11/05/2018

El camí amagat

2 min

EscriptoraEn aquests dies de reivindicació feminista, de sentències indignants i de declaracions vomitives a la televisió, m’ha caigut a les mans la novel·la 'Oculto sendero'. Es tracta d’una obra de l’escriptora Elena Fortún, la creadora de la sèrie protagonitzada per l’adorable Celia, la nena més enginyosa i divertida de la literatura espanyola. 'Oculto sendero' (Editorial Renacimiento, 2016) va romandre inèdita més de mig segle després de la mort de l’escriptora, l’any 1952.

Les estudioses de la vida i obra d’Elena Fortún consideren que 'Oculto sendero' és una autobiografia novel·lada, una mena de testament literari que confirma que l’autora (de nom real Encarnación Aragoneses) hi relata el camí fet per ella mateixa fins a la comprensió de la seva homosexualitat. De fet, Fortún dedica la novel·la “A tots els que van equivocar el seu camí... i encara són a temps de rectificar”.

La lectura d''Oculto sendero' ens permet, doncs, conèixer de primera mà el dolorós procés d’una noia, a l’Espanya dels anys trenta, per deixar enrere els dictats d’una feminitat convencional i obrir-se pas cap a una modernitat encara massa lacerant.

La novel·la arrenca amb un episodi de la infància de la protagonista, carregat de simbolisme. La nena té un disgust enorme perquè el vestit nou que li ha encarregat fer la mare no és de mariner, com ella desitjava. Més encara, és un vestit ple de randes i puntes de coixí, que la nena odia. Davant de la rebequeria de la filla, el pare prova de buscar-hi una solució: que li treguin les puntes al vestit. Però la mare s’indigna: “Com? Què dius? Treure les randes? Però si són del vestit de tul que em vaig fer quan ens vam casar... són puntes de casa de la meva tia!” El pare, assenyat, fa notar: “Doncs per això, dona, perquè són coses antigues...”

A partir d’aquí, la protagonista de la novel·la emprèn un viatge ple de dificultats, el de prendre consciència de la seva sexualitat i acceptar el conflicte que l’obliga a triar entre el seu rol de mare i esposa –per al qual ha estat educada– o el de dona independent i moderna, que no considera correcte però l’atrau inevitablement.

Per entendre el coratge que necessitava aquest procés només hem de tenir en compte que Fortún mai no va voler publicar aquesta novel·la i que pensava que seria millor destruir-la quan ella morís. Diverses amigues i admiradores de l’autora van protegir-la amb amor perquè ara jo pugui llegir-la amb reverència.

stats