Publicitat
Publicitat

Usain Bolt es guanya un lloc entre els més grans

Sota la pluja, guanya l'or als 100 metres dels Mundials de Moscou i s'acosta a les fites de Carl Lewis

El segle XXI és el segle d'Usain Bolt. Cinc anys després de batre per primer cop el rècord del món dels 100 metres llisos, el jamaicà va imposar la seva llei sobre la pista de l'estadi Luzhniki per guanyar la sisena medalla d'or en uns Mundials d'atletisme. Amb 26 anys, Bolt s'ha proposat marxar de la capital russa amb la condició de millor atleta de tota la història dels Mundials al sac. Per fer-ho, necessita guanyar tres medalles d'or, cosa que el situaria per sobre de Carl Lewis. De moment, ja en porta una. I la dels relleus 4x100 sembla al sac, ja que quatre dels cinc primers classificats en la final dels 100 metres eren jamaicans.

Usain Bolt ja fa anys que s'ha convertit en un dels rostres més mediàtics del planeta. Encaparrat a córrer cap al futur, Bolt mira cap al passat i ja té un llarg historial d'èxits. A Moscou, de fet, buscava esborrar el record d'una de les poques decepcions de la seva carrera, la de la final dels Mundials del 2011, quan va ser desqualificat per una sortida falsa. Bolt ja no guanya les curses amb aquella superioritat de fa anys. Ja no és aquell jove descarat que el 2008 va batre el rècord del món als Mundials de Berlín malgrat creuar la línia d'arribada buscant aparèixer guapo a les fotos. Lluny d'aquella marca de 9.58, ara esprinta gairebé durant tot el recorregut, prement les dents, recuperant els metres perduts a l'inici, quan li costa donar ritme a aquests 196 centímetres de planta. Però un cop arrenca i les cames volen per la pista -va trepitjar la pista 41 cops abans de fer 100 metres-, Bolt converteix els altres atletes en actors secundaris. El jamaicà més famós des de Bob Marley segueix sent amic de fer bromes, però també ha demostrat la seva professionalitat amb un bon ús del calendari, entrenant-se molt per arribar a les grans cites en l'estat de forma òptim. Si el 2012 Blake l'havia derrotat abans dels Jocs de Londres, aquest any era Gatlin qui l'havia superat al juny a Roma. Però com va fer a Londres, Bolt es va penjar l'or amb una marca fantàstica de 9.77 segons. Fantàstica perquè la va aconseguir sota la pluja - abans de sortir va fer broma, fent veure que obria un paraigua- i amb vent en contra (0,3 m/s). I aquesta marca de 9.77 segons és la millor de la seva carrera amb aquest vent en contra. És a dir, si la meteorologia l'hagués ajudat, la marca s'hauria acostat als 9.63 de Londres. La natura ha regalat a Bolt un físic ideal, però ell ho acompanya amb molta feina. "M'he esforçat molt, crec que són els Mundials en què he arribat millor", va admetre ahir.

Ritme caribeny

Per als organitzadors dels Mundials, cada gambada de Bolt és un regal del cel. Amb moltes baixes i poc públic a les graderies, aquests Mundials només tenien una possibilitat per ser recordats: que Bolt en fes una de la seves. De fet, als organitzadors ja els feia por saber que eren baixa el vigent campió mundial Yohan Blake i el també jamaicà Asafa Powell, absent l'un per lesió i l'altre per un cas de dopatge. Però la final va tenir entitat pròpia més enllà del que significa en la carrera de Bolt. Va certificar que el nord-americà Justin Gatlin ha treballat bé després de la sanció per dopatge que va complir, però també que Jamaica encara domina la velocitat: dels vuit finalistes, quatre eren d'aquesta illa. I faltava el lesionat Yohan Blake.

Amb el record de la desqualificació de fa dos anys, Bolt va sortir amb un temps de reacció de 163 mil·lèsimes, va atrapar Gatlin als 40 metres i va creuar la línia d'arribada amb el cap ben alt. Per darrere, Gatlin i els altres tres jamaicans, amb Nesta Carter en la posició de bronze. "Vull estar entre els més grans de la història de l'esport, com Muhammad Ali, Pelé i Maradona", va dir encara a la pista l'home més ràpid de la història. Si guanya dos ors més a Moscou, ho haurà fet.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF