Aquells dies que

Hi ha un dia que et lleves i et sembla que tot va a l’inrevés. Entrem a la tardor i fa una calor insuportable. Els homes bons són a la presó i els corruptes i fatxendes fan discursos. Els lligams que has defensat com a indestructibles es mostren massa febles. El cor jove que et batega a dins com un poltre salvatge ha d’adaptar el trot als anys que et pesen a l’esquena.

Fas un intent per rebel·lar-te: no vols perdre aquells matins d’octubre que han deixat enrere la xafogor estiuenca i encara veuen lluny les fredorades hivernals. Aquells matins que l’aire és més net i el cel és més blau i el sol menys insolent i la temperatura tèbia. No ho vols, però ho tindràs. Estem perdent les tardors i les primaveres i per més que gent d’arreu del planeta s’hi deixi la veu i la vida per denunciar-ho, els que poden aturar-ho segueixen endavant, impertèrrits.

Fas un segon intent: arriben els aniversaris assenyalats d’aquells mesos -tan recents i tan llunyans- que vam intentar ser lliures. Tornaràs a sortir al carrer per commemorar-ho, per no oblidar, per reivindicar aquells dies que ens pensàvem que tot era possible. I, sobretot, sortiràs al carrer per cridar fins a esgargamellar-te que hi ha homes innocents a la presó. Que no estan sols. Que els volem a casa. Però el curs de la història segueix endavant.

Arriba el tercer intent de rebel·lia personal. Et dius que aquella amistat deteriorada es pot apedaçar, que les decepcions que t’han foradat l’ànima acabaren curant-se. T’hi esforces, escoltes, parles... Fas una rebequeria de nen petit negant-te a acceptar que el pas del temps deixa senyals i que cada vegada que s’ha tibat la corda, la corda s’ha esfilagarsat. Finalment acceptes que s’ha trencat.

L’última temptativa: no aturar el trot valent del cor jove. Vols fer coses noves i creatives i els projectes es frustren abans de néixer. Vols conèixer països exòtics, paisatges enlluernadors, vols viure experiències que et commoguin. Però no tens diners ni temps ni, sobretot, l’ànim que t’hi empenyi sense tenir en compte aquestes dificultats. Has après a dir no quan volies dir sí, has après a fer de la necessitat virtut, has après que, d’algunes coses, no n’hi ha cap necessitat. T’ho deien a casa quan eres una adolescent rebel. I ja no ho ets.

Hi ha dies que neixen capgirats. Vull llegir i acabo mirant una sèrie. Vull córrer i acabo asseguda contemplant el mar. Vull riure i acabo plorant.