Adoctrineu
La ressaca de les eleccions andaluses ha durat tota la setmana i les nàusees anaven i venien. Van arribar al punt àlgid amb les imatges del líder del Ku Klux Klan, inquietantment pàl·lid, amb aquells ulls transparents, parlant de la "Reconquista".
L’únic moment de pau l’he tingut sentint els estudiants andalusos cridant “No pasaran”. A Twitter hi havia esverament, temor i pessimisme en una banda i reaccions irades i fatxendes a l’altra. Enmig d’aquest marasme, vaig trobar el fil d’un professor d’història de Torremolinos. Era un 'mea culpa' desolador. La reflexió es feia després que el professor hagués descobert que nou dels seus alumnes segueixen Vox a Instagram, set dels quals podien votar diumenge passat per primera vegada.
Es tracta de nois (i no es un genèric), de famílies humils, alguns d’ells bons estudiants, que havien mantingut una relació cordial, fins i tot afectuosa, amb aquest professor, que saben que és gai i d’esquerres. El professor es mostrava consternat que aquests alumnes, educats en democràcia, hagin anat a les urnes per primera vegada per donar suport a un partit d’ultradreta.
Es preguntava com pot haver passat. Per què han votat contra els valors en què els han educat a l’institut. I, tanmateix, el professor admetia haver-los sentit parlar dels immigrants amb menyspreu, posar els ulls en blanc quan a classe es parlava de feminisme o detectar que projectaven una catalanofòbia extrema. Confessa, l’autor del fil, que sempre ho va considerar “chiquilladas”, res de l’altre món, patriotisme mal entès.
El professor –que semblava sincerament desolat– m’ha fet pena, però la seva confessió m’ha esparverat. Com és possible que la xenofòbia, el masclisme o la catalanofòbia li semblessin “chiquilladas”? S’adona, ara, que davant dels seus ulls “estaven creixent feixistes”.
El fil del professor d’història ha rebut una allau de respostes que l'acusen d’adoctrinar els alumnes i que es feliciten perquè aquests nois hagin “pensat per lliure” malgrat això.
I jo us demano a tots els ensenyants que pugueu llegir-me: adoctrineu, sisplau. Adoctrineu en la democràcia i la tolerància, estigueu atents als senyals d’alarma, insistiu a recordar la història. La vostra tasca és imprescindible i és una vergonya que no estigui prou reconeguda ni valorada. Us l’hauríem d’agrair cada dia públicament. Una abraçada d’ànim per a tots i cadascun de vosaltres.
Sílvia Soler és escriptora
