Carta a Jordi Cuixart: 'Tot és això'

EscriptoraEn Jordi Cuixart m’escriu a propòsit de l’article “Amor i revolta”, que vaig publicar en aquest diari a final d’any. En aquell article, i arran de la meva lectura de L’amor que fa caure ciutats d’Eileen Chang, que parla de l’amor en temps de conflicte, em preguntava si, en aquesta exaltada i penosa tardor catalana del 2017, haurien nascut als nostres carrers algunes històries d’amor enmig de la revolta.

En Jordi Cuixart -optimista de mena, positiu malgrat tot- considera que tot el que ens està succeint ens està fent créixer enormement com a persones. Té la sensació -diu- que ens farà ser “més empàtics, més sensibles i molt més oberts a viure la vida sense por”. I afegeix: “també l’amor”.

Que aquestes paraules -i la tendresa que transmeten i els valors que defensen- hagin estat escrites des de la presó em commou més enllà del que pot dir-se. Deixant de banda la indignació i la impotència que aquest fet em provoca, em centro en el miracle que representa que aquest home innocent i pacífic que està injustament privat de llibertat sigui capaç de mirar enrere i deixar caure una mirada esperançadora i benèvola sobre els fets que ens han portat on som.

Estic d’acord amb tu, Jordi. Tot el que ens ha passat ens ha fet créixer. Alguns poden pensar que, com als infants que van fent anys, ens ha fet perdre la innocència i ens ha fet topar amb la realitat, molt més hostil que no esperàvem. I segurament és així. Però aquest procés de creixement, com tu dius molt bé, també ens ha fet més empàtics i sensibles i més valents. Més disposats, dius, a viure la vida -i l’amor- sense por.

I et puc dir que tot això ho constato cada setmana, quan em retrobo, a la plaça de la vila de la meva ciutat, amb centenars de persones que pensen en tu i els altres empresonats i que, malgrat haver comprovat que el somni pot esdevenir malson, encara hi creuen i estan disposats a defensar-lo amb coratge.

Estimat Jordi, espero que aquest article t’arribi com et va arribar el del desembre passat. El teu exemple ens omple d’orgull. El fet que continuïs parlant de sensibilitat, empatia i amor a les teves cartes ens permet mantenir la serenitat. Allà on vaig sento dir coses bones de tu. És el que té l’amor, que s’encomana.

Segur que tu i jo tenim raó i durant aquesta tardor encesa, a Catalunya, algú es va enamorar. Potser va néixer una història d’amor que encara perdura. Tot és això, Jordi.