Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

#23F: de sublevació a revolta

Es veia a venir: #23F estava destinat a ser un hashtag d'èxit. Ho té tot: és una data, estava carregada de significat pel cop d'estat encapçalat per Tejero i les manifestacions de dissabte hi han introduït una connotació més. Ja no és (només) la data d'una sublevació militar, sinó la d'una revolta popular, o d'una jornada en què es va fer visible l'estat de revolta. Trenta-dos anys de sistema democràtic fallit. Trenta-dos anys durant els quals aquells que tenien a les seves mans canviar aquest engranatge defectuós es van dedicar a protegir els seus interessos emparats en l'acord tàcit que, dins del sistema, els uns mai delatarien els altres. Una mà rentava l'altra. Però se'ls ha acabat el sabó. I, a més a més, ara la informació s'escapa d'aquestes mans i arriba, encara que sigui distorsionada, a les orelles dels que no hi pintaven res. El soroll és eixordador. Es troba a les xarxes socials l'endemà d'una jornada com el 23-F del 2013. Mentrestant, els que encara s'aferren a l'engranatge defectuós -venia malament de fàbrica, es va veure el 23-F del 1981- fan el ridícul. Com el portaveu del govern de la Comunitat de Madrid, que -en un tuit que no traduiré- bordava contra els manifestants: " Necesitamos democracia, no que hoy, como hace 32 años, los enemigos de las libertades tomen el Congreso y las calles ". L'endemà va tenir les penques de dir que no ho havia dit... bo i mantenint el tuit. Potser no es va molestar a esborrar-lo perquè creu que som idiotes i que no sabem llegir. Ell i molts com ell -inclosos dirigents de la majoria de partits catalans- continuen comportant-se com el 1981 i no els fa vergonya que la seva fatxenderia corri de ciutadà en ciutadà amb la rapidesa del 2013. Senten el soroll del carrer i de la xarxa però no l'escolten o no l'entenen, i no veuen que ens trobem en una societat ineficaç on és molt difícil confiar en res.

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF