L'estiu que va ser monàrquica

Llavors va posar la tele i una presentadora amb cara de funeral li va explicar la notícia

El seu fill petit va néixer el vint-i-set d’agost del 1997. El part va anar com una seda i tres dies després la van enviar cap a casa. “Sense punts!”, repetien la mare i la sogra, admirades, i ho explicaven a tothom qui volgués sentir-ho, com si això fos un mèrit que calia apuntar al seu currículum.

Tot i així, l’arribada a casa va ser un infern: el seu home va haver de marxar uns dies per feina, la sogra es va instal·lar amb ella, la gran estava gelosa i feia rebequeries i el menut no volia agafar-se al pit de cap de les maneres. Per això, tot i que físicament s’havia recuperat de seguida, estava trista i no tenia esma per fer res. Es passava el dia al llit amb la criatura, obsessionada per poder donar el pit perquè si no li marxaria la llet i...

El dia 31 es va despertar de matinada. El nen somicava però, quan el va acostar al mugró, va rebutjar-lo com les altres vegades. Es va endormiscar una mica però la van tornar a despertar els crits de la nena a l’habitació del costat i la seva sogra que contestava: ja viiiiinc! Va pensar que seria un dia molt llarg.

Llavors va posar la tele que tenia als peus del llit i una presentadora amb cara de funeral li va explicar la notícia: la princesa Diana de Gal·les havia mort en un accident de cotxe, a París. A la pantalla hi havia imatges del túnel on s’havia produït el sinistre i, en un requadre, una fotografia de la princesa, somrient i plena de vida.

Quan se’n va adonar, tenia la cara plena de llàgrimes i li va semblar que s’hi estava bé i va seguir plorant i plorant una bona estona. Era com si les llàgrimes haguessin estat fent un manyoc a dins seu i ara, a mesura que les plorava, el nus s’anava desfent i tota ella es destensava. La seva sogra la va trobar amb els ulls vermells i inflats i el llit ple de clínexs arrugats. I des d’aquell moment ja no va estar per a res més: va viure enganxada a la tele, mirant en bucle les imatges. Lady Di amb els nens, els anglesos que ploraven, els cronistes reials que recordaven el casament.

Quan el seu home va tornar, ella va detectar de seguida que la sogra l’havia alertat que n’havia fet un gra massa. “Però si mai no has estat monàrquica!”, li deia ell, aixecant les celles per posar de manifest la seva estupefacció. Ella tornava a plorar, amb sanglots i tot, i li deia “No ho entens, no ho entens”, i d’aquí no la treien.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF