Magda Carlas: “Si les llavors de xia són un superaliment, la pastanaga també ho és!”

La metge i dietista-nutricionista diu que al Mediterrani tenim tots els aliments per fer una dieta saludable però que la desinformació que corre per les xarxes confon

Diu la doctora Carlas que la seva batalla és a favor dels aliments saludables, fins i tot aquells que arrosseguen alguna etiqueta que els fa impopulars, com ara que “engreixen”. I posa com a exemple els festucs, als quals acaba de dedicar el seu últim llibre, Pistachos (Amat Editorial).

Un llibre sobre festucs. Per què?

Jo vull promocionar ingredients saludables per a la dieta de la gent i n’hi ha que ho són però tenen etiquetes negatives, com les fruites seques en general i els festucs en particular, que la gent diu que engreixen i per això no en mengen. Però en realitat són un aliment boníssim, molt saludable, i la clau és la dosi que en mengem.

Les quantitats són fonamentals en la nutrició.

I tant, i no en parlem prou. Les dosis són el que determina els beneficis del menjar. Són el que fa que una dieta sigui saludable o no. Fins i tot un aliment dolent, en dosis molt baixes, no és tan dolent. Jo no soc gens partidària de demonitzar aliments.

Doncs avui en dia passa molt. Es demonitzen aliments, com el gluten, i se’n lloen d’altres.

Això passa però no està bé. No és correcte. És evident que són modes i responen a molts interessos, sobretot comercials, però la gent s’ho agafa al peu de la lletra.

Per tant, ¿no existeixen els superaliments?

Aquesta és una expressió que odio profundament. Els superaliments sempre són aliments exòtics, com les llavors de xia, per exemple. I jo em pregunto: si un aliment és un superaliment perquè té molts nutrients, ¿aleshores la pastanaga també ho és? La ciència ha demostrat que no hi ha aliments miracle ni que et solucionin la vida. Els aliments no curen, ajuden a prevenir i poden ajudar a curar, poden ser un complement i contribuir a tenir més qualitat de vida perquè influeixen directament en la salut. Però no hi ha superaliments.

Però els supermercats s’omplen de productes amb reclams publicitaris com aquests per atraure més compradors.

Hem de pensar que els supermercats no són llocs amics, són llocs que volen que fem la màxima despesa possible. El seu objectiu és vendre, no que mengem sa.

¿Falta més educació nutricional perquè la gent tingui eines a l’hora de triar què compra?

Sí, i tant. I aquesta educació hauria de començar a les escoles. El que passa avui en dia és que tothom parla de nutrició, de dietes, d’aliments bons i dolents, i hi ha molta gent que no en té ni idea i recomanen coses horribles a les xarxes, i la gent els fa cas. Això no pot ser. Per exemple, hi ha gent que elimina el gluten de la dieta encara que no li faci mal, sense tenir cap patologia. Al final aquestes persones només aconseguiran pagar més per un producte que no tingui gluten.

Som el que mengem?

Sí, però no al 100%. Som el que mengem, som el que sentim, som el que pensem, som el que respirem... Va més enllà del menjar. Però és cert que hi ha les substàncies que ingerim que formaran part de les substàncies del nostre cos i per això és tan important menjar bé. I aquí al Mediterrani tenim tots els aliments necessaris, al nostre voltant, per menjar bé. Cal no oblidar que som animals i estem programats per menjar el que hi ha al nostre entorn.

Hi ha la creença estesa que el menjar sa és avorrit, poc gustós.

Això és mentida. El menjar sa, saludable, pot ser molt bo. El que passa és que molta gent pensa en menjar sa i s’imagina unes bledes bullides o una poma al forn, i hi ha moltes més coses sanes. Una paella, ben feta, és saludable perquè té arròs, verdures, peix, oli d’oliva... Són ingredients saludables.

El plaer és fonamental quan parlem de menjar.

I tant. Moltes tendències alimentàries fracassen perquè els metges recepten una dieta com si fos una medicina i en canvi el menjar està relacionat amb el plaer, les emocions, els records, els gustos... Per tant, no es pot donar com si es tractés d’un antibiòtic.

Què hem d’eliminar del cistell de la compra?

Jo no soc partidària d’eliminar-ne res, però sí que és cert que hi ha aliments que només hauríem de comprar molt de tant en tant, i són aquells que només ens aporten energia i cap nutrient més, com la brioixeria, les begudes ensucrades, les llaminadures i l’alcohol. Crec que de l’alcohol no se’n parla gens i la gent es pren la quinoa i la xia per estar sans però després es prenen tres gintònics. L’alcohol d’alta graduació és tòxic, nociu i dolent per al cos, però aquí a l’estat espanyol hi ha molta permissivitat amb aquesta qüestió. L’alcohol és la droga permesa del Mediterrani.

Cap a on avança la nutrició?

El repte del futur és, primer, no passar gana. Després, la nutrició ha d’anar cap a la personalització, cap a buscar la fórmula nutricional més indicada per a cada persona. Per això cal informació genètica de cada persona i saber-ho relacionar amb els nutrients. Ara mateix això queda molt lluny, però jo estic segura que arribarà.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF