Misc 03/04/2020

"Estic aprenent a estar amb mi mateix"

Expliquem com passen el confinament les persones que viuen soles i quins reptes els suposa

i
Thaïs Gutiérrez
5 min
Passar el confinament sols pot ser difícil

BarcelonaEl Carles Álvarez viu sol en un estudi de 35 m2, un espai molt reduït que aquests dies de confinament tot sovint li sembla més petit. Tot i això, el balcó, on té una taula on esmorza cada dia que el temps l'hi permet, li està servint com a via d’escapament del pis, on està tancat des que va començar l’estat d’alarma. Al principi diu que ho va passar força malament, perquè ha estat malalt amb coronavirus i passar-ho sol no ha sigut fàcil. “Em trobava malament, estava molt neguitós i se’m feia difícil estar sol, perquè quan estàs malalt és quan justament vols més companyia”, explica. No ha estat ingressat perquè no ha tingut símptomes greus i al cap de set dies es va començar a trobar bé. “Llavors em va canviar l’estat d’ànim i vaig començar a estar més positiu. Estic aprenent a estar sol amb mi mateix –diu–, perquè m’he adonat que a la vida normal, abans del confinament, sempre evitava estar sol, ho defugia, i ara en canvi vull estar sol i estar bé”.

I és que passar el dies de confinament sense cap companyia no és fàcil. Tal com diu Montserrat Lacalle, professora col·laboradora de psicologia de la UOC, “totes les vivències comunes que tenim a causa del confinament, com la por, la incertesa, l’aïllament o la falta de llibertat, s’intensifiquen i augmenten en les persones que viuen soles”. Per això, explica aquesta experta, és fonamental mantenir el contacte social encara que sigui de manera virtual: “La falta de relació per a la gent que viu sola és molt més accentuada perquè no hi ha ningú a prop per compartir el que està passant, i per això és bo que les persones intentin suplir la falta de contacte amb trucades o trobades online”.

De l'escenari a casa

L’Alba Pujol és una altra de les persones que estan passant el confinament soles. Aquesta actriu i dramaturga estava preparant l’estrena de La gavina a La Villarroel i acabava de finalitzar les representacions d’Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, a la Beckett. I ara es troba tancada a casa lluny del ritme frenètic del teatre i les representacions diàries. “Tot just ara estic començant a pair la situació”, explica a través d’una videotrucada. “Però quan sento que potser estarem mesos així no em sento gens preparada, prefereixo anar-ho paint dia a dia”, afirma, tot i que reconeix que està intentant trobar la part positiva de la situació. L’obra de teatre que protagonitzava a la Becket girava al voltant del tema de la mort i a l’escenari ella hi representava una conversa amb el seu pare en el seu últim cicle de quimioteràpia, just abans de morir, fa només uns mesos. “Ara puc trobar un moment per assumir tot el que ha passat, estar sola a casa m’obliga a pair la mort del meu pare i això està bé”, diu. Encara aquest procés amb força i amb el record del pare molt present, tot sovint reflexionant sobre què en pensaria ell de tot això que estem vivint. “No puc deixar de pensar en l’obra que hem fet sobre el meu pare, ell era catedràdic d’història d’economia i a la primera part de l’obra explicàvem com ell veia el món i com entenia l’ésser humà, i això em fa pensar en el moment que estem vivint. Diria que és un moment de mort perquè s’està acabant alguna cosa, som en un canvi de paradigma”.

Aturar-se i aprendre

Enllaçant amb aquestes reflexions, el neuropsicòleg Òscar Pino, membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, diu que aquest confinament “és una gran ocasió per pensar, per aturar-nos i aprendre de nosaltres mateixos". "Tenim l’oportunitat de parar, sabent que això és temporal, i la podem aprofitar”, diu, a més de reconèixer que és una situació difícil, però que es pot aprendre a gestionar bé. Un dels consells que dona Pino és el de mantenir unes rutines encara que no sortim de casa en tot el dia, “especialment les persones que estan soles i que no tenen ningú que les obliga a fer-ho”. Així, recomana “tenir uns horaris fixos, mantenir el contacte social, teletreballar si podem, mantenir o començar alguns hobbies i buscar excuses per millorar coses que ens agraden”.

En aquesta línia, Pujol explica que ella ha creat una rutina que s’ha marcat per fer passar els dies de confinament. “Cada dia intento fer una hora d’exercici físic, estic aprenent a cuinar (jo, que no en sabia gaire), llegeixo molt, veig cada dia una pel·lícula o un documental d’aquells que tenia pendents, estic ordenant molt la casa i intento controlar la quantitat de notícies que miro”. En aquest sentit, explica que ha decidit dosificar una mica la informació i escolta una mica la ràdio al matí i veu les notícies a la nit. “I també estic controlant el mòbil, perquè els primers dies hi estava tot el dia enganxada. Ara acostumo a fer dues trucades al dia, una de més social, amb amics, i una altra de més personal, i també m’agrada conèixer els veïns als balcons”, segueix. Així manté un equilibri entre les activitats més personals i les més socials que per ara li està funcionant, tot i que reconeix que aquest període l’està vivint com "un diàleg" amb ella mateixa.

Álvarez, un cop es va recuperar de la malaltia, ha seguit el mateix camí. “Ara estic fent exercici, llegint molt, fent cursos online i sembla mentida però em falten hores”, explica. “I m’estic proposant fer moltes coses més”, continua, tot i que reconeix que troba molt a faltar la companyia. Tot i això, intenta veure la part positiva de tot plegat: “He trobat aquest espai dins la meva solitud que em feia falta i això és bo”. El seu procés ha anat de pitjor a millor: “Els primers dies em sentia perdut i malament, però crec que els éssers humans ens adaptem i ens acostumem als canvis, això és el que m’ha passat a mi”.

Per a ell, la feina és també un aliat per fer passar les jornades i l’ajuda a estructurar el dia. Treballa de tècnic de màrqueting digital d’una farmacèutica veterinària i explica que s’està organitzant bé amb les tasques a distància. Per a Pino, el teletreball és una “molt bona opció per a les persones que estan passant el confinament soles”: “Els permet estar ocupats i sentir-se útils, omplir el seu dia i donar-li sentit a través dels objectius de la feina. Això és important”.

Connectar amb les emocions

L’Alba Pujol reconeix que, encara que intenta viure bé, hi ha moments que enyora estar amb gent i té por per tot el que està passant. “Sento que estem vivint una cosa excepcional, històrica, de la qual en parlarem durant molt de temps i que canviarà la nostra manera de comportar-nos en l'àmbit social, econòmic, cultural, etc. Però m’angoixa molt el fet de no saber què passarà”, reconeix. Per a Montserrat Lacalle, de la UOC, és molt important “estar pendents d’aquestes emocions que tots estem tenint aquests dies”.

Lacalle apunta que massa vegades no sabem connectar amb el que sentim i el que ens està passant i per això les persones que estan soles i sense la possibilitat de compartir la vivència amb algú altre han de ser conscients del que senten. “Jo no puc canviar una cosa que no sé que està passant –diu–. Si la vull canviar, primer l’he de conèixer”. El Carles també explica que li fa por pensar com sortirem de tot això. “Com tornarem a la normalitat? –es pregunta–. Tinc moltes ganes de sortir al carrer, de veure amics i abraçar-los, però em fa por sortir i adonar-me que he canviat”, explica. Mentrestant, diu, es queda amb la part positiva: “Estic recuperant el meu espai vital, aprenent a ser més independent, a estar amb mi mateix i estar a gust. Només per això ja estic satisfet d’aquest confinament en soledat”.

5 milions de persones soles

Gairebé cinc milions de persones estan passant aquests dies de confinament en solitud. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) relatives a l'any 2019, a Espanya 4,79 milions de persones viuen soles, un 1,3% més que l'any anterior, i d'aquestes, 2 milions tenen més de 65 anys.

L'Enquesta contínua de llars, feta pública aquest dijous per l'INE, revela que un de cada deu espanyols viuen sols i que el 41,9% tenen més de 65 anys, i d'aquests, gairebé tres de cada quatre són dones (72,3%).

stats