El parèntesi de la felicitat

Al setembre començaria la carrera que el conduiria al seu somni d’infantesa: ser pilot d’avió

El seu germà gran li havia dit que l’estiu abans d’entrar a la universitat seria el millor estiu de la seva vida. Ell en deia “el parèntesi feliç”: has deixat enrere els anys del batxillerat, amb tantes hores d’estudi i poquíssima llibertat de moviments, i encara no has encetat el nou període, l’universitari, que promet grans aventures. És el temps de les expectatives!, deia, sacsejant-lo per les espatlles. Era l’any 1985.

Al setembre començaria la carrera que el conduiria al seu somni d’infantesa: ser pilot d’avió. Era un objectiu ambiciós i brillant, que havia dut amb ell des de petit. Sempre jugant amb avions, sempre veient pel·lícules d’avions, sempre comprant revistes d’avions..., deia la seva mare.

El primer dia d’agost va marxar amb els seus pares a l’apartament de la platja. Hi va retrobar la Mariona, que va semblar força impressionada per l’estirada que havia fet en Robert i per les seves intencions de ser pilot. 

Va llegir tot el què va poder sobre l’accident, però la seva vocació no va trontollar gens ni mica

A la terrassa de l’apartament –revista d’avions i cervesa a la mà (era el primer estiu que bevia cervesa a casa, davant dels seus pares)– va assabentar-se de l’accident del vol 191 de Delta Air Lines. Era un vol regular entre Florida i Los Angeles, amb escala a Dallas. L’avió va topar amb microràfegues quan s’aproximava a l’aeroport de Dallas i el pilot va perdre el control. Hi van morir cent trenta-set persones. Va llegir tot el que va poder sobre l’accident, però la seva vocació no va trontollar gens ni mica.

El dia 12 d’agost, al Japó, un Boeing 747 que volava de Tòquio a Osaka va patir una descompressió i es va estavellar contra les muntanyes del centre del país. Va haver-hi cinc-centes vint víctimes mortals. Una de les supervivents, la nena de dotze anys Keiko Kawakami, la van trobar asseguda a la branca més alta d’un arbre. Aquella nit, en Robert va somiar que ell seia al seu costat i li preguntava detalls de l’accident. Va començar a dormir malament a les nits. Era un agost xafogós i ho atribuïa a la calor.

El dia 23 va quedar-se mirant la tele ell sol, amb el ventilador a prop. A les notícies van dir que a l’aeroport de Manchester un Boeing 737 de British Airtours s’havia incendiat quan provava d’enlairar-se. Havia explotat una de les turbines. Va haver-hi una cinquantena de morts i més de vuitanta ferits.

Després de fer una mica de paperassa, el dia 13 de setembre va començar la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF