JUDICIAL
Misc 28/06/2017

Les 6 opcions del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Dues dones i quatre homes competeixen en les eleccions d’avui per ser el nou degà

i
Sílvia Barroso
3 min
Un dels lletrats censats al Col·legi d’Advocats de Barcelona emetent el seu vot en una de les urnes de vot anticipat, dilluns.

BarcelonaEls més de 24.000 advocats -uns 12.500 homes i unes 11.500 dones- de la demarcació de Barcelona estan convocats avui per escollir el nou degà i la junta del seu col·legi professional. Tenen sis candidatures per triar: dues encapçalades per dones i quatre amb homes com a caps de llista. Com en totes les professions en què estar col·legiat és obligatori per exercir, aquestes eleccions haurien de ser vistes com a transcendents, però no acostumen a atraure més del 20% dels que tenen dret a vot. Aquesta vegada, però, podria ser diferent.

Després dels canvis en el sistema electoral introduïts pel degà sortint, Oriol Rusca, en aquests comicis hi haurà hagut més facilitats per participar-hi: avui, a part de tenir urnes a la seu del col·legi i en les 11 delegacions territorials, es podrà votar a la Ciutat de la Justícia, i hi haurà hagut dos dies de vot anticipat. A més, per primera vegada s’escull tota la junta, que governarà durant quatre anys, en lloc de renovar-ne una meitat cada dos anys, cosa que hauria de mobilitzar més col·legiats.

El que no ha introduït el degà sortint és el vot electrònic. És una de les assignatures pendents que consideren prioritària la majoria dels sis candidats a degans. Maria Eugènia Gay -41 anys, filla de l’exdegà Eugeni Gay i amb experiència a la junta com a diputada durant el mandat de Silvia Giménez-Salinas-, assegura que el vot electrònic és un objectiu, però que introduir-lo aquesta vegada “hauria sigut precipitat”. “El degà escollit fa quatre anys no ho portava al seu programa, ja sabíem que no ho faria, i reclamar-ho a última hora no era bona idea”, al·lega.

Per al seu rival Jordi Pintó (57 anys), en canvi, el vot telemàtic ja s’hauria d’haver aplicat: “Seria la gran solució” per a la “desafecció” que molts veuen en el col·legi. Tot i que Rusca treu ferro a aquest desinterès -“Si no hi ha grans turbulències, el col·legiat es despreocupa”-, els candidats a succeir-lo sí que coincideixen en la necessitat d’“acostar-se” més als afiliats.

La precarietat del torn d’ofici

Les dificultats amb què treballen els advocats d’ofici (3.459 a finals del 2016) són el gran greuge compartit per tots els aspirants a degà. La crisi i les retallades pressupostàries han fet empitjorar la situació, i tenen clar que ha arribat el moment de revertir la situació. Rusca recorda que ell va aturar la sagnia i que va iniciar la recuperació, però tots els candidats consideren que ha sigut insuficient, tot i que admeten que a Catalunya és on es paguen millor aquests serveis. Per a Josep Maria Paños (52 anys), una sortida seria negociar amb l’Estat que “els honoraris pel torn d’ofici estiguin exempts de l’IRPF”. Per a l’aspirant Lluís Riera (64 anys) cal un increment de les tarifes. “Encara que la Generalitat pagui millor, el cost de la vida no és el mateix aquí que a Sòria”, argumenta. Els altres dos candidats també alerten dels problemes del torn d’ofici. Per a Vanessa González (42 anys), l’última llei de justícia gratuïta “obre la porta a la privatització d’aquest servei”, i per a Marcos Labella (60 anys), “despeses supèrflues de l’administració, com ara les ambaixades de comunitats autònomes, fan que no es pugui pagar bé la justícia gratuïta”.

Els altres objectius que tots es marquen són millorar la pòlissa de responsabilitat civil i ampliar la formació contínua.

stats