Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ I ESPORT

Espanya, el regne dels maletins

Cada any es compren partits, però existeixen pocs casos de sospites per apostes il·legals

"Li vaig donar 100.000 euros al porter i es va tirar cap a l'altre costat a la jugada del gol", deia Enrique Ortiz el 2010 parlant sobre un partit que l'equip del qual era propietari, l'Hèrcules, va guanyar contra el Còrdova l'any de l'ascens de l'equip d'Alacant a Primera Divisió. Aquell any Enrique Ortiz va ser el protagonista de l'operació Brugal, en què va ser acusat de tràfic d'influències i corrupció en afers urbanístics i polítics. Però amb el telèfon del constructor punxat, també van sortir a la llum les converses que demostraven que havia comprat rivals per portar l'Hèrcules a Primera.

Aquell estiu la Lliga de Futbol Professional (LFP ) no va obrir cap expedient al club d'Alacant malgrat les proves que demostraven que l'Hèrcules hauria pagat diners al porter dels andalusos, Raúl Navas, després de veure com diversos jugadors del Còrdova no acceptaven una primera oferta. Clubs com el Salamanca, el Girona i el Recreativo tampoc haurien acceptat deixar-se perdre davant els alacantins. La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) tampoc hi va fer res, ja que l'Audiència es va negar a donar les converses a les autoritats esportives per evitar vulnerar el dret a la intimitat, ja que l'objectiu de les escoltes telefòniques inicialment no tenia res a veure amb el futbol. Publicades per la premsa, però, les converses van demostrar com jugadors es deixaven perdre per diners i com alguns de l'Hèrcules feien de missatgers en aquestes operacions, com el davanter Tote. En una d'aquelles converses, Tote deia al seu president que havia fet falta pagar molts diners, ja que altres clubs havien ofert més diners. Se suposa que, en aquest cas, eren primes als rivals de l'Hèrcules a canvi que aconseguissin guanyar-lo.

"El que va fer l'Hèrcules és la cosa més normal del món. Ara amb la crisi es paga menys, però durant dècades un munt de clubs pagaven xifres molt altes de diners a rivals per guanyar partits i evitar descensos o ascendir. Cada any passa. Alguns paguen i no aconsegueixen l'objectiu, ja que altres clubs ofereixen més. Passa molt sovint", comenta un extreballador d'un club amb experiència a Primera que no vol fer públic el seu nom. Ja als anys 80 el periodista José Maria García va denunciar partits comprats que afectaven àrbitres i jugadors. Els directius amb més experiència recorden com durant el franquisme aquesta pràctica ja era habitual. Es feien regals a àrbitres i es pagaven diners a rivals per posar la cama amb força o per arronsar-la. Molts cops es trucava per demanar favors a dirigents polítics, que acabaven trucant a àrbitres perquè ajudessin el club que tocava. La història del futbol espanyol és la d'un regne en què manen els maletins. Especialment amb ascensos i descensos en joc.

L'ombra de les apostes

L'últim escàndol provocat per la investigació de l'Europol sobre una xarxa criminal asiàtica que comprava partits arreu del planeta no ha afectat el futbol espanyol. Fonts de l'Europol han confirmat que cap tècnic, club ni jugador espanyol en surt esquitxat, i l'única vinculació seria per partits amistosos de clubs o seleccions jugats en territori espanyol, però amb protagonistes estrangers. Especialment partits amistosos que juguen durant els mesos d'hivern clubs de l'est d'Europa que passen setmanes en llocs com Marbella i Gran Canària per entrenar-se mentre la seva lliga està aturada pel fred.

Però la corrupció existeix al futbol espanyol, malgrat que encara no han aparegut oficialment casos de compra de partits relacionats amb apostes esportives. "No em consta que tinguem casos així", admet la mateixa font, que ho relaciona amb el fet que durant anys els jugadors han cobrat bons salaris, amb ajudes fiscals. I les màfies asiàtiques buscaven lligues en què els jugadors cobraven poc o no ho feien, per temptar-los amb un sobresou. Amb cada dia més clubs patint per pagar els salaris, experts en corrupció en l'esport com Declan Hill no descarten que la lliga espanyola ja sigui un dels objectius dels apostadors il·legals, especialment a les categories inferiors, com Segona B i Tercera. Javier Tebas, exvicepresident de la LFP, admetia aquest any: "S'ha parlat d'algun cas d'apostes, però no ha anat més enllà. Alguna cosa pot haver passat".

Fins ara, molts pocs partits de la lliga espanyola han estat relacionats amb casos d'apostes. Dues de les excepcions serien un Las Palmas-Rayo i un Alabès-Alacant de Segona, dos partits que apareixien com a sospitosos durant una investigació feta a Alemanya amb col·laboració de la UEFA. Es va sospitar que amics, familiars o esportistes protagonistes del matx haurien apostat per resultat fàcils de predir, ja que era l'últim jornada i en el cas del Las Palmas-Rayo l'empat ajudava els dos equips. En el segon cas, l'Alabès havia de guanyar com fos i l'Alacant no s'hi jugava res. Que molts jugadors aposten per internet és vox populi dins del futbol espanyol. A França ara s'investiguen jugadors d'handbol internacionals com Karabatic per haver apostat en partits del seu equip.

Sis o set partits a Primera

Malgrat que Javier Tebas ha parlat públicament de l'afer de les apostes, a Espanya els escàndols estan relacionats amb maletins i primes a tercers. Malgrat que gairebé ningú vol donar el seu nom, tècnics, directius i jugadors consultats per aquest diari han admès que aquests casos es produeixen cada temporada. Pocs ho denuncien, com ha fet Tebas. Tebas és una figura polèmica dins del futbol. Advocat i representant de jugadors, ha defensat els drets de diversos clubs davant la LFP, com el Rayo, el Mallorca, el Xerez, l'Osca, el Betis i l'Alabès. Ha treballat amb Ruiz-Mateos i Piterman, però també s'ha convertit en el gran defensor de la lluita contra la compra de partits. Ja fa anys que Tebas denuncia que "a Primera cada temporada es compren sis o set partits, sempre a finals de temporada". De fet, ha arribat a demanar davant el fiscal general de l'Estat que investigui aquests casos, ja que des del desembre del 2010 aquestes activitats estan penades pel Codi Penal. És a dir, el canvi va arribar just després del cas de l'Hèrcules.

El precedent de Badiola

El fiscal general de l'Estat havia afirmat el 2009 que no hi havia recorregut legal en casos de compra de partits amb converses telefòniques gravades, com una en què el jugador Jesuli admetia haver-se deixat perdre durant un Màlaga-Tenerife que va donar l'ascens als andalusos. El porter del Tenerife aquell dia era Raúl Navas, el mateix que es va tirar cap on no tocava en aquell Hèrcules-Còrdova. I qui va aixecar el cas va ser el president de la Reial Societat Iñaki Badiola, el mateix que ara ha admès que el seu club havia comprat productes dopants. Badiola va trucar a Jesuli, exjugador del seu club, i va enregistrar la trucada, en què el jugador admetia que havia cobrat 6.000 euros del Màlaga. L'altre partit investigat va ser un Athletic-Llevant en què Julio Romero, president del Llevant, i el seu jugador Iñaki Descarga admetien haver pactat amb els bascos que es deixarien perdre en l'última jugada si un dels dos equips necessitava els punts per no baixar. I l'Athletic els va necessitar, i es va salvar. "Aquest cas seria diferent, no parlem de diners. Són dos clubs que s'han posat d'acord. Però ara podria ser considerat frau esportiu, esclar. De casos com aquests, sense diners ni maletins, n'hi han molts. Especialment les últimes jornades. A Segona B és la cosa més vella del món", admet un jugador.

L'estiu passat el partit que va generar debat va ser l'Espanyol-Sporting (0-3), ja que la cadena Cope va afirmar que un membre important de la LFP havia avisat abans del triomf dels asturians, que lluitaven per no baixar. El cas no va ser investigat i Tebas va negar l'existència de proves. "Alguns clubs arriben a comprar quatre o cinc partits per evitar descensos, molts cops endeutant-se. S'ha vist els últims anys a Primera i Segona, amb clubs que semblaven morts i que al final aixequen el cap", admet un jugador que ha jugat a Primera, Segona i Segona B.

De moment cap club ha estat mai castigat a Espanya. A Itàlia, Grècia, Turquia i Portugal hi ha jugadors i presidents que han acabat a la presó per casos similars. "En aquests països es compren partits amb fins esportius o per apostes. Passa a tot arreu. ¿I ens volen fer creure que a Espanya no?", admet un jugador espanyol que ha jugat a Grècia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF