12/12/2018

Una carta des del Regne Unit als amics europeus

5 min

Benvolguts amics europeus, ens acostem ràpidament a un moment crític en el drama del Brexit. Encara que sembli increïble, ara hi ha una seriosa oportunitat que els britànics votin en un segon referèndum per quedar-se a la UE. Quin impuls extraordinari significaria per a tot el projecte emprès després del 1945 per construir una Europa millor!

Per arribar-hi, necessitem una mica d’ajuda dels nostres amics. Entenc molt bé que molts europeus només vulguin acompanyar el Regne Unit fins a la porta i girar full. Han sigut 900 dies en què el govern britànic no ha sabut articular una posició negociadora, o ha fet peticions poc realistes o ha sigut incapaç d’aprovar al Parlament el tracte que ha negociat. I encara que l'intent de dimecres dels 'brexiters tories' de fer caure Theresa May va fracassar, la primera ministra ha quedat políticament ferida i les possibilitats que el seu pla rebi el vist-i-plau del parlament britànic segueixen sent minses.

A mesura que el rellotge avança cap al dia B, el 29 de març del 2019, amb el perill d’un caòtic Brexit “sense pacte”, entenc que, en el Consell Europeu d’aquesta setmana a Brussel·les, líders com la cancellera Angela Merkel vulguin ajudar el govern britànic a “reblar el clau”. Perquè llavors la UE podria tornar a enfrontar-se a tots els seus altres grans reptes, incloent-hi el populisme i els 'armilles grogues', els continus problemes de la zona de l’euro, la immigració, Vladímir Putin i Donald Trump.

Malgrat tot, això seria cometre el clàssic error del polític de fer prevaldre el curt termini en detriment del llarg termini. Sí, a curt termini, ajudar el govern britànic a reblar el clau del Brexit aportaria una certa seguretat, que permetria a la UE tornar a abordar altres qüestions. Però, a llarg termini, el Brexit crearia una úlcera britànica purulenta que malmetria i debilitaria el cos de la Unió Europea.

La ulceració començaria poc després del dia B. La Gran Bretanya hauria de negociar la seva relació futura amb la UE sobre la base d’una declaració política vaga i no vinculant, i des d’una posició negociadora extremadament feble. Aquestes negociacions durarien anys, i serien molt difícils. Les falses promeses dels 'brexiters' aviat quedarien al descobert. Per evitar que els atribuïssin la culpa a ells, els 'brexiters' i la premsa euroescèptica de la Gran Bretanya (poc proclius a la veritat, per dir-ho suaument) culparien “els europeus” de les desgràcies del país –en culparien especialment els francesos, tal com han fet els anglesos els últims 700 anys.

Encara que superéssim aquest joc de buscar culpables, és una il·lusió perillosa creure que el Regne Unit seguiria cooperant alegrement i de manera constructiva amb la resta d’Europa en temes de política exterior, defensa i antiterrorisme (pensem en les últimes víctimes a Estrasburg), intercanvi d’informació i tots els altres àmbits, mentre està atrapat en el fangar d'una relació tan desgraciada. No és així com funciona la política, especialment en una època de populisme. També és il·lusori pensar que d’aquí pocs anys els britànics tornarien amb la cua entre les cames i suplicarien reincorporar-se a la UE. És una interpretació molt errònia del caràcter britànic. En definitiva, hi hauria una dinàmica de divergència, no de convergència.

Així doncs, l’únic bon Brexit és el no-Brexit. Les possibilitats d’arribar-hi –el que May anomena delicadament com el "risc del no-Brexit"– s’han disparat durant les últimes setmanes. Mentre que en altres llocs el populisme nacionalista ha deteriorat greument el funcionament de la democràcia, a la Gran Bretanya la democràcia està funcionant. Últimament, he passat bastant temps amb els parlamentaris britànics i he vist fins a quin punt estan exercint seriosament el seu paper de representants electes en aquest moment crucial. Com a resultat d’això, ara la mare de tots els Parlaments està recuperant el control. Ningú sap què en sortirà, dels seus procediments sovint arcans i operístics. L'acord de May, malgrat tot? Unes noves eleccions? Un govern d’unitat nacional? ¿Una votació per posar un Noruega + –pertinença britànica a l'EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), que és el pilar fonamental de l’Espai Econòmic Europeu, més una unió duanera– a la declaració política per al futur marc? ¿Un no-pacte per accident més que no pas per intenció? Tot és possible. No hi ha res segur, excepte que hi haurà unes quantes setmanes més de focs artificials, fum i confusió. Però l’opció que es va imposant silenciosament entre els parlamentaris és un segon referèndum.

És ridícul afirmar que seria antidemocràtic que el Parlament sobirà de la Gran Bretanya tornés a plantejar la pregunta a la gent. No és ridícul afirmar que la campanya del referèndum resultant podria ser tempestuosa i crear divisions. Però cal contraposar els riscos a curt termini de la tempesta i la divisió als riscos a llarg termini tant a la Gran Bretanya com a Europa. Un referèndum seria un mal a curt termini per obtenir beneficis a llarg termini.

Per descomptat, podríem tornar a perdre el referèndum. Tot i així, el país no estaria en una posició pitjor que ara i és defensable afirmar que seria millor: llavors ningú podria argumentar que la gent no sabia què votava. El que sens dubte és veritat és que, per assegurar una Gran Bretanya que es torni a comprometre de manera constructiva i ajudi a introduir en la UE les reformes que necessita urgentment, hem d’aconseguir una victòria àmplia. Les enquestes d’opinió recents (i les apostes) apunten en aquesta direcció, però hem de fer una campanya proeuropea molt millor que l’any 2016.

Quan arribi la votació parlamentària per fer un segon referèndum, si és que arriba, necessitarem algunes coses dels nostres socis de la UE. L’aplicació de l’article 50 s’hauria de posposar uns quants mesos. Un informe dels experts constitucionals de la University College London indica que un referèndum es podria fer correctament en 24 setmanes. Això requereix ajornar l’aplicació de l’article 50 fins a l’estiu de 2019, cosa que implicaria abordar un problema delicat entorn de la participació britànica a les eleccions europees de finals de maig. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’aquesta setmana estableix que, després d’una votació favorable a quedar-se, el Regne Unit podria revocar unilateralment l’article 50 i continuar sent membre de la UE en els termes actuals. Per tant, el que necessitem de vosaltres, amics meus, més enllà d’ajornar l’activació de l’article 50 i de solucionar el problema de les eleccions europees, és un missatge clar, senzill i positiu: volem que us quedeu!

Si esteu convençuts que construir una Europa més forta en un món perillós requereix la col·laboració del Regne Unit des de dins de la Unió Europea; si considereu que qualsevol cop que caigui contra les forces fosques del populisme nacionalista és una bona cosa; si per a vosaltres el que Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda han aportat per separat i junts a Europa al llarg dels segles significa alguna cosa; si doneu algun valor al que la Gran Bretanya va fer per la llibertat europea durant la Segona Guerra Mundial, per la reconstrucció de la postguerra a l’Europa Occidental i per contribuir a alliberar l’Europa de l’Est del jou de les dictadures comunistes; aleshores, doneu-nos aquesta oportunitat. Si heu treballat amb col·legues britànics, heu passat un temps en una universitat britànica, heu gaudit d’algun aspecte de l’esport i la cultura britànics, o teniu amics britànics; si alguna cosa de les que han fet els britànics us ha tocat mai el cor; aleshores, doneu-nos la vostra solidaritat i el vostè suport. Ajudant la Gran Bretanya, també estareu ajudant Europa.

stats