BarcelonaUna altra història de Catalunya és possible i el PP s'ha proposat difondre-la. Ja fa setmanes que va anunciar un simposi amb historiadors per contrarestar el polèmic Catalunya contra Espanya. Però ahir, per fer boca, el líder del partit a Barcelona va oferir una conferència titulada, justament, Una altra història de Catalunya. Com a escenari, Alberto Fernández Díaz va triar la Sala Moragues -la del general decapitat per haver lluitat contra els borbònics- del Centre Cultural del Born. Com a presentador, va escollir Miquel Porta Perales, químic, filòsof, articulista, tertulià i autor d' Adéu al nacionalisme i Malalts de passat. Porta Perales va fer saber als assistents -que omplien la sala- que la història de Catalunya que normalment s'explica "l'escriuen els nacionalistes", que la tergiversen per atraure els ciutadans cap a les seves tesis. Amb ell, vam saber que el Decret de Nova Planta va ser "un bon negoci per als catalans", perquè va acabar amb els privilegis dels oligarques.
L'enginyer químic, filòsof i tertulià va anar combinant el català amb el castellà en el seu discurs i va triar el castellà per citar -criticant-les- unes declaracions d'Homs. "Ell ho va dir en català però jo ho dic en castellà", va argumentar.
Quan finalment va sortir a escena l'orador principal, va seguir amb l'alternança català-castellà-català popularitzada per Albert Rivera. Fernández Díaz va llegir una conferència sobre "pensament únic", "mentides" i "adoctrinament" en la qual va comunicar que el centre cultural que l'acollia és "qualsevol cosa menys recuperació de la memòria històrica". Va posar molt èmfasi en el que ha costat: "74 milions d'euros, 12.300 milions de les antigues pessetes". I va criticar la "retrohistòria, que deforma el passat per justificar el present", perquè "al Born no s'ha fet memòria dels que van viure abans, sinó que s'hi ha creat una coartada per als que volen viure en una Catalunya independent".
No van faltar hits com la mort plàcida de Rafael Casanova anys després de la fi de la Guerra de Successió -que "no va ser una guerra de Catalunya contra Espanya sinó una guerra civil i una guerra mundial entre potències"- i el lament per l'oportunitat perduda d'explicar la vida quotidiana al segle XVIII. "A la Sala Villarroel, que per cert parlava castellà a les seves tropes, hi ha l'exposició La Barcelona del 1700, de les pedres a les persones, però no explica el que esperes. No explica com treballaven, com vivien, què menjaven, com es divertien, què els preocupava, per què ploraven els barcelonins de l'època", va queixar-se.
Amb tot, "el més trist", segons el líder popular, és que al Born "els més petits seran exposats a un fals aprenentatge de coses que només existeixen en l'imaginari independentista". Al final, però, va trobar motius per a l'optimisme: "Quan sortim, en aquesta esplanada faraònica hi haurà una colla de nens jugant, nens d'aquí i d'allà, perquè a Barcelona hi ha nens de tots els colors de l'arc de Sant Martí".
