Publicitat
Publicitat

Mo Farah, el teloner ideal d'Usain Bolt

El britànic vola als 10.000 metres i el jamaicà busca avui l'or als 100 metres

El britànic Mo Farah va travessar la línia d'arribada als 10.000 metres més de pressa que Usain Bolt als 100. Farah, nascut a Somàlia però amb passaport britànic, va esdevenir el gran protagonista del primer dia dels Mundials d'atletisme després d'un prodigiós triomf als 10.000 metres, amb una última volta en 54 segons. Tot esforç i coratge, Farah s'hi va deixar l'ànima, a diferència d'un Usain Bolt que fent de les seves va debutar en les sèries dels 100 metres lliures passejant-se, amb indolència, demostrant la seva superioritat. Aquella superioritat que li permet sortir lent per evitar una desqualificació com la que va patir el 2011 a Daegu, i posteriorment deixar-se anar 20 metres abans de l'arribada. I, malgrat tot, marcar un temps de 10.07 segons per classificar-se per a la jornada d'avui, quan aspira a guanyar l'or als 100 metres en el moment cabdal d'aquests campionats.

Bolt arriba a Moscou disposat a convertir-se en l'atleta amb més medalles en uns Mundials. Per aconseguir-ho, necessita l'or als 100 metres, als 200 i també als 4x100. I amb el seu gran rival, el també jamaicà Yohan Blake, lesionat, tothom sap que només una sorpresa descomunal deixarà Bolt sense dues d'aquestes medalles: les que depenen només d'ell mateix. En el seu debut, Bolt es va fer un fart de saludar, fer broma i reclamar l'atenció de la televisió. Amb música de Bob Marley sonant a la megafonia de l'estadi, que abans duia el nom de Lenin, Bolt no va fallar als organitzadors d'uns campionats que necessiten com sigui una gran actuació del caribeny. Aquests Mundials, amb tantes baixes i algun cas de dopatge recent, no semblen destinats a ser els millors de la història. I pocs atletes poden aconseguir fer aixecar la gent de les cadires. Un és Bolt, que va debutar en un estadi mig buit, un estadi que s'hauria d'omplir aquesta nit per veure'l participar a la final, en què els nord-americans intentaran oferir guerra i recuperar un títol que abans solia ser sempre seu. A les sèries, de fet, dos nord-americans van ser més ràpids: Mike Rodgers, amb 9.98, i Justin Gatlin, amb 9.99. Tothom, però, sap que Bolt ahir va estirar les cames. Res més. En les sèries matinals d'avui buscarà classificar-se per a una final en què intentarà guanyar un títol que el 2011 va perdre per una sortida falsa. Un error que no vol tornar a cometre.

Mo Farah, imperial

En espera de veure l'explosivitat de Bolt, el primer gran heroi dels Mundials va ser el britànic Mo Farah. Nascut a Somàlia però refugiat en terres britàniques, Farah va aconseguir que per primer cop des de l'any 1983 un atleta amb passaport europeu aconseguís guanyar l'or als 10.000 metres. Com li passa a Bolt, Farah havia fallat el 2011 als Mundials de Daegu, quan l'etíop Ibrahim Jeilan el va batre. Però a Moscou Farah ha demostrat el talent que el converteix en un dels millors atletes de tots els temps, amb un últim quilòmetre antològic en 2.26.

Farah fa dos anys que no és derrotat als 10.000, malgrat que els últims mesos s'ha deixat veure més en distàncies curtes, com els 1.500. Amb els etíops i els kenians anunciant atacs durs contra el gran favorit, la final tenia cert misteri, especialment després d'unes primeres voltes lentes. Però de mica en mica els etíops van intentar imposar un ritme ràpid per desgastar l'actual campió olímpic dels 10.000 i els 5.000 metres. Farah, però, va acceptar el duel i el va guanyar amb un control total de la cursa. L'última volta la va fer en 54 segons, aguantant l'atac de Jeilan. Al final Farah va travessar la línia amb un temps de 27:21.71 per davant de l'etíop (27:22.23) i Paul Tanui, de Kènia (27:22.61).

La marató femenina

El primer or dels Mundials va ser el de la marató femenina. Amb molta calor, la keniana Edna Ngeringwony Kiplagat es va convertir en la primera dona que revalida el títol de campiona de la marató en uns Mundials. L'atleta de Kènia, sergent de policia, es va imposar amb un temps de 2 h 25 min 44 s i va superar una heroica Valeria Straneo. La italiana, de 37 anys, es va convertir en la dona que guanya una medalla en una marató amb més edat, i va liderar la prova durant 40 quilòmetres. Al final, es va penjar la plata davant de la japonesa Kayoko Fukushi. La gallega Alessandra Aguilar, de Lugo, va acabar en la cinquena posició.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF