16/06/2017

Des d’ara fins a l’1 d’octubre

2 min

Els lectors assidus de la pestanya “Foto” de l’Ara.cat saben que cada dia l’equip de fotògrafs del diari puja a aquesta secció una nova galeria d’imatges, una petita selecció d’instantànies excepcionals que il·lustren moments a vegades centrals, a vegades anecdòtics, però sempre reveladors del rumb que va prenent el món.

Dilluns, contra el que és costum, la galeria incorporada a la web es dedicava a un sol esdeveniment de manera monogràfica: el calcio fiorentino, un torneig de futbol arcaic que té lloc a Florència cada juny i en el qual els jugadors, vestits amb una mena de bombatxos acolorits que recorden la indumentària bigarrada del bufó, competeixen sobre un camp de sorra a base de cops de puny, de peu i de placatges. A les imatges hi sovintegen les acrobàcies, les bengales, el fanatisme dels aficionats i el llançament de banderes enlaire que és comú a la Toscana.

Llegint els titulars dels diaris espanyols d’aquell dia em va semblar que el que la majoria descrivien era aquesta estampa i no la manifestació sobiranista de Montjuïc. Però no va ser només dilluns: ja fa setmanes que els altaveus mediàtics del govern espanyol miren de pintar l’independentisme com un moviment buscabregues, pintoresc, fanàtic i xenòfob, com una forma de hooliganisme infantil i folklòric que el pare estat tard o d’hora haurà de reprendre d’una manera més o menys expeditiva perquè s’està passant de la ratlla.

Aquesta estratègia, es vulgui o no, pot influir en la percepció del sobiranisme que es tingui des d’altres països europeus, i en la mesura que el procés català arriba a moments especialment sensibles per al seu desenllaç, és d’esperar que no farà més que intensificar-se.

A això cal afegir-hi que, als ulls del món, un referèndum ja no és ben bé el que era fa uns mesos. Després del vot favorable al Brexit, i també de l’elecció de Trump, no poques veus autoritzades van dedicar-se a escampar la tesi paternalista que convida a malfiar-se de la capacitat de la ciutadania per votar assumptes d’envergadura de manera equànime. Em temo, també, que el lamentable esborrany de la llei de transitorietat filtrat a la premsa va fer més mal en termes de reputació internacional del que el sobiranisme ha volgut reconèixer.

Per tot això discrepo dels que prefereixen que el sobiranisme, des d’ara fins a l’1 d’octubre, focalitzi tot el seu missatge únicament en les urnes i el dret a decidir. Les circumstàncies, tant pel que fa a la batalla del prestigi internacional com pel que fa a la de l’eixamplament de l’electorat sobiranista, demanen un discurs centrat també en la qualitat institucional i la sensibilitat ideològica que han d’inspirar el nou estat. La campanya ja serà massa curta. No s’hi guanya res si es dedica únicament a predicar a convençuts.

També és fonamental que el sobiranisme no entri en un discurs aspre i demostri sentit de l’humor, tal com s’ha reclamat i posat en pràctica aquesta setmana. L’humor demostra que un està a recer dels fonamentalismes i deixa ben clar que els hooligans són els altres.

stats