Juliol

Quan els meus pares van decidir estiuejar a la Garrotxa, la feina del meu pare recomanava que el descans fos al juliol. Més endavant, quan hauríem pogut canviar-ho, ja era tard. Ens havíem fet amics dels estiuejants del juliol, un grup compacte que professava una amor incondicional al setè mes de l’any i que reforçava la seva cohesió mantenint una rivalitat divertida però no del tot fingida amb “els de l’agost”.

Des d’aleshores, per a mi el juliol sempre ha estat el mes de les vacances, de les rialles, de les nits estrellades i del verd refrescant de la fageda, i l’agost, en canvi, arrossega una pesantor que té a veure amb el tedi de les llargues tardes xardoroses a casa dels meus avis, amb les classes particulars de matemàtiques, amb la tornada a la grisor de la ciutat.

Recordo, fa tants anys, com vaig envejar a Vicenç Villatoro el títol de la seva novel·la 'La claror del juliol'. L’enveja es va duplicar en llegir la primera frase d’aquella història: “Només em recordo feliç als estius a Favinyana”. Només calia canviar el topònim.

La claror del juliol a la Garrotxa és –en la meva memòria– la pintura mural de les vacances de la infantesa, és a dir, de la felicitat. La claror d’alguns matins radiants o la claror minvant de cap al tard, quan el perfil de les muntanyes comença a tenyir-se de fosc i algú diu, amb la satisfacció que solem tenir quan les coses rutllen com cal: “Ja comença a refrescar”.

Per això, des que soc adulta, any rere any he fet combinacions impossibles –feina, parella, fills– per poder fer vacances, si més no una mica de vacances, al mes de juliol. He tingut la sensació –una mica estranya, ho reconec– que fer vacances al juliol forma part de la meva identitat. Els de juliol som un xic especials i ens reconeixeràs perquè quan encetem el setè full del calendari –estiguem de vacances o encara no– se’ns dibuixa un somriure involuntari als llavis i els ulls ens brillen més.

Per tot això que us he dit, la setmana que ve aquesta columna canviarà una mica i, durant cinc setmanes, hi publicarem petits contes d’estiu. Píndoles de ficció i de memòria per fer més lleuger aquest temps esquerp que ens toca viure.