Publicitat
Publicitat
image-alt

SÍLVIA SOLER

Sant Jordi 2018

Cada 23 d’abril em recordo d’un sonet que va escriure la meva mare l’any que havia de passar el tràngol de viure el seu primer Sant Jordi sense amor. El meu pare havia mort al mes de març, la ferida encara...

La memòria de Picasso

Ja us dic des d’ara que aquest article és injust. Escric empesa per la indignació després d’haver llegit que Antonio Banderas ha posat en dubte els ferits de l’1 d’octubre i, sobretot, després que hagi dit...

Un món ple de vida

Quan et criden per fer el vermut al solet i contestes: “No puc, estic llegint!”, vol dir que la novel·la que tens a les mans t’ha agafat pel ganyot i que no pensa deixar-te anar fins que l’acabis. Això és...

L'únic camí

Ho he vist i sentit més d’una vegada. Una família pateix una mort dramàtica i, els mesos següents, assisteixen alarmats i desconcertats a un dolor sobreposat: observar que la pèrdua no els uneix en el...

És aquest pes

És aquest pes que noto a les espatlles, aquest dolor permanent al lloc on -com diu la meva físio, que és poeta sense saber-ho- ens haurien d’haver nascut les ales. És aquesta tristesa que m’acompanya com un...

La mirada de l’altre

La Lucy és una noia d’una illa caribenya que arriba als Estats Units per fer d’ au pair a casa d’una família americana que sembla de pel·lícula, aparentment perfecta. L’escriptora Jamaica Kincaid ens...

Àvies, mares, filles

Per a la Júlia La meva àvia paterna era d’Albons, al Baix Empordà, d’una família treballadora. Era una dona guapa i riallera que tenia bona mà per a la costura. Es va casar enamorada i aviat va tenir un...

Àvies, mares, filles

Per a la Júlia La meva àvia paterna era d’Albons, al Baix Empordà, d’una família treballadora. Era una dona guapa i riallera que tenia bona mà per a la costura. Es va casar enamorada i aviat va tenir un...

El millor espectacle

M’agrada que nevi. Però encara m’agrada més aquesta mena d’excitació infantil que la neu provoca en nosaltres, els adults que vivim en zones on aquest fenomen no és habitual. Homes alts com un sant Pau que,...

Coses que hem après

El primer que hem après és que tres mesos poden semblar anys. Que, com les persones, les societats també viuen moments -en aquest cas, històrics- que segellen un abans i un després, i que nosaltres no...

Un aire fresc

Han vingut uns amics d’Andalusia a passar el cap de setmana. Venien amb ganes de visitar la Sagrada Família, i ho hem fet. Han quedat enlluernats. Després m’han deixat triar a mi l’itinerari i, com tantes...

Secret i atzar

Una amiga em diu: té, et regalo una frase. Diu que la va sentir i va pensar que m’agradaria i que potser en podria treure alguna cosa. La frase és de l’escriptor francès Frédéric Beigbeder, i sí, la meva...

Petita germana gran

Han nascut els bessons de la meva amiga. Un nen i una nena. El part, diu ella, ha estat llarguíssim però sense entrebancs. La mare és forta i valenta i els nadons estan bé. Alegria! Plouen damunt de la...

Carta a Jordi Cuixart: 'Tot és això'

En Jordi Cuixart m’escriu a propòsit de l’article “Amor i revolta”, que vaig publicar en aquest diari a final d’any. En aquell article, i arran de la meva lectura de L’amor que fa caure ciutats d’Eileen...

Sense recança

Sempre llegeixo amb un llapis a la mà, com el pescador que sosté pacientment la canya, en silenci, i obre els ulls i el somriure quan nota que un peix d’escates brillants acaba de picar. Llegint la novel·la...

No és no. No?

Però no havíem quedat que no és no? Em pensava que aquella vella broma que deia que les dones quan deien no en realitat volien dir sí havia passat a la història! Però ara surt en Miquel Roca, il·lustre...

Nit de Reis

El meu primer contacte amb el concepte justícia social es va produir quan devia tenir deu o onze anys, a propòsit dels Reis d’Orient. Llegia la col·lecció de llibres infantils d’Elena Fortún, protagonitzats...

El llegat

Si no fos que l’ocasió era tan trista, hauríeu dit que la sala feia goig. Si no fos que es tractava de la sala d’un tanatori, hauríeu dit que aquella trobada era una ocasió única per la comunió de tantes...

Amor i revolta

Ell li diu a ella que deu ser cosa dels déus que ara s’estimin de debò. Ella replica que ja fa temps que s’estimen, que ell l’hi va dir un dia. I ell, contundent, deixa anar: “Aleshores estàvem encaparrats...

Un Nadal estrany

Serà un Nadal estrany. És possible -hi confio- que ens toqui la grossa, tot i que un dia abans del sorteig tradicional i sense haver-hi jugat ni un euro. Si és així, no hi haurà alegria ni xiscles ni cava...

Palafrugell

Ara que la nostra cultura està ofegada econòmicament i amenaçada políticament -ho escric i encara no em crec que sigui veritat i que no ens quedem afònics de cridar contra tanta injustícia i tanta baixesa...

Elogi del groc

Des que puc recordar-ho, el meu color preferit sempre ha estat el groc. Quan era petita, ho era sense arguments. M’agradava el groc, i punt. Quan a casa jugàvem al parxís, tothom sabia que si no podia tenir...

Jenn, Bel, Laura

Cada vegada que algú que conec m’ha comunicat la seva intenció d’implicar-se en la cosa pública a través de la política he tingut la mateixa reacció: l’he felicitat, l’he encoratjat i l’hi he...

Fulles d’entretemps

Aquests dies, de cop, les xarxes socials s’han omplert d’imatges boniques, la majoria de les quals relacionades amb la naturalesa. L’Ester ens ofereix una paret de pedra vestida d’heura i escriu “Heura...

La fragilitat

Em tinc per una persona sensible però forta. Estic acostumada a entomar les dificultats amb ganes de superar-les. Una amiga que em coneix bé diu que, quan se’m barra el pas per avançar cap al camí desitjat,...

La casa Que vull

No em puc treure del cap el poema de Salvat-Papasseit La casa que vull. No és el meu preferit d’un poeta que estimo, com tampoc no és la cançó que més m’agrada de l’admirat (cada dia més) Lluís Llach. I,...

I mentrestant

I mentrestant el meu amic Jordi va perdre el coneixement i no sabem encara si és l’estrès o hi ha alguna cosa de cor que no acaba d’anar bé. Mentrestant, la meva amiga Laura ha decidit que atura el seu...

Obrir el llum

Aquesta setmana he tingut el goig de participar a la cerimònia d’entrega de premis del concurs de minirelats que l’ARA ha organitzat amb la col·laboració de les escoles i els instituts del districte de...

La llum més clara

Els meus pares es van casar un 12 d’octubre. Per això, a casa meva, no podem dir allò de “res a celebrar”. Justament per celebrar les seves noces de plata, la meva mare va escriure un sonet que començava...

La millor opció

Ho reconec, jo també vaig pensar que frases com “La força és al carrer”, “El futur serà el que decideixi el poble” i algunes de semblants eren pròpies de la famosa ingenuïtat catalana. Ho reconec i me...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >