La primera néta
“Ala teva mare li cau la bava amb aquesta néta, eh?” El meu amic somriu, entendrit, i em sorprèn amb una revelació que atorga transcendència a l’afectuosa escena que àvia i néta protagonitzen a prop nostre.
Descobreixo que aquest home que està a punt de fer-ne seixanta, aquest que sembla el fill ideal que no ha donat mai un disgust a casa, va provocar fa molts anys un daltabaix familiar important.
“Era una nit de Nadal -recorda amb els ulls tristos- i jo havia quedat amb els amics després de sopar. Tenia vint-i pocs anys. Els pares i la meva germana encara seien a taula, amb la safata dels torrons. Vaig fer l’últim glop de cava i els vaig dir, a peu dret, amb els amics esperant-me a baix al carrer, que tenia una filla de vuit mesos.
”La notícia va caure com una bomba i la mare va començar a atabalar-me amb un reguitzell de preguntes. Qui és la mare? Com és que no en sabíem res? Com es diu, la nena? Quins plans tens? Aquesta última era la pregunta definitiva, el quid de la qüestió. Perquè jo no tenia plans. Era un inconscient que només tenia ganes de sortir amb els amics.
”Quan els ho vaig dir, la meva mare em va fer seure i vam tenir una llarga conversa. Va quedar convençuda que jo no tenia cap intenció de casar-me i que encara no m’havia ni plantejat quina seria la relació que volia mantenir amb la meva filla. Així que ella, la mare, va dir que, en aquestes condicions, no la volia conèixer”.
En aquest punt, el relat del meu amic s’interromp -crec que per culpa d’un nus a la gola- i jo ho aprofito per girar la mirada cap al racó on àvia i néta encara comparteixen rialles i confidències. La història es reprèn.
“Si havia de tenir-hi una relació esporàdica, sotmesa al temor que, algun dia, la nena pogués desaparèixer de la seva vida, s’estimava més renunciar a la seva primera néta. No vull patir, va dir la mare, sense admetre discussió.
”I així van passar quatre anys i a casa no es va parlar mai de la nena. Jo la veia sovint, mantenia una relació prou cordial amb la seva mare i, a poc a poc, vaig veure clar que crear una família amb elles era la millor opció. M’havia asserenat i volia assumir la meva responsabilitat.
”Vam organitzar una trobada en un restaurant. No crec que pugui esborrar mai la mirada de la meva mare quan la nena, que duia un vestit de niu d’abella i dues cuetes, se li va acostar i li va fer un petó a la galta”.
Com si fos una pel·lícula, veiem que just en aquest moment àvia i néta s’abracen per damunt de la panxa d’embarassada de la noia. El meu amic branda el cap, els llavis premuts, i no puc saber què pensa.
