image-alt

BARÇA

TONI PADILLA

Un equip en mans De Lionel Messi

Xavi Hernández ja pensa en el seu futur com a entrenador mentre juga amb la calor del golf Pèrsic cremant-li la pell a Qatar. Andrés Iniesta aixeca els japonesos de la cadira a Kobe amb els seus gols i...

El paisatge que no existeix

Tant se val que per a molts sigui un paradís, que si portes els dimonis a dins pots viure un infern envoltat de bellesa. Avui en dia, per refer els camins de Paul Gauguin, cal estalviar molt i calen moltes...

Una reina jugant a bitlles

Ara fa dos anys, un divendres de juliol, els clients habituals del The Sheep Heid Inn, a Edimburg, la feien petar amb normalitat. Que si la independència d’Escòcia, que si el nou fracàs de la selecció...

Maduixes i marihuana

Quan tenia 20 anys, Chris Blackwell va sortir a navegar amb una petita embarcació. Nascut a Londres, Blackwell s’havia criat a Jamaica, on, en els últims anys de domini britànic sobre l’illa, els seus pares...

Tornar a les Filipines

Costa molt reservar la suite MacArthur de l’Hotel Manila. No vull espantar ningú, però si tens i et vols gastar 2.500 euros per nit, potser trobaràs que altres clients han sigut més ràpids. És el preu que...

Viatge a les arrels del cafè

El Kaldi, un pastor d’Etiòpia del segle VI, sortia a passejar les seves cabres mig endormiscat cada matí. Un dia va observar com els animals semblaven plens d’energia després de mastegar una planta....

El club que sempre juga amb 12 jugadors

L’abril del 1925 el Boca Juniors va arribar a Barcelona per jugar tres partits, però cap va ser contra el Barça. El conjunt xeneize, ja llavors un dels més importants del futbol argentí, estava fent...

La Guerra Freda, cara a cara

Al pavelló Laugardalshöll sempre hi ha moviment. Un dia s’hi juga a handbol, l’endemà s’hi fa gimnàstica i a la nit hi ha un partit de bàsquet. El 1965 el govern islandès va inaugurar aquest pavelló de...

Una Supercopa que uneix els barcelonistes de dos continents

La vella Tànger, aquell port de mar obert on escriptors nord-americans buscaven refugi als anys 50, on jueus, cristians i musulmans es barrejaven als anys 30 i on Antoni Gaudí estudiava aixecar-hi una...

Una reina perduda a l’estació

El 1887 no va ser un any com els altres a l’Imperi Britànic. Feia 50 anys que la reina Victòria regnava i mig món es disposava a celebrar-ho. No tothom d’aquest mig món ho celebrava voluntàriament, ja que...

Dembélé es reivindica, el Barça il·lusiona (1-2)

La vida d’Ousmane Dembélé no deixa de canviar. En un estiu ha passat de ser un jove amb dubtes a donar el primer títol de la temporada al Barça. Com si l’estrella de campió del món al Mundial li hagués...

Quan la vida és una nòria

Al número 25 del carrer Pressgasse, a Viena, en una zona amb pocs atractius turístics, s’hi troba un museu particular. Durant anys, Gerhard Strassgschwandtner i Karin Höfler van anar recollint objectes...

Cops d’estat i botifarres

Al Bar Cordano els fa mal que l’expresident peruà Ollanta Humala no els visités mai. No és que siguin defensors d’aquest exmilitar que ha acabat empresonat, però Humala és l’únic president peruà en més de...

Banyar-se amb Mao Zedong

El 6 d’octubre del 1957 Mao Zedong va caminar 1.670 metres per sobre d’un pont a la ciutat de Wuhan. Milers de persones el seguien amb la mirada expectant. Per primer cop, una persona hi travessava caminant...

Una beguda d’altres temps

Als turistes ens sol passar que busquem a les ciutats una imatge que ja no existeix. La vida de les ciutats, com a mínim fins a la irrupció dels pisos turístics, les solien escriure els veïns, no pas la...

La cel·la on tothom vol entrar

A pocs metres del Victoria & Alfred Waterfront, a Ciutat del Cap, els nens juguen amb les estàtues d’Albert Luthuli, Desmond Tutu, Frederik Willem de Klerk i Nelson Mandela, els quatre sud-africans que van...

El carreró on viuen marcians

Diuen que feia fred, plovia i hi havia una mica de boira. Res estrany a Londres. Però aquella nit de gener del 1972 era diferent. Alguns londinencs que sortien del teatre o dels restaurants de la zona de...

Un guerrer maori al pub

Fa 150 anys, quan l’actual edifici del Thistle Inn va ser construït, el mar era just al costat. De fet, hi havia un petit moll on atracaven les barques, cosa que permetia als clients del pub més antic de...

Ser etern a la barra d’un bar

No és fàcil tenir un conflicte d’identitat. A mi em passa quan maleeixo els turistes que omplen els llocs, com si jo no fos un turista. Anar al Floridita, doncs, em feia mandra veient els turistes amb calça...

El cafè on volen les cadires

El millor que pots fer si vols anar al Le Giubbe Rosse de Florència és acceptar, primer de tot, que et tocarà pagar diners. Sí, és car. I després, que caldrà lluitar amb turistes per trobar-hi lloc. Per...

Llops de mar entre ‘hipsters’

Fa molts anys, qui sortia d’aquest bar no tenia clar si el tornaria a trepitjar. En el nostre imaginari col·lectiu, la costa de Califòrnia és un terreny ple de vigilants de la platja amb banyadors petits,...

L’hotel dels sants i pecadors

Tants anys llegint documentació sobre la famosa Línia Verda que havia de separar Israel i Palestina, i al final hi passes per sobre i no la veus. Bàsicament, perquè la Línia Verda forma part del passat i...

El racó on va existir Espanya

A la vida no tothom veu les coses igual. Al sud de Xile, per exemple, els europeus van batejar una petita badia amb el nom de Puerto del Hambre, quan els indígenes locals, en el seu idioma, coneixien el...

El teatre de la vida berlinesa

Expliquen que un grup de membres de l’Sturmabteilung, l’organització paramilitar del Partit Nazi, va formar a l’entrada del Prater Garten de Berlín. Però un cop van creuar la porta amb la intenció de fer...

La casa natal d’un dictador

Hi ha ciutats que s’aixequen en llocs de pas. Tothom hi ha passat, però pocs s’hi queden. I qui neix en una d’aquestes ciutats tendeix a marxar-ne quan li arriba una oportunitat. Gori és una d’aquestes...

Un tresor català a l’Argentina

Durant molts anys, els cambrers de la Confitería Las Violetas s’havien acostumat a la presència d’un grup d’àvies que prenien dolços en una taula sota els preciosos vitralls del local. Curiosament, cada...

El cabaret del dadaisme

Per defecte, al Cabaret Voltaire hi entres amb les butxaques buides després de pagar 5 euros per un tallat o 21 per un entrepà amb una salsitxa raquítica. Zuric és tan cara que si perds el control en una...

El bressol del rock and roll

Un objecte que forma part del dia a dia a molts països i que nosaltres molts cops oblidem és la manta per seure sobre la gespa. Per fer un picnic o seure a un parc veient com els teus fills, si en tens,...

Un lloro al cau de Dickens

Malgrat aparèixer en totes les guies i ser prou famós, el Ye Olde Cheshire Cheese encara és un magnífic viatge en el temps. Camines pel centre de Londres, a quatre passes de la catedral de Saint Paul i,...

Una gàbia per a escriptors

Quan la notícia de la mort de Yukio Mishima va arribar a l’Hotel Hilltop, el 1970, els treballadors van reunir-se en silenci a l’entrada, van abaixar el cap uns segons i van escoltar com el gerent de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | Següent >