Sílvia Soler

Sílvia Soler

Escriptora

Vaig fer de periodista a Catalunya Ràdio i des de fa uns anys em dedico a escriure novel·les, tot i que encara mantinc col·laboracions als mitjans. En els articles de l'ARA m'interessa parlar de la gent, observar els sentiments, posar el focus en alguns detalls que podrien passar desapercebuts però que ens permeten reflexionar.

Germans

Vaig caçar la frase al vol en algun programa de televisió. Algú presentava el seu germà o germana -no ho recordo exactament- com “la persona que em va ensenyar a compartir”. Ho va dir sense donar-hi...

Ho vol tot

Em mirava amb els ulls plens de llum, entre el desig i la inquietud, tornava a mirar la vitrina plena de gelats de tots colors i, finalment, deixava anar una queixa entendridora: és que no sé quin triar!...

El retrovisor

Hem quedat per sopar tots tres. Tots tres som en Miquel, en Jordi i jo. Ens vam conèixer a primer de carrera i vam compartir cotxe durant cinc anys, centenars de viatges anant i venint de Badalona a...

Una parella al metro

Són una parella gran, probablement voregen els setanta anys. Som al metro i, d’entrada, em criden l’atenció perquè veig, de reüll, com ell -cabell gris escàs, caçadora de pell sintètica marró, camisa...

La dona ferida

Camino a prop del mar, un d’aquells dies que et fan agrair el fet de viure en aquest racó de món, on el mes de gener també regala dies lluminosos, amb un sol que s’esforça a esmorteir la gelor de l’aire. Al...

image-alt

Els que ja no hi són

Enceto l’any amb el propòsit estèril de ser més ordenada, classificar les factures, arxivar els contractes, inventariar els rebuts. Dominada per una febre endreçadora, remeno calaixos i obro carpetes fins...

image-alt

El germà petit

Només té 23 anys i una cara de nen que no em deixa concentrar com caldria en les explicacions sobre els continguts de la carrera que està estudiant. Encara hi veig el vailet que es posava vermell per...

image-alt

La dona que està en pau

Ens coneixem des de jovenetes. Ens tenim un gran afecte, tot i que som ben diferents. O, qui sap, potser per això. La meva amiga va ser una nena ben educada i responsable, estudiosa, molt femenina, que...

El balcó del davant

Sóc a casa d’uns amics que viuen en un pis força alt. Ens hi hem reunit una colla i l’amfitriona ens ha ofert un sopar exquisit, que demostra tant la seva habilitat a la cuina com l’afecte que ens té....

Els futuròlegs de pa sucat amb oli

Us en trobareu a qualsevol grup humà, a la feina, entre els amics, potser fins i tot, si teniu mala sort, a la família. És una persona que sempre té a punt un pronòstic decebedor, frustrant o directament...

L’extorsionador

M’han dit que t’he d’imaginar treballant en una oficina de grans dimensions, com si es tractés dels despatxos d’una multinacional important. En una sala il·luminada per la fredor d’uns fluorescents...

Quan la mort passa arran

Havíem quedat una colla per sopar i una de les amigues va arribar una mica tard, esbufegant i amb una pal·lidesa estranya a la cara. Es va asseure i es va disculpar: vinc de l’hospital, va dir. Pronunciada...

El cor que resisteix

Té 97 anys. En fa més de quatre que s’està en una residència, on els seus fills van ingressar-la després d’intensos debats i alguna discussió agra, quan la dona va perdre del tot el cap i ja no els...

L’home de la mirada incrèdula

Cada matí, a la mateixa hora, surto de casa vestida amb roba d’esport, disposada a caminar durant una hora. És l’únic exercici que faig durant el dia i m’ho agafo com una obligació i com un regal. Començar...

La recompensa

Em sento afortunada d’estar vivint un dels moments més importants de la història del meu país. Un moment de canvi, de grans il·lusions, de tensió i, sobretot, un moment de moltíssima feina. El país ha sabut...

image-alt

La noia que sap com sobreviure

Enmig del centre comercial hi ha un petit bar -una barra i quatre tamborets, sembla un bar portàtil- on es pot prendre cafè. I a penes res més, si de cas una d’aquestes magdalenes que ara en diuen muffins....

Les germanes que recorden

El meu amic té quatre tietes solteres. Ja són grans i viuen totes quatre juntes. Me n’ha parlat sovint i sempre m’ha fet gràcia d’imaginar aquest univers femení, de manera que quan em demana si el vull...

image-alt

La nena del ‘bullying’

Era una nena aturada, amb uns ulls d’un blau descolorit, grossos i babaus, darrere d’unes ulleres de cul de got. Tenia els cabells encrespats i molt greixosos, el serrell se li enganxava al front ple de...

La dona que té el ‘corazón partío’

Fa 39 anys que viu a Catalunya. Va arribar quan en tenia 16, seguint el seu xicot, que s’havia avançat una mica, des del poblet de la província de Jaén on han nascut tots dos. Ella va venir empesa per...

L’home que no es vol barallar

Tothom que el coneix sap que es va quedar vidu molt jove, que la seva dona va morir en un accident estúpid d’esquí quan només tenia 29 anys. Ell es va quedar sol amb una nena de divuit mesos. Terrible. Feia...

La dona que somriu

Molts dies, el seu somriure és el primer que rebo després de sortir de casa. El dibuixa espontàniament mentre em pregunta: un tallat amb la llet natural? És una dona jove, amb els ulls petits, menuda, els...

La nena que trobava petxines

Era un dia de les acaballes d’aquest estiu estrany ple de cels grisos. Malgrat els núvols, feia molta calor i érem en una piscina petita, una minúscula illa refrescant enmig de la ciutat. Una taca blau...

image-alt

La noia que es va casar amb el guapo

Me l’he creuada no fa gaire pel carrer i ens hem saludat amb un bon dia i un somriure distret. Anàvem juntes a escola. Era una nena que no solia cridar l’atenció ni per bé ni per mal. Era amable, sempre...

L’home que pesca històries

Tinc un amic que s’asseu sovint en un banc que hi ha a prop de casa seva, en una cantonada on -diu- s’està bé fins i tot en plena canícula, perquè sempre hi bufa marinada. S’hi passa llargues estones. De...

image-alt

La dona que estén roba

Des del meu pati veig el darrere d’una casa, de les típiques del centre de la ciutat, planta baixa i pis amb tribuna. Als matins a primera hora o al vespre, si surto a contemplar la posta de sol quan s’ho...

Sílvia

Acomençaments de la dècada dels 60, Sílvia es va posar de moda. Diguem que pertanyia a la nova fornada de noms moderns -com Marta, Susanna o Ester-, que convivien amb els més clàssics, com ara Montse, Rosa...

Lila

Amb l’arrencada del nou segle va començar a sovintejar a casa nostra el nom de Lila i la seva acceptació ha crescut de forma exponencial. Quin significat té o quin és el seu origen? Hi ha versions per a...

Joana

Vam inaugurar -i d’això ja fa unes quantes setmanes!- aquesta secció titulada El nom, el món amb el poema de Clementina Arderiu titulat precisament El nom. Aquest poema tendre i divertit que explica la...

Mafalda

Em va alegrar la concessió, aquest any, del premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats a l’humorista gràfic Quino. Jo també sóc fan del seu humor enginyós i reivindicatiu, dels seus personatges...

Daniel

Durant l’embaràs del meu fill petit vaig llegir la novel·la Mal de amores, de María Ángeles Mastretta. La protagonista d’aquesta història -que em va fer descobrir la gran narradora mexicana- és Emilia...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >