Sílvia Soler

Sílvia Soler

Escriptora

Vaig fer de periodista a Catalunya Ràdio i des de fa uns anys em dedico a escriure novel·les, tot i que encara mantinc col·laboracions als mitjans. En els articles de l'ARA m'interessa parlar de la gent, observar els sentiments, posar el focus en alguns detalls que podrien passar desapercebuts però que ens permeten reflexionar.

Els noms

En Joan va caure a les escales de casa però, com que només faltaven quatre esglaons per arribar a baix, només es va trencar el cap del fèmur. Està emprenyat. L’emprenya el dolor -intens i constant-....

Benestar

De vegades, el benestar no té res a veure amb la felicitat. De vegades aconseguim moments de placidesa que només tenen a veure amb la comoditat de la roba vella, amb l’escalfor del primer sol de primavera,...

La primera néta

“Ala teva mare li cau la bava amb aquesta néta, eh?” El meu amic somriu, entendrit, i em sorprèn amb una revelació que atorga transcendència a l’afectuosa escena que àvia i néta protagonitzen a prop nostre....

...mentides i cintes de vídeo

Ens trobem a la botiga de fotografia. És una coneguda d’aquelles que ja no recordo de què ens coneixem. Fa anys que creuem holes i adéus i, de tant en tant, quatre paraules.Jo hi he comprat un parell de...

Volguda Maria

“Volguda Maria: acabo de rebre la teva molt estimada lletra, que m’ha omplert de joia, i és per això que, sense tenir prou temps material, venço tots els obstacles i faig que la present agafi el correu de...

Gàbies

Es diu Mireia. Té trenta-sis anys. En fa quatre que es va casar i té un nen de dos. Està passant una mala època perquè fa mesos que té la sensació que la seva relació de parella ha perdut el sentit. “El...

Moments vitals

Conec un grup de dones que són amigues des de fa trenta anys. Es van conèixer quan van portar els seus fills a escola i durant molt de temps la seva amistat es va anar teixint a poc a poc, entre esperes a...

Fer bé les coses

La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra... La família de Rosa Novell ens va voler fer un regal el dia que l’acomiadàvem. Al final de la cerimònia, l’actriu va aparèixer...

El goig de treballar

Si hi ha una cosa que em reconcilia amb la vida -una entre d’altres!-és comprovar que algú té una vocació professional clara i decidida i que pot exercir-la. És un punt de llum en aquesta selva atapeïda de...

Germans

Vaig caçar la frase al vol en algun programa de televisió. Algú presentava el seu germà o germana -no ho recordo exactament- com “la persona que em va ensenyar a compartir”. Ho va dir sense donar-hi...

Ho vol tot

Em mirava amb els ulls plens de llum, entre el desig i la inquietud, tornava a mirar la vitrina plena de gelats de tots colors i, finalment, deixava anar una queixa entendridora: és que no sé quin triar!...

El retrovisor

Hem quedat per sopar tots tres. Tots tres som en Miquel, en Jordi i jo. Ens vam conèixer a primer de carrera i vam compartir cotxe durant cinc anys, centenars de viatges anant i venint de Badalona a...

Una parella al metro

Són una parella gran, probablement voregen els setanta anys. Som al metro i, d’entrada, em criden l’atenció perquè veig, de reüll, com ell -cabell gris escàs, caçadora de pell sintètica marró, camisa...

La dona ferida

Camino a prop del mar, un d’aquells dies que et fan agrair el fet de viure en aquest racó de món, on el mes de gener també regala dies lluminosos, amb un sol que s’esforça a esmorteir la gelor de l’aire. Al...

image-alt

Els que ja no hi són

Enceto l’any amb el propòsit estèril de ser més ordenada, classificar les factures, arxivar els contractes, inventariar els rebuts. Dominada per una febre endreçadora, remeno calaixos i obro carpetes fins...

image-alt

El germà petit

Només té 23 anys i una cara de nen que no em deixa concentrar com caldria en les explicacions sobre els continguts de la carrera que està estudiant. Encara hi veig el vailet que es posava vermell per...

image-alt

La dona que està en pau

Ens coneixem des de jovenetes. Ens tenim un gran afecte, tot i que som ben diferents. O, qui sap, potser per això. La meva amiga va ser una nena ben educada i responsable, estudiosa, molt femenina, que...

El balcó del davant

Sóc a casa d’uns amics que viuen en un pis força alt. Ens hi hem reunit una colla i l’amfitriona ens ha ofert un sopar exquisit, que demostra tant la seva habilitat a la cuina com l’afecte que ens té....

Els futuròlegs de pa sucat amb oli

Us en trobareu a qualsevol grup humà, a la feina, entre els amics, potser fins i tot, si teniu mala sort, a la família. És una persona que sempre té a punt un pronòstic decebedor, frustrant o directament...

L’extorsionador

M’han dit que t’he d’imaginar treballant en una oficina de grans dimensions, com si es tractés dels despatxos d’una multinacional important. En una sala il·luminada per la fredor d’uns fluorescents...

Quan la mort passa arran

Havíem quedat una colla per sopar i una de les amigues va arribar una mica tard, esbufegant i amb una pal·lidesa estranya a la cara. Es va asseure i es va disculpar: vinc de l’hospital, va dir. Pronunciada...

El cor que resisteix

Té 97 anys. En fa més de quatre que s’està en una residència, on els seus fills van ingressar-la després d’intensos debats i alguna discussió agra, quan la dona va perdre del tot el cap i ja no els...

L’home de la mirada incrèdula

Cada matí, a la mateixa hora, surto de casa vestida amb roba d’esport, disposada a caminar durant una hora. És l’únic exercici que faig durant el dia i m’ho agafo com una obligació i com un regal. Començar...

La recompensa

Em sento afortunada d’estar vivint un dels moments més importants de la història del meu país. Un moment de canvi, de grans il·lusions, de tensió i, sobretot, un moment de moltíssima feina. El país ha sabut...

image-alt

La noia que sap com sobreviure

Enmig del centre comercial hi ha un petit bar -una barra i quatre tamborets, sembla un bar portàtil- on es pot prendre cafè. I a penes res més, si de cas una d’aquestes magdalenes que ara en diuen muffins....

Les germanes que recorden

El meu amic té quatre tietes solteres. Ja són grans i viuen totes quatre juntes. Me n’ha parlat sovint i sempre m’ha fet gràcia d’imaginar aquest univers femení, de manera que quan em demana si el vull...

image-alt

La nena del ‘bullying’

Era una nena aturada, amb uns ulls d’un blau descolorit, grossos i babaus, darrere d’unes ulleres de cul de got. Tenia els cabells encrespats i molt greixosos, el serrell se li enganxava al front ple de...

La dona que té el ‘corazón partío’

Fa 39 anys que viu a Catalunya. Va arribar quan en tenia 16, seguint el seu xicot, que s’havia avançat una mica, des del poblet de la província de Jaén on han nascut tots dos. Ella va venir empesa per...

L’home que no es vol barallar

Tothom que el coneix sap que es va quedar vidu molt jove, que la seva dona va morir en un accident estúpid d’esquí quan només tenia 29 anys. Ell es va quedar sol amb una nena de divuit mesos. Terrible. Feia...

La dona que somriu

Molts dies, el seu somriure és el primer que rebo després de sortir de casa. El dibuixa espontàniament mentre em pregunta: un tallat amb la llet natural? És una dona jove, amb els ulls petits, menuda, els...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >