Espanya, la monarquia postfranquista

EscriptorEl procés polític català ha aixecat tots els vels que cobrien l’Estat amb els mel·liflus relats de “som un país modern i democràtic”, i ha revelat la seva veritat, l’estat franquista apedaçat i repintat al qual, quan se’l desafia democràticament, li surt l’“¡A por ellos!”, “Más dura será la caída”, “¡Puigdemont a prisión!” i “¡Arriba España!”

No han sigut els catalans els que han transformat Espanya en el que veiem; Espanya ja era això: un estat autoritari. Aquesta ficció que fa feredat va voler amagar que és una monarquia postfranquista. La seva violència la va veure el món fa un mes i només ho ignora la població espanyola perquè viuen sota un règim que nega la llibertat d’informació i expressió.

El tractament dels mitjans madrilenys i els seus intel·lectuals, opinadors progres, els seus insults, burles i ironies, va ser l’última gota en el vas del fàstic que ens administren. Els i les equidistants que culpen els dirigents del seu propi país en un pols democràtic davant d’un estat autoritari, amb totes aquestes baixeses. I no és cosa d’un fiscal i d’una jutge; és el govern Rajoy a través del ministre Catalá i el fiscal qui persegueix els demòcrates. Els dirigents democràtics catalans, els Jordis i els governants i membres de la mesa són presos polítics. Només es pot demanar amnistia i ruptura amb el règim. Puigdemont –i el seu govern– és l’únic president dels catalans i un dirigent per a tots els demòcrates que hi ha sota aquest estat.