de maduresa, va acaronar i cuidar l’argentí. Però més enllà d’una pancarta i alguns mocadors després del gol d’Aduriz, la directiva no en va sortir esquitxada. Bartomeu sap que no hi ha una oposició forta i que els socis només perdran el control si l’equip no es classifica per a la Champions, com en l’últim any de Gaspart. Bartomeu ha guanyat el referèndum del Camp Nou i té clara una cosa: si encerta en els canvis i es diferencia de Rosell, que genera més rebuig, se’n sortirà. Si és llest, podrà satisfer l’afició tallant alguns caps, de directius o jugadors. Però el silenci dels socis no pot amagar els crits a Messi. També eren per a Bartomeu: l’afició és agraïda i no permetrà que Messi marxi. La prioritat del president ha de ser aquesta: tancar un acord amb el millor jugador del món i fer que torni a disfrutar. Si Messi disfruta, els socis i Bartomeu somriuran. Si Messi marxa, la directiva sí que tindrà una guerra civil a les graderies.
